Història i Art

EL VELL I BELL SANT JOAN

L’església de Sant Joan és la mes antiga de la ciutat. Ja hi era com a parròquia el 1168 quan el bisbe Pere de Ravidats procedí a l’Ordenació de l’Església de Lleida després de la reconquesta cristiana. Però abans, ja el 1152, els Hospitalers de Sant Joan havien bastit a la plaça una capella, edificada sobre l’antiga mesquita. Així doncs Sant Joan ha complert ja 850 anys. Al llarg de tant de temps ha conegut de quatre temples. El primer, l’esmentada capella Hospitalària. El segon, ja parròquia, un temple de faisó romànica construït a les darreries del segle XII. El tercer, aquest mateix, al que s’hi afegí el segle XIV, una nova nau i capelles laterals que li donaren fesomia gòtica.

I el quart és el Sant Joan d’avui edificat després que el 1868 s’enderroqués el vell per engrandir la plaça. S’obrí al culte el 1895. És un temple superb, esplèndid i lluminós, de gran esveltesa. És el que, des de llavors i a l’igual que feren els altres, ha presidit la plaça i s’ha fet present en una munió d’aconteixements de la vida ciutadana. Ja té 100 anys de vida i ha conegut dies de joia i jorns de tristor. Entre aquests l’incendi i destrucció que sofrí el juliol de 1936. Calgué reconstruir-lo i es féu tot seguit. Tornà a obrir les portes al culte el 1944.

De llavors ençà gairebé 60 anys. Són molts anys i el temple s’envellí. Aparegueren tèrmits en l’embigat, que calgué substituir; afloraren humitats en la façana de la costa; les rosasses i vitralls es deterioraren; les campanes emmudiren; l’enllumenat es féu obsolet; i el pas del temps s’ensenyorí de les seves parets, altars i imatges. La bellesa de Sant Joan s’havia esmorteït. Calia fer quelcom. Es féu ara fa un any. S’arranjà el temple; es limpiaren les parets fins a l’últim racó; es tornà el so a les campanes; es posà remei a les rosasses i vitralls; i es féu un nou enllumenat de tècnica moderna. Fou un treball costós, difícil i fatigós, que volgué esforç i moltes col.laboracions. No hi mancaren. La feligresia es bolcà amb el seu rector i també de fora arribaren preuats ajuts. Però s’ho valgué. Des de llavors el vell i bell Sant Joan torna a la llum amb tota la seva esplendidesa.

Romà Sol-Carme Torres

NOTES SOBRE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN

L’església nasqué el 1152 com a capella dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, d’on li ve el nom; convertint-se en temple parroquial el 1168.
El primitiu temple fou dissenyat per Pere de Coma i s’emmarcava dins el romànic català.
El 1382 aquest temple s’amplià amb una nau, capelles laterals i una nova portalada gòtica.
El temple acollia llavors les reunions del Consell General, en un temps enque la Paeria estava en una petita casa del carrer Borràs.
Quan la Paeria es traslladà al Palau dels Sanaüja, la parròquia passà a tenir cura de la Capella de la Verge dels Paers.
Alfons de Borja, després Papa Calixte III, fou beneficiat de Sant Joan durant la seva estada a Lleida.
El 1460 L’església acollí una sessió de les Corts Catalanes.
Des de 1536 hi tingué la seva seu la Catèdra de Teologia de l’Estudi General de Lleida, coneguda com Catèdra de l’Alba.
El 1602 el bisbe Virgili autoritzà a la parròquia a batejar i casar, privilegi reservat fins aleshores a la Catedral.
El 1714 es celebrà en el temple el Sínode Diocesà convocat pel bisbe Olasso.
El 1833 el seu baptisteri conegué del bateig de la nena Esperança Gonzalez i Puig, després fundadora de les Esclaves del Cor de Maria.
El 1868 l’església fou enderrocada per engrandir la plaça.
El 1895 es beneí la nova església de Sant Joan, bastida amb les aportacions dels fidels.
Incendiada el 1936, quan la Guerra Civil, fou restaurada després i oberta de nou al culte el 1945.
El 1957 impulsà i donà vida al Moviment Apòstolic de Sant Joan.