Com ja és tradicional a les nostres parròquies, també aquest any hem fet la trobada d’inici de curs. Un temps propici per reflexionar, revisar i programar el nou curs d’activitats de la unió pastoral de les parròquies de la Mare de Déu del Carme i Sant Joan.
La reunió s’ha iniciat amb una motivació conduïda per uns dels joves que han tornat fa pocs dies de les el camí vocacional de Sant Jaume: una experiència que ha marcat les seves vides. La motivació inicial i l’oració ha donat pas a un col·loqui molt enriquidor entre tots els agents de Pastoral que hi hem pogut participar. No hi havia ordre del dia precisament per afavorir més obertament qualsevol suggeriment sobre la responsabilitat que cadascú comparteix en la unitat pastoral.
La lectura prèvia d’unes fitxes de Papa Francesc on proposa i anima a fer una evangelització amb esperit – més fervorosa, alegre, generosa, audaç, plena d’amor fins al final i de vida contagiosa- ens donava la clau del propòsit per al curs que ara comença. Ser evangelitzadors que preguen i treballen, missioners lliurats que experimentem “el gust de ser un brollador, que desborda i refresca els altres […] buscant el bé dels altres, desitjant la felicitat dels altres […] a través d’un programa de solidaritat i sol•licitud vers els pobres."
El moviment solidari a través de Jericó ha tingut un protagonisme especial amb totes les iniciatives assistencials que procuren ajudar als necessitats a créixer com a persones: el repartiment d’aliments i de roba, la borsa de treball, l’estudi assistit a petits i joves, el menjador i l’alberg solidari, el projecte de crear un espai de formació… Tots els voluntaris coincideixen en el bon clima de generositat, afecte i tendresa que arriba al cor dels usuaris d’aquests serveis que se senten dignificats amb el tracte que reben: ”És un miracle!”
També hem revisat la realitat dels altres puntals bàsics de la pastoral parroquial: la vida sagramental, l’atenció als malalts, les reunions de formació, la catequesi, la coral, el taller litúrgic, el grup de sardanes per a immigrants, el grup de música per a joves, presència activa dels joves compromesos en la vida parroquial… També s’han comentat el projecte d’atenció domiciliària a la gent gran i d’atenció als matrimonis joves.
La presència d’un nou sacerdot romanès, Mn. Paulo, i la formació que continua Pedro al seminari de Saragossa també són motiu de donar gràcies a Déu per aquestes vocacions de servei consagrat a l’Església. “Estem aquí per començar una nova etapa : cal que la nostra comunitat creixi interiorment i exteriorment, en nombre i en qualitat. Ens interessen els altres, sense fer diferències, ha dit Mossèn Joan. Aquesta obertura del cor és font de felicitat, perquè «fa més feliç donar que rebre», ha subratllat Mn. Joan Ramon. Amb aquest esperit hem donat per acabada la reunió formal i ens hem disposat a compartir un bon berenar.
L’agradable espai familiar del xalet de Jaume Josa i la seva esposa ha donat, una vegada més, un aire especial a la reunió. Ha estat un pujar a la muntanya simbòlic i poder veure la panoràmica de la realitat de les nostres parròquies. L’aire distès i la unió de cors de tots els que hi hem participat és el millor reclam en aquest curs que s’inicia amb una nova càrrega d’expectatives per a continuar fent camí pastoral, tot sembrant la llavor de l’evangeli als cors de tots els qui estiguin al nostre abast. Igual que en el camí vocacional a Santiago els joves han experimentat que s’ha produït un abans i un després en la seva vida, també el nou curs a les nostres parròquies el comencen amb aquest esperit renovat. La força de l’oració i l’entusiasme se sentir-nos seguidors enamorats de Jesús ens hi ajudarà
