L’ESGLÉSIA DE SANT PERE ACOLLÍ L’EUCARISTIA
El dissabte 11 de març es commemorava el XVI aniversari de la beatificació del Beat Francesc Castelló pel papa Sant Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà, un 11 de març de 2001.
Com ja és costum i per commemorar-ho, la Comissió Pro Canonització del Beat Francesc va organitzar una Eucaristia que tingué lloc a l’església de Sant Pere plena de gom a gom, que fou en vida la parròquia del Beat i on hi te capella dedicada i una exposició que fa memòria permanent de la seva vida, testimoni i martiri.
L’Eucaristia fou enguany presidida per Mn. Josep Solé, el darrer prevere ordenat el passat novembre a la nostra diòcesi i actual vicari de les parròquies de Sant Salvador, de Pardinyes i de
La celebració comptà a més a més amb la participació de l’Hospitalitat de
Significativa va ser també la presència d’una bona representació de familiars del Beat Francesc Castelló procedents de Saragossa, on resideixen. Entre aquets hi havia les filles de la seva germana Maria Castelló, ja traspassada, amb els seus néts i nebots, que van voler aplegar-se a Lleida per tal de celebrar l’aniversari de la beatificació del seu “tío Francisco”, que carinyosament l’anomena la família.
Mn. Josep Solé en la seva homilia centrada en la Quaresma, digué que aquest temps litúrgic ens convida a centrar la nostra mirada per purificar el nostre interior: “…i així poder obrir-nos a la contemplació de la glòria de Déu. El nostre Beat, no sol va mirar de purificar el seu interior, sinó que va viure i experimentar en ell la Pasqua plena per amor a Déu i els germans, acceptant morir per Crist”. En aquest sentit, el celebrant digué que per a Jesús de Natzaret, la meta a la qual el portà el seu camí fou la glòria del Pare: “Per nosaltres la meta del camí és Crist Jesús, el Fill de Déu, en qui el Pare es complau i a qui, per això mateix, nosaltres hem d’escoltar, és a dir, imitar i seguir-lo com ho feu el Beat Castelló que va seguir-lo fins al final”.
Mn. Josep Solé va voler recordar les paraules que va dir el Papa Joan Pau II en l’homilia de la seva beatificació, quan al referir-se a les tres darreres cartes escrites pel jove màrtir abans de morir, digué que eren “… exemple de fortalesa, generositat, serenitat, alegria i model de coherència de la fe professada en la vida i en la mort!.
Abans de cloure la celebració, el vicepostulador de la Causa de Canonització Mn. Gerard Soler, va agrair els fidels la seva nombrosa assistència a l’Eucaristia i el seu suport a la Comissió Pro Canonització. “No defalliu, reseu per a que el nostre Beat faci el miracle que el porti a la canonització i demaneu amb insistència la seva intercessió pels nostres malalts”. Mn. Gerard Soler digué també que cada cop el beat Francesc és més conegut: “Potser més fora de casa que a casa … tenim que treballar per donar-lo a conèixer a molts més”.
Finalitzada la celebració es procedí a la veneració de la relíquia del Beat, que havia estat ofrenada a l’altar per una representació dels confrares de “la Somereta”. Aquest reliquiari és el que el Diumenge de Rams llueix en el pas de la Fugida a Egipte en la Processó dels Dolors.
Abans de retornar a Saragossa i mentre encara ressonaven les estrofes dels Goigs en Lloança del Beat Francesc: Puix que tens mirada franca i ets heroi de la virtut, oh Francesc ànima blanca, protegeix la joventut”; els familiars del Beat van fer-se plegats una fotografia de record davant la magnífica fotografia del seu “tio Francisco”, que presideix la petita capella: “Ell sempre protegeix la nostra família i venim a donar-li les gràcies”, digué un d’ells amb emoció i contemplant la imatge fotogràfica afegí “Que sant i guapo que era!”
Jordi Curcó
