L’obra artística del temple (II)

L’OBRA ARTÍSTICA DEL TEMPLE (I)

1. El Temple, de Gabino Lagarriga (1959).
2. La façana de la Rambla.
   1. El timpà de la porta principal.
   2. El vitrall, de Josep Maria Bonet (1960).
3. La façana del carrer del Carme.
   1. La Mare de Déu del Carme, de Ramon Aguiló (c.1940).
   2. Els esgrafiats
4. El campanar i les campanes.
5. La Mare de Déu del Carme, d’Enric Monjo (1943).
6. La processó del temple del Carme, de Jaume Minguell (1963).
7. Pintura de l’absis i plafons de la Mare de Déu, de Víctor P. Pallarés (1997).
8. La capella del Santíssim (1965).
   1. Les pintures de Josep Serrasanta (1965).
   2. Els mosaics, de Santiago Padrós (1965, 1967).
   3. El sagrari, del taller Raventós, de Barcelona (1961).
   4. El sopar d’Emmaús, de la Gna. Ma Carme Fló
9. La capella del Crist del Sant Crucifix.
   1. El Crist del Sant Crucifici, de Josep Maria Camps (1946).
   2. Els mosaics, de Santiago Padrós (1966).
10. La capella de Santa Llúcia.
    1. Santa Llúcia, de Ramon Aguiló (c.1946).
    2. Les pintures, de Magda Aguiló I Roger Torres sj (2008).
11. Capella de la Verge de la Unitat, de Carme Benet (2005).
12. Mural de la Presentació de Jesús al Temple (Carme Benet, 2009).
13. Capella de Sant Jordi (Carme Benet, 2009).
14. Altres escultures i quadres:
    1. Mare de Déu del Carme.
    2. Sant Francesc de Paula.
    3. La Pietat.
    4. Mare de Déu del Carme Pelegrina.
    5. Mare de Déu del Carme
    6. La Immaculada
    7. Nostra Senyora de Soufanieh (Damasc)
    8. Crist, de X. Minguet
    9. Mare de Déu del Carme
    10. Sagrat Cor de Jesús
    11. Mare de Déu de la Mercè
    12. Capelleta de la Mare de Déu
15. Imatges de la Mare de Déu del Carme venerades a la parròquia del Carme i processó (3:29′)

---

14.1. MARE DE DÉU DEL CARME

Escultura anònima de la segona meitat del segle XIX. És de fusta tallada, guix policromat, tela i metall. Mesura 95 x 30 x 25 cm. És una donació de la família González – Farré, que la va recollir de la casa de la cantonada C/ Baró de Flix- C/ Major – Avda. Blondel. Anava en una fornícula datada l’any 1890.

La Mare de Déu porta l’hàbit consistent en una túnica marró amb brodats daurats de formes vegetals, amb incrustacions i perles per la zona baixa i l’escapulari. La cobreix una capa blanca que li arriba fins als peus, rematada amb dues franges daurades als costats. Al cap porta un mantell blanc de blonda de formes vegetals, i un nimbe de metall daurat que alterna fulles i estrelles. Les estrelles estan decorades amb pedres blaves i vermelles en el centre. A les orelles, unes arracades penjant, també daurades, amb dues perles a cadascuna.

A la mà dreta porta un ceptre i l’escapulari, símbol carmelita lliurat per la Verge a Sant Simó Stock com a resposta a de les seves oracions, el juliol de 1251. A l’escapulari s’hi representa a la mateixa Verge del Carme, en un costat, l’escut de l’orde, a l’altre. El braç dret de Maria subjecta al Nen Jesús, amb els braços oberts i un vestit daurat amb varies sanefes, també daurades. Ambdues figures, de fet, tenen tots els marges de les seves robes rematats amb sanefes brillants. La Verge i el Nen tenen el rostre suau i rosat amb els pòmuls vermellosos. Ella es presenta jove, com a la mare pietosa que engendrà el Fill de Déu. El cabell és de guix, ondulat i de color castany. Els dos tenen una expressió agradable, tranquil•la i de tímida rialla. La Verge inclina el cap endavant i fixa la mirada cap al terra; el Nen té la mirada perduda.

14.2. SANT FRANCESC DE PAULA

Escultura anònima de guix policromat, tela i metall. Mesura 70 x 20 x 16 cms. És una donació de la Família Climent. Representa a Sant Francesc de Paula, fundador de l’orde dels Mínims, que va fundar el 1435 amb uns companys al voltant de l’oratori de Sant Francesc d’Assis. El nom –Mínims- fa referència al seu caràcter humil i a la consideració d’ésser els més petits de tots els religiosos.

Duu un hàbit de llana negra sense tenyir que li cobreix tot el cos, amb mànigues amples i caputxa. Les vores estan rematades amb una sanefa daurada i al centre del pit hi figura la insígnia de l’orde. És un escut també daurat on la paraula Charitas està envoltada de rajos. A més a més hi consten uns brillants platejats i uns elements daurats en forma tubular que complementen l’aurèola de la paraula. Porta un bastó a la mà dreta, i l’altra està oberta i recolzada sobre l’abdomen. A la cintura, per tal de cenyir l’hàbit duu un cordó blanc amb cinc nusos. El rostre està barbat, les faccions marcades i s’evidencia una edat avançada. Duu un nimbe fi i daurat, i un rosari negre que penja del cordó de la cintura.

Estilísticament parlant és una talla d’herència barroca, de robes reals, ulls de cristall i de certa expressió i naturalisme en el rostre.

14.3. LA PIETAT

Talla anònima de fusta tallada policromada, guix i escorça d’arbre. Mesura 110 x 60 x 50 cm. Tot i que es desconeix el seu origen, aquest grup escultòric ja estava al temple vell del Carme.

Representa la Mare de Déu amb el seu Fill mort en els seus braços. L’escena no figura en cap dels Evangelis, però és un tema tradicional ja introduït en la iconografia bizantina, que passà a l’art italià del Trecento i, posteriorment, a la resta d’Europa.
Asseguda damunt d’una base rocosa situada als peus de la creu, la Verge duu un túnica de vellut morat amb sanefes daurades a les mànigues, al coll i al peus del vestit. A la cintura porta un cordill daurat que per la zona frontal i enmig de les cames queda rematat amb un pompó de grans dimensions. Una mantellina blanca i un gran mantell blau li cobreixen el cap. El mantell penja més enllà de la base del conjunt; està decorat amb una sanefa daurada per tot el seu contorn. Al cap una corona d’estrelles platejada ens remarca la seva santedat.

Crist està als braços de Maria, nu i amb totes les ferides de la passió. Li raja sang del cap, de la ferida del pit, dels genolls, dels peus… La Verge amb una mà l’agafa pel cap i amb l’altra li subjecta un braç. L’altre braç de Crist i les cames, estan suspeses, sense cap força, pesants, exànimes. Té els ulls tancats, el rostre pàl•lid i certa expressió de dolor. El seu cap cau enrere, sobre una espatlla. Maria se’l mira fixament, compungida. Expressa de manera commovedora el dolor maternal, el seu desconsol.

És un conjunt que pretén ésser naturalista i captar el dolor de la mort de Crist. La pietat de la Verge hauria de transmetre al fidel la seva tristesa i provocar en ell una certa compassió. És el sentiment, doncs, allò que marca l’estil de la talla, i allò que pretén provocar devoció.

14.4. MARE DE DÉU DEL CARME PELEGRINA

Aquesta imatge es la que es venerava al l’església del Carme provisional, situada al Salón Novedades, mentre es construïa el nou temple parroquial. Actualment es venera a la capella de la Mare de Déu del Carme, situada al lateral esquerre de l’entrada de l’església. És la imatge que presideix la processó del Carme la vigília de la festa patronal de la parròquia, el 15 de juliol.

 14.5. MARE DE DÉU DEL CARME

Propietat de la Sra. Carme Garrofé Cueto, la imatge s’ha donat el 16 de juliol de 2015, juntament amb el moble raconer de marqueteria on es trobava instal·lada a l’habitatge situat al carrer del Carme, 41. Es desconeix la seva antiguitat però està documentada al menys en tres generacions de familiars de la donant. 

 14.6. LA IMMACULADA

El quadre de la Immaculada està situat al despatx de la rectoria. És una donació de la Família ESPIN que vivia al C/ Nord, 36, 3-1 a la Parròquia del Carme els anys 1970-71.

14.7. NOSTRA SENYORA DE SOUFANIEH

Obra d’Ignasi Echarri Trasmontan, pintor artístic de Bellpuig a la parròquia del Carme, el 28 de març de 2013. 

14.8. CRIST

L’artista Xavier Minguet acompanyat per la seva esposa, ha fet donació a la parròquia del Carme del quadre que representa a Crist Crucificat (2006, oli sobre tela, 220 x 112 cm), el 8 d’abril de 2012, Divendres Sant. És una magnífica representació de gran format ubicada a la capella de la Mare de Déu del Carme Peregrina, a l’entrada del temple.

14.9. MARE DE DÉU DEL CARME

La família Castelló-Estany ha donat el 27 de setembre de 2019 a la parròquia del Carme una imatge de la Mare de Déu del Carme que estava al domicili familiar de Carme Estany i Joan Castelló

14.10. SAGRAT COR DE JESÚS

La senyora Irene Escolà viuda Barrio ha donat a la parròquia del Carme la imatge del Sagrat Cor de la seva mare, la senyora Irene Castillo viuda Escolà, al voltant de la festa del Sagrat Cor de Jesús de 2017 (esquerra). 

Cristina Mestre Gorné ha fet donació a la parròquia del Carme d’una imatge del Sagrat Cor, en compliment de la voluntat de la seva germana Maria Dolors, pocs dies després de la seva mort. 

14.11. MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

La família Balcells ha donat a la parròquia del Carme una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. La donació la va fer Maria Carme Balcells a Mossèn Joan Mora l’estiu de 2016 però s’ha fet pública el 24 de setembre de 2018, coincidint amb el 800 aniversari de la fundació de l’orde mercedària. L’escultura era de Mercè Balcells que era molt devota de la Mare de Déu de la Mercè igual que seva filla Roser i la neta Maria Carme.

14.12. CAPELLETA DE LA MARE DE DÉU

Una artística capelleta de fusta tallada amb traceria gòtica de la família Mora-Benabarre, dels germans de Mossèn Joan Mora, Ramon i Rosita, ha estat donada a la parròquia del Carme. .