LA BASÍLICA QUE AGERMANA ELS PAÏSOS
Un 19 de març, dia de Sant Josep, de fa ara 140 anys, es va posar la primera pedra de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. L’arquitecte català Antoni Gaudí fou el geni que la projectà i malgrat no la va poder veure acabada (les obres encara continuen en l’actualitat) el miracle es pot dir que sí que s’ha aconseguit. El temple és un dels principals llocs de pelegrinatge de tot el món i cada dia des de fa molts anys el visiten milers de persones vingudes d’arreu del planeta, agermanant països i pobles amb cultures diverses. Aquest ben bé es podria dir que és un dels miracles principals de Gaudí i esperem que aviat permeti la seva beatificació i que passi a ser un sant per la Santa Seu. El procés està en marxa des de fa uns anys.
El dissabte dia 5 de març, un grup de feligresos de la Diòcesi de Lleida vàrem realitzar un pelegrinatge a la Basílica. En el viatge d’anada en autocar a Barcelona ja es van realitzar oracions i pregàries, pregant en gran mesura per la Pau al món, i quan es va passar a l’alçada de les muntanyes de Montserrat va ser el moment de cantar el Virolai. A mig matí vàrem arribar a la Basílica, imponent ja des de fora, i els de Lleida vam poder gaudir d’una Santa Missa a la cripta del temple oficiada pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez, Mn. Santiago Mataix i el rector de la Basílica, Mn. Josep Maria Turull. Mentre s’oficiava des de les finestres de la part superior de la cripta els turistes miraven atentament. A la cripta es troba la tomba de Gaudí.
Després de visitar aquest espiritual espai, on tots els indrets respiren i tenen els tocs de Gaudí (capitells, claus de volta,…), vàrem pujar novament a peu de carrer i vàrem sortir a l’exterior. Allí Mn. Turull i al costat d’una maqueta de la Sagrada Família en miniatura ens explicà claus per entendre el monument abans de començar la visita guiada pròpiament. «Gaudí el que plantejà fer és la nova Jerusalem», ens explicà, «al llibre de l’Apocalipsi, al capítol 21, diu que aquesta nova ciutat serà quadrada i es troba que les esglésies són de planta de creu llatina i aquesta també ho era. I com ho farem quadrat?» es preguntà, ens diu. «El claustre enlloc de fer-lo al costat el fa perimetral i d’aquesta manera li dona una forma quadrada, semblant a la Jerusalem celestial. Un claustre que a més de sentit teològic serveix de passadís connectant tots els àmbits de la basílica. Un element pràctic i a la vegada litúrgic.»
Ens segueix explicant, «diu l’Apocalipsi que aquesta ciutat tindrà 12 portes, ell ho tradueix en els 12 campanars, tres a cada façana, que com aquelles 12 portes representen els 12 apòstols de Jesucrist. Juntament amb les 12 torres dels apòstols fa les quatre torres dels evangelistes, més altes, que envolten Jesucrist, per què quan mirem a través dels evangelistes veiem Jesucrist». «Ell deia que l’obra de l’Home no ha de superar l’obra de Déu. En aquell moment la muntanya més alta de Barcelona era Montjuïc, que té uns 175 metres, va dir que aquesta obra només faria 172,5 metres, que quan estigui construïda tindrà la torre més alta de totes les esglésies del món», afegí.
Una altra de les torres és la de la Mare de Déu, coronada amb un estel gegant des de fa uns mesos que s’il·lumina a les nits i que ja és el nou skyline de la ciutat. A la maqueta ens mostra la que ha de ser la façana de la Glòria, «que està per fer, al carrer Mallorca», la façana de la Passió i ens informa que accedirem de nou al temple per la façana del Naixement.
Allí el grup de pelegrins ens equipem amb moderns ràdio-guies i Mn. Turull ens continua fent la visita guiada, també amb la presència del bisbe de Lleida. Malgrat fa un dia ennuvolat a Barcelona, el temple està ple de turistes i només cal mirar les seves cares per veure que queden meravellats. Aquest és el particular miracle de Gaudí, que aconsegueix que gent d’arreu del món connecti amb la pau celestial. La Basílica que agermana els països.
Carme Quintana
