Acollint-nos a l’oferiment de la Delegació diocesana de Missions, el pare Antoni Calvera ha donat testimoni de la seva experiència dels disset anys viscuts a l’Àfrica -cinc a Etiòpia i 12 a la República Sudafricana- com a missioner combonià. Defugint de la visió tradicional paternalista, actualment “el missioner no és l’heroi que va a salvar, sinó l’agent que va a compartir”. En aquest sentit ha recordat les paraules del papa sant Joan Pau II “la missió és l’essència de l’Església” i del papa Francesc “l’Església missionera som tots els batejats” condició que comporta la crida a sortir de nosaltres mateixos: “no sabem on, ni quan, ni com, aquesta és una opció personal”.
Partint d’aquesta premissa, el pare Clavera ha renunciat a parlar “d’aventures missioneres” enteses com les grandeses del missioner per fer-ho, en canvi, del que suposa l’obra de Déu. “Ara m’adono que el Senyor és el Missioner i nosaltres els agents.” Per això ha assegurat que li fa respecte la paraula “evangelitzador”.
D’altra banda, i remetent-se a les paraules de Jesús «Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 18,4), el pare Calvera ha assegurat que a l’Àfrica és precís tenir el valor de fer-se nen i tornar a començar. Tot argumentant aquest tema essencial en la seva experiència missionera, s’ha referit a la gran desinformació que tenim sobre el continent africà, on hi viuen mil milions de persones en cinquanta-quatre països –alguns petits, com la província de Lleida, i d’altres cinc o sis vegades més grans que la península Ibèrica- i mes de dos mil idiomes diferents que són el reflex de realitats culturals diferents. “Si volem compartir qui és Jesús, hem de partir d’aquestes realitats”, ha dit el pare Calvera, ressaltant que en aquest context, el coneixement de l’idioma és prioritari.
Tot seguit, el pare Calvera ha abundat en la realitat cultural de les missions on ell va viure: la dels Sudamo (ètnia ramadera d’un altiplà al sud d’Etiòpia, a dos mil metres del mar) i els Shoto (ètnia situada al nord-est de Sudàfrica), en el temps de l’Apartheid. L’explicació de la seva dedicació en aquestes missions ha anat acompanyada d’anècdotes molt amenes i instructives, a través de les quals el pare Calvera ens ha endinsat en la lògica que al llarg dels anys havia anat constatant com a missioner: “Només som un instrument en mans de Déu; el Senyor actua a través dels nostres defectes.”
Ja per acabar, el pare Calvera ha resumit la seva llarga i colpidora experiència missionera: “He aprés dels africans molt més del que els hi he ensenyat. Aquest és el miracle que fa el Senyor i que ell li agraeix “haver plorat als seus funerals i riure a les seves festes”. En definitiva per ell ha estat una experiència d’humanitat que ara té el goig i el deure de compartir-la amb nosaltres: “l’Església humana és missionera.”
La xerrada ha estat molt profitosa i ha incentivat un interessant col•loqui. Ha tingut lloc la tarda del diumenge 11 de març al Local parroquial del Carme, dins de la setmana que la Delegació de Missions ha dedicat a activitats de sensibilització i divulgació de la tasca dels nostres missioners. El pare Antoni Calvera és Missioner Combonià del Cor de Jesús, congregació fundada per l’italià Daniele Comboni el 1871.
