Avui 31 d’agost celebrem la festa d’un sant molt de casa, Sant Ramon Nonat, venerat especialment al seu santuari de la Segarra on els religiosos mercedaris fan festa grossa; alhora que Alcarràs ha fet Festa Major honorant-lo com a Patró. I és d’un fill d’aquest poble anomenat també Ramon, del qual avui voldria fer-ne justa memòria, el franciscà P. Ramon Domènech i Castells traspassat el passat 27 de juliol. Al finalitzar la Missa exequial, celebrada al dia següent, en la que havia estat la seva estimada parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu d’Alcarràs, la seva neboda Araceli va prendre la paraula per llegir les paraules amb les quals el seu oncle ens havia agraït als que l’havíem acompanyat el 25 d’octubre de 2015 a la Missa d’Acció de Gràcies de les seves Noces d’Or Sacerdotals, celebrada a la mateixa església que ara l’acomiadava: “Quantes vegades he vingut aquí a celebrar l’Eucaristia, a batejar algun recent nascut, a casar alguna parella, a acomiadar algú que ha mort, a donar els sagraments..! He vingut moltes vegades i sempre amb il·lusió. Per això us dono les gràcies, per haver vingut a acompanyar-me amb aquelles paraules tan franciscanes: us beneeixo tant com puc”. En aquella homilia el P. Domènech deixà dit: “La pell de les mans del qui treballa la terra està dura, aspra. Les meves també ho estarien, però les he usat per beneir. I si beneir, fer el bé, produís aspror, les meves serien, crec molt aspres. Perquè he volgut acostar el cel a la terra i la terra al cel”.
Aquest fra menor va néixer a Alcarràs el 12 de desembre de 1938. Franciscà i jurista, es feu frare al convent dels franciscans de La Bisbal el 1959, havent fet la seva professió solemne el 26 de desembre de 1962, s’ordenà de prevere l’11 de juliol 1965. Després de tres anys a Balaguer i durant vint-i-un anys (1968-1989), dirigí el Col·legi Menor i residència Universitària de Sant Antoni de Pàdua dels “frarets” al carrer Vila Antònia de Lleida, que fou durant la seva direcció i coincidint amb els anys finals del franquisme i inicis de la transició, un espai de diàleg i llibertat.
La residència dels franciscans va ser un centre estudiantil i formatiu religiós de referència per la seva acció social i política alhora, apostant pels valors democràtics. Cada any 150 joves hi residien trobant-hi una bon caliu humà i familiar, obtenint paral·lelament a la seva formació acadèmica, el valors integrals per bastir el seu futur, mitjançant una formació global i pluralista: “El sentit de justícia, de solidaritat i d’amor que mostren els joves, és una nova forma de caminar, ni que sigui a les palpentes, vers Déu”. És aquesta una de les frases antològiques del qui ha estat per Lleida i pels franciscans un referent.
El P. Domènech va preocupar sempre que les millors personalitats del món cultural, polític i social intervinguessin amb conferències i trobades dirigides principalment als residents, però també obertes a la ciutat de Lleida, que hi acudia amb freqüència. Així, foren protagonistes d’aquest espai de diàleg i llibertat, figures de prestigi tant de la ciutat de Lleida com de Catalunya i la resta de l’Estat. Cal esmentar entre altres a Manuel Cubeles i Joaquim Martínez Roura, professionals de la informació; pedagogs com Ramon Torelló; teòlegs, com Miret Magdalena, José Mª Rovira Belloso i l’abat de Montserrat Cassià Maria Just; polítics com Joaquin Ruíz Giménez i bisbes com Joan Carrera, el franciscà Carles Amigo, aleshores arquebisbe de Tànger, recentment traspassat; el cardenal Taracón o els bisbes Setien i Osés.
Amb el ventall obert de temes i persones, es volgué demostrar la riquesa de la pluralitat ideològica dins del marc d’uns coneixements bàsics, perquè els joves poguessin després elegir amb llibertat les línies de pensaments i d’acció més adequades a cadascun. Alumnes destacats de la residència foren els polítics Josep Antoni Duran i Miquel Padilla; els escriptors i poetes Francesc Pané o Josep Borrell entre altres. A aquesta acció educativa i cultural oberta alhora a la ciutadania, se sumava altres activitats més internes de la residència, on el P. Domènech fomentà sempre l’interès per l’estudi. N’és exemple la convocatòria anual del “Concurs literari Sant Jordi”, amb la celebració d’un sopar literari de lliurament de premis, amb una poeta o escriptor convidat d’honor com a protagonista de la vetllada acadèmica.
Des de la direcció de la residència universitària i com a franciscà, treballà també perquè l’Estudi General esdevingués amb el temps una autèntica universitat. En aquesta feu la llicenciatura en Dret i posteriorment anà a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on es doctorà en Dret Canònic. Acabats aquets estudis, des de l’any 1989 exercí primer com a notari i després com a vicari judicial, en el Tribunal Eclesiàstic de l’arquebisbat de Barcelona. Paral·lelament a la tasca jurídica, serví com a fraret a la parròquia de la Salut de Barcelona i al convent de Sant Francesc de Sabadell, per anar finalment al convent de Sant Antoni de Pàdua del carrer Santaló de Barcelona, exercint alhora i durant un temps com a vicari dels franciscans de Catalunya.
El P. Domènech, que estimà amb bogeria el seu poble Alcarràs, no es cansava de manifestar que el seu pas per Lleida havia estat un tros molt important, potser el que més de la seva vida: “La feina a Barcelona, el cor a Lleida”, deia ell. En l’homilia del funeral presidit pel guardià del convent de Santaló, la seva darrera comunitat, aquest va referir-se al retorn del P. Domènech a la nostra ciutat: “Qui li havia de dir que acabaria els seus darrers dies a la mateixa casa que ell havia dirigit com a col·legi menor, reconvertida ara en residència geriàtrica…”
I a Lleida, un grup de lleidatans que l’admirava i el tingué sempre present, conformaren l’anomenat grup d’”Amics del Pare Domènech”, que seguint el seu exemple d’aglutinar a gent per debatre, reflexionar i compartir en plena llibertat; es reunien en un dinar mensual, on convidaven una personalitat de qualsevol camp per, entre plat i plat, parlar d’un tema rellevant i d’actualitat a fi i efecte de provocar el debat i la interrelació. Aquest grup, juntament amb altres entitats, associacions i lleidatans a nivell particular, promogueren la iniciativa de sol·licitar a l’ajuntament de Lleida la concessió de la Medalla de la Paeria, que rebria en el Pregó de la Festa Major el 9 de maig de l’any 2015: “El P. Domènech va aportar una bocanada d’aire fresc en un temps de canvi, va obrir perspectives a la ciutat i el seu tarannà va inspirar a molts joves que després van dedicar-se a la política”, digué en el moment del lliurament l’alcalde Àngel Ros.
Dit tot això i havent complert amb el deure de fer memòria d’un destacat fraret lleidatà i amic, que s’escau amb el dissortat punt i final a més de vuit segles de presència a Lleida dels franciscans -el passat diumenge van celebrar-se les darreres Misses al santuari de Sant Antoni- només resta que cloure amb el bell lema franciscà: Pau i bé, P. Ramon Domènech. Pau i bé frarets!!!
Jordi Curcó
Exdirector de la residència universitària “Sant Anastasi”
