El dia 19 d’abril Pepita Masià Milian, esposa d’en Lluis Pastells, col·laborador incansable de la parròquia de Sant Joan ens deixava als 67 anys d’edat per anar a trobar-se amb el Pare. En realitat, la Pepita no ha marxat, ens ha deixat el seu esperit alegre, amb una mirada que estimava plena d’entusiasme, lluitadora fins al final. Les seves filles i netes i el Lluis eren la seva vida i per ells volia continuar gaudint de la vida malgrat la seva malaltia. Però Déu l’ha volgut al seu costat i als més íntims els costarà de sobreposar-se a la seva absència.
La Pepita també estimava tothom i a la missa exequial els seus familiars han estat acompanyats per nombrosos amics i feligresos omplint la parròquia i mostrant amb la seva presència i pregària el bon record que ha deixat en la seva vida terrenal abans de lliurar-se als braços de “lo bon Jesús que m’espera”. Al cel sigui.
Anem, de Mossèn Jacint Verdaguer
Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem-se’n, barca meva,
cap a la mar del cel
avui que està serena.
Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.
Ai!, en la mar d’ací
taurons hi ha i balenes,
en la d’allí tot són
blanquíssimes nimfees
florides en l’atzur
entre esgranalls d’estrelles.
Enmig de l’esgranall
lo bon Jesús m’espera.
Anem-hi tot seguit,
anem-hi , barca meva.
