Homilia de la Vetlla pasqual
La litúrgia d’avui és prou expressiva: tot ve a revelar-nos que Déu ha fet una nova creació. Tot el vell ha passat: comença una nova vida.
- Foc nou: el ciri pasqual no l’encén l’església amb coses d’abans, sinó amb foc nou.
- Ciri: nou, gran, bonic: perquè ha de representar Crist ressuscitat. D’aquest ciri nou nosaltres hem pres la llum, la vida, la fe: criteris i vida nova.
- Ara farem la benedicció de l’aigua: perquè d’ella neixi la vida nova dels qui seran batejats.
Novetat de vida: Déu ho fa sempre tot nou.
- Déu no es repeteix mai: no hi ha rutina en l’estil d’obrar de Déu.
- Cadascú de nosaltres som una criatura de Déu, pensada i feta amb originalitat i predilecció. Únics i irrepetibles.
De la resurrecció de Crist en treu sant Pau la gran lliçó: nosaltres hem de viure una vida nova.
- Fora el pecat (la renovació de les promeses del baptisme és un no al pecat, un sí a Déu).
- El pecat és una cosa vella, passada, antiquada, el fa tothom… viure la gràcia és sempre novetat. L’egoisme és cosa passada, de sempre…
- Viure de cara als altres és la novetat, és l’estil que val.
- Viure esclavitzats al plaer, al que m’agrada, a la voluntat pròpia, al meu propi gust… això és el que sempre ha fet tothom, això és de l’home vell… això no va enlloc, no té projecció, això no val.
- En canvi, fer per damunt de tot la voluntat del Pare, estar atent al que li agrada, al que convé, ni que sigui amb sacrifici propi…. això és novetat, això és una nova civilització, això ha de portar la salvació al món.
Visquem, doncs, a la manera del Crist, una vida nova
- una vida de gràcia i virtut,
- una vida de treball i servei,
- una vida neta, entregada, sacrificada.
Diguem amb decisió
- un NO al pecat, a tot pecat…
- un SÍ a Déu, al que ell vol, als que ens demana, al que ens prepara…
Un SÍ a Déu que es concreta
- en un sí cordial a l’Església, Mestra i Mare, per voluntat de Crist,
- en un sí, afectuós i constant, als qui viuen al voltant nostre,
- en un sí al deure de cada dia: estudi, treball,
- en un sí a la societat que espera -i té dret a esperar- la nostra col·laboració,
- en un sí a tota persona, sigui qui sigui, necessitada d’afecte, comprensió i ajuda.
Aquesta és la vida nova.
No siguem "antiquats". Mai tan ben dit com avui. No visquem segons l’home vell.
Visquem una vida nova: la vida de Crist ressuscitat.
