El papa Francesc ha destacat la «saviesa, delicadesa i entrega» que Benet XVI «va saber escampar al llarg dels anys» en l’homilia de la missa funeral pel pontífex emèrit que s’ha celebrat avui davant desenes de milers de fidels a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
El pontífex argentí ha presidit, en el que és gairebé una circumstància inèdita en la història de l’Església Catòlica el funeral del seu predecessor, mort el passat 31 de desembre als 95 anys després de gairebé 10 anys des de la seva renúncia al pontificat, i que ha celebrat el decà del col·legi cardenalici, l’italià Giovani Battista Re.
L’homilia del papa Francesc, que ha llegit assegut a causa dels seus problemes de genoll, ha començat amb les paraules «Pare, en les teves mans encomano el mui esperit», que són les darreres que el Senyor va pronunciar a la creu, segons l’Evangeli.
«També nosaltres, aferrats a les últimes paraules del Senyor i al testimoni que va marcar la seva vida, volem, com a comunitat eclesial, seguir les seves empremtes i confiar al nostre germà a les mans del Pare: que aquestes mans de misericòrdia trobin la seva llum encensa amb l’oli de l’Evangeli, que ell va escampar i testimoniar durant la seva vida», ha dit el papa Francesc.
Les restes mortals de Benet XVI han estat col·locades al centre de l’atri de la plaça vaticana, després d’una processó des de l’interior de la basílica i després que aquest dimecres, al tancament d’una capella ardent que han visitat gairebé 200.000 persones, fossin introduïdes en un fèretre de fusta de xiprer, com mana la tradició.
A l’interior del taüt també s’hi han introduït les monedes encunyades durant el seu pontificat, el pergamí amb una breu relació dels 8 anys del seu pontificat y els palis que va lluir com a arquebisbe de Munic i de Roma.
El papa ha recordat les paraules de sant Gregori Magne a un amic: «Enmig de les tempestes de la meva vida, m’alena la confiança que tu em mantindràs flotant a la taula de les teves oracions, i que, si el peso de les meves faltes m’enfonsa i humilia, tu em prestaràs l’auxili dels teus mèrits per aixecar-me».
«És la consciència del Pastor que no pot portar sol allò que, en realitat, mai no podria suportar sol i, per això, és capaç d’abandonar-se a l’oració i a la cura del poble que li fou confiat», ha afegit el papa.
I aleshores ha fet referència a que «el Poble fidel de Déu que, reunit, acompanya i confia la vida de qui fou el seu pastor».
«Com les dones de l’Evangeli al sepulcre, estem aquí amb el perfum de la gratitud i l’ungüent de l’esperança per demostrar-li, una vegada més, aquell amor que no es perd; volem fer-ho amb la mateixa unció, saviesa, delicadesa i entrega que ell va saber escampar al llarg dels anys», ha afegit el papa parlant de Joseph Ratzinger.
«Volem dir junts: ‘Pare, en les teves mans encomanem el seu esperit», ha afegit en aquesta missa que ha mantingut, excepte amb petits canvis en les lectures o les peticions, la litúrgia dels funerals papals.
S’han modificat, per exemple, les oracions en què es mencionava la Seu Vacant o la mort d’un pontífex regnant i s’ha eliminat l’oració final del vicari de Roma.
En no ser un funeral d’Estat, ja que Benet XVI va deixar de ser el Cap de l’Estat vaticà després de la seva renúncia al 2013, només s’ha convidat a les delegacions oficials d’Alemanya i Itàlia, però diverses autoritats polítiques han acudit a títol personal, como la reina emèrita d’Espanya, Sofía, i el rei de Bèlgica, Felip, i la seva esposa Matilde.
També estaven presents nombrosos representants ecumènics, entre ells el metropolità Emmanuel de Calcedònia i Policarp d’Itàlia, del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble i Antoni de Volokolamsk, president del Departament de Relacions Eclesiàstiques Exteriors del Patriarcat de Moscou, en representació del patriarca Ciril.
Al final de la celebració, s’ha insensat el fèretre amb les restes de Benet en un ritual anomenat ‘Ultima commendatio et valedictio'( Última recomanació i comiat) i s’ha procedit a donar sepultura en privat al papa, que ha estat enterrat a les Criptes Vaticanes, a la tomba que va pertànyer a sant Joan Pau II i prèviament a Joan XXIII, també proclamat sant.
La delegació de Govern de Roma ha efectuat un important desplegament de seguretat, amb més de 1.000 agents i el tancament de l’espai aeri sobre la plaça, donada la presència de desenes de milers de persones.
