Objectes sagrats

S’anomenen objectes litúrgics o sagrats totos els que d’alguna manera serveixen per a l’exercici de la litúrgia. Es relacionen particularment amb els llocs litúrgics (esglésies, altars, etc.), amb els ministres de la litúrgia i amb les celebracions litúrgicques especialment amb la celebració eucarística.

Creu:

Instrument de suplici format per un pal vertical i un travesser horitzontal, on hom feia morir certs criminals, lligats o clavats per les extremitats.

Jesús fou clavat i mort en una creu -que també s’anomena “l’arbre de la creu”, i per això ha esdevingut el símbol més important del Cristianisme. Això ha donat origen a alguns objectes utilitzats en la litúrgia:

Creu alçada: Nom donat a la creu processional durant la processó.
Creu processional: Nom donat a la creu destinada a obrir la marxa en les processons. Sol ésser de fusta i molt sovint és recoberta de materials preciosos, com gemmes i esmalts.
Creu d’altar: creu de dimensions generalment moderades, amb un peu estable, pensada per a col·locar damunt de l’altar.

Canelobre:

Estri consistent en un peu o una columna amb una dolla a la banda superior que serveix per a aguantar dreta una vela.

Sagrari:

Lloc als temples on es guarden les formes consagrades després de la celebració eucarística. La reserva del sant Sagrament serveix per portar la comunió als malalts. Està situat en un lloc destacat de l’església, i sempre il·luminat. És un espai de recolliment, pregària particular i adoració.

Pixis:

Petita capça de metall on es posen algunes formes petites per a portar la comunió als malalts.

Vasos sagrats:

Calze: Copa, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que serà consagrat en la celebració eucarística.
Patena: Platet d’or, d’argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i per a distribuir la comunió als fidels. Safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per a impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules.

Copó: Recipient similar a un calze, amb tapadora, que serveix per guardar les partícules consagrades dins del sagrari

Purificador:

Drap que, a la missa, serveix per a netejar el calze i la patena després de les ablucions, i per a eixugar-se els llavis i els dits després de la comunió.

Canadelles:

Joc de dues ampolletes o gerretes que contenen el vi i l’aigua per a dir missa.

Encens, encenser i naveta:

Encens: Resina aromàtica, extreta d’arbres del gènere boswèl·lia, que hom crema en algunes cerimònies religioses. Es guarda en la naveta.
Encenser: Braseret amb una tapadora amb forats, suspès amb cadenetes, que serveix per a cremar-hi encens. També pot ser sense cadenes, de mida més petita.
Naveta: Vas en forma de nau on es guarda l’encens en les cerimònies del culte.

Aiguamans i manutergi:

Aiguamans: Implement usat en la Missa perquè el sacerdot es renti les mans. Consta de dos objectes: un pitxer amb aigua i una safa on l’aigua és arreplegada.
Manutergi: Drap per a assecar-se les mans després del Lavabo.

Salpasser:

Aspersori d’aigua beneita, que consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita.

Ciri pasqual:

Ciri de grans dimensions, beneït i encès amb el foc nou a l’inici de la vetlla pasqual, que hom encén durant les celebracions del temps pasqual i també en els baptismes i els funerals.

Custòdia:

Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. S’anomena ostensori quan la custòdia és més petita, per a l’exposició menor del Santíssim.

Tàlem:

Dosser per a cobrir algú o alguna cosa, protegint-lo del sol i donant-li un honor especial. S’utilitza especialment per a cobrir la Custòdia amb el Santíssim Sagrament en la processó del Corpus Christi.

Credença:

Tauleta, prop de l’altar, per a tenir-hi les canadelles i d’altres instruments litúrgics.

Evangeliari:

Llibre, generalment adornat, que conté els passatges evangèlics de les misses de l’any.

Atril:

Suport de fusta o metall que serveix per a posar-hi el missal durant la celebració de l’Eucaristia.

Sacra:

Cadascun dels tres fulls emmarcats que a l’altar servien perquè el sacerdot pugues llegir còmodament algunes oracions de la missa sense el missal.

Campaneta:

Campana petita proveïda d’un mànec que s’utilitza de manera particular per a indicar el moment de la consagració. S’anomena carilló quan van diverses campanetes afinades en diverses notes i posades en un cércol que produeix un harmoniós toc de campanes; es fa servir en les ocasions solemnes de la litúrgia.

Pila baptismal:

Recipient que conté l’aigua per a administrar el sagrament del baptisme. Té forma circular i es subjecta damunt d’un peu. Pot ser fixa, situada normalment a l’entrada esquerra de l’església, o bé portàtil, per a celebrar el baptisme prop de l’altar.

Conxa:

Peça de metall amb forma de conxa o venera de pelegrí que s’utilitza per a batejar.

Crismeres:

Recipients on es guarden els Sants Olis: olis dels catecúmens, sant crisma i oli per a la Santa Unció dels malalts.

Reliquiari:

Capsa, estoig ocofre, arqueta… on es guarden relíquies -restes o objectes de persones que han estat santificades- per a exposar-les a la veneració dels fidels.