Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí, bisbe emèrit de Lleida, va lliurar la seva ànima a Déu el dia 11 de novembre de 2020 a la seva casa natal de Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre, Tarragona) als 80 anys d’edat. Les seves despulles mortals van ser inhumades a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral de Lleida, després de celebrar-se la doble Missa exequial el dia següent de la seva mort.
Nascut el 12 de març de 1940, fou ordenat sacerdot el 28 de juny de 1964 a Tortosa. Bisbe de Menorca des del juny de 1991, el 29 d’octubre de 1999 el Sant Pare Joan Pau II el nomenà Bisbe de la Diòcesi de Lleida, prenent-ne possessió el 19 de desembre següent a la Santa Església Catedral.
Malat de parquinson va presentar la renúncia per motius de salut “com un acte d’amor a l’Església a la que sempre he estimat i servit”. D’acord amb el cànon 401, 2 del Codi de Dret Canònic, el Papa Benet XVI va acceptar la renúncia el 8 de març de 2007. El mateix any la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i la Paeria la Medalla de la Ciutat.
Va voler agrair les nombroses mostres d’afecte rebudes per part de tothom escrivint cartes als diversos col·lectius, estaments, institucions… de Lleida, així com en l’Eucaristia de comiat celebrada a la Catedral amb una massiva participació de preveres, autoritats i feligresos: “Gràcies a tots, però especialment gràcies al bon Déu que ha volgut manifestar-me la seva bondat en les expressions del vostre afecte, que és un bon bàlsam per als moments difícils.”
Ja com a Bisbe emèrit va viure amb molta enteresa la seva greu malaltia en l’entorn amable i tranquil de Palma d’Ebre. Uns dies abans de morir va rebre la Santa Unció i el Viàtic de mans de Mn. Joan Ramon Ezquerra, vicari general durant el seu pontificat, en presència del Bisbe de Lleida Salvador Giménez, el Bisbe de Tortosa Enric Benavent. Estava acompanyat dels seus familiars més directes: el seu germà Miquel i la seva cunyada Roser, i els seus nebots, Miquel -amb la seva esposa Anna- i Xavier.
Durant el seu pontificat es va reobrir el Seminari Diocesà de Lleida, va confiar als laics les delegacions diocesanes, va afavorir la integració i l’ecumenisme, va afavorir el diàleg entre fe i cultura i va obrir el procés dels màrtirs de Lleida. També va promoure el nou edifici de Càritas diocesana, la restauració i ampliació de l’Acadèmia Mariana, així com la construcció les parròquies de Santa Teresa Jornet i de Sant Antoni Maria Claret. Va crear el departament de Pastoral Aplicada a l’IREL i la nova biblioteca del Seminari i l’IREL. Va impulsar l’obra històrica "Arrels cristianes de Lleida", va donar molta importància a la comunicació promovent la plana web del Bisbat i l’Informatiu com a vehicle de comunicació intraeclesial, i ens va acompanyar amb les glosses dominicals “Evangeli i Vida”. També es va construir el Museu de Lleida diocesà i comarcal i va defensar la unitat del fons artístic amb valentia i fidelitat a l’Església, a la seva consciència i a la seva diòcesi, respectant les lleis civils.
Valorant la importància de la catequesi com un art en l’educació en la fe va iniciar l’enviament dels agents de pastoral catequètica com a sembradors de la Bona Nova en nom de l’Església. També va promoure la celebració del Corpus Christi a la Seu Vella i va donar un nou impuls a les Assemblees Diocesanes animant a una àmplia participació i implicació dels fidels fent atractiu el missatge del Crist.
Donant resposta al Pla de Pastoral de la Diòcesi de Lleida 2001-2002, i seguint la recomanació del Concili Provincial Tarraconense, el bisbe Ciuraneta va crear unitats pastorals, agrupant parròquies amb una identitat pròpia a fi de realitzar una acció apostòlica i pastoral conjunta i estable. Així va néixer l’1 d’agost de 2001 la Unitat Pastoral de l’Eix constituïda per les parròquies de Sant Joan Baptista, Mare de Déu del Carme i Sant Pere Apòstol, amb Mn. Joan Mora com a rector. Sant Pere es va dedicar al beat Francesc Castelló i Aleu l’any següent de la seva beatificació.
També va crear el Secretariat de la Pastoral d’immigrants confiada a Joan Mora, que va donar continuïtat i projecció a l’acolliment d’immigrants, atenció caritativa i espiritual iniciada a la parròquia del Carme per Mn. Joan Ramon Ezquerra. A la vegada va animar l’ecumenisme de cor i el diàleg interreligiós que va portar a l’acolliment de diferents confessions religioses i celebracions conjuntes, especialment la Vetlla Pasqual.
Com a testament de Mons. Francesc Xavier Ciuraneta dins de la Unitat parroquial de la Mare de Déu del Carme i Sant Joan baptista podríem destacar el fil conductor dels plans de pastoral dels gairebé vuit anys d’estada entre nosaltres: «Tireu llac endins i caleu les xarxes per pescar» (Lc. 5,4) i «Obrim nous camins». Vivint els misteris del Senyor, la nostra comunitat es va sentir interpel·lada a mostrar obertament el Crist amb senzillesa i convenciment.
Agraïm de cor al Bisbe Ciuraneta la seva bonhomia i coratge en la seva dedicació al servei de l’Església de Lleida on va afavorir una espiritualitat de comunió, sent un bisbe proper i al servei de tots. El seu testimoni de vida i de fe va calar fons en tots nosaltres i va contribuir a obrir-nos als nous camins d’evangelització que proposava. Sempre el recordarem i preguem perquè des del cel continuï vetllant per tota la diòcesi.
