La caritat de Maria
La realitat més explosiva, més que la bomba atòmica, és l’amor. Tota la creació és fruit de l’amor infinit de Déu. (El veritable "Big bang").
La força més revolucionària, capaç de transformar la història, és l’amor.
De fet, la història, ha experimentat un gir total amb la mort i resurrecció de Jesús, que no ha estat fruit de maquinacions i complots, sinó de l’amor: "Déu estima tant el món que ha donat el seu propi fill en una mort de creu ".
L’amor és el foc que ho desglaça tot. És l’oli que el suavitza tot.
L’amor dóna sentit a la vida. I dóna esperança al nostre món malalt.
La crisi que patim ha estat producte de l’egoisme, i només podrà ser radicalment vençuda per l’amor.
L’amor és l’arma -única i sempre eficaç- dels pares, esposos, educadors, sacerdots.
El que s’estimi de debò sempre sortirà victoriós … encara que acabi "a la creu".
Doncs bé,
Maria és amor.
Si Déu és amor, Maria, imatge perfecta de Déu, és també amor.
En la seva vida, Maria no va fer més que una cosa, estimar. Aquest va ser el seu treball, el seu estil, el motiu dels seus pensaments, paraules i obres.
Imaginem la seva mirada: traslluïa amor. El seu somriure expressava bondat. La seva paraula va ser sempre un SI: que és el llenguatge de l’amor.
No importaven els seus propis plans, només li importaven els plans de Déu.
No entenia de dificultats, quan pel mig hi havia la voluntat de Déu.
Un amor, el de Maria, agraït: "Meditava en el seu cor les meravelles de l’amor de Déu".
Un amor, el de Maria, que és servei: "Va de pressa a la muntanya per servir a Isabel".
Un amor, el de Maria, que s’expressa en alegria desbordant: "El meu cor s’alegra en Déu, el meu Salvador".
Un amor delicat, sensible, atent: "No tenen vi". Només el que estima s’adona de les dificultats dels altres i actua.
Un amor que és perdó. Tots caben en el cor de Maria: els nens, els pecadors, els fariseus, els que maten el fill … Les paraules de Jesús "Perdona’ls, Pare …", troben immediatament ressò en el cor de Maria, la mare de tots.
Un amor que és sacrifici. I sacrifici total. Maria va patir el martiri del cor, mentre el seu fill moria a la creu. "Una espasa et traspassarà l’ànima", li havia profetitzat Simeó.
Un amor, el de Maria, universal. Per això Déu l’havia preparat. Ens l’havia de donar a tots per Mare. Per això també Maria és verge, per acollir tots com a fills. Maria és amor … perquè és la Mare.
Imitem l’amor de Maria
Recordeu que és el primer manament. L’únic manament. El manament de Jesús. (Mare Teresa de Calcuta. Uns universitaris anaren a treballar uns dies amb ella a la sala dels moribunds. En sortir, comentaven: "Fins ara jo mirava, però no veia; ella ens ha ensenyat a mirar i a veure; tornarem a casa, als nostres, als mateixos d’abans, però els mirarem d’una altra manera, ara sabem que el que necessiten és el nostre afecte, la nostra atenció cordial, tots, tots, tots … "). Aprendrem també nosaltres la lliçó?
L’amor és insubstituïble:
(Un hospital del Caire. Les religioses, després de 34 anys d’activitat, han d’abandonar l’hospital. En l’acte de comiat, el director Andel Mina diu: "El treball podran fer-ho altres, però qui pot substituir la religiosa sempre atenta a donar-se; l’he vist sempre amb el somriure als llavis atenta al nen que pateix, al vellet que cau, al malalt que necessita intervenció … Us portarem sempre al cor ").
Germans i germanes,
No es tracta d’estimar un cop i a algú … Es tracta d’estimar sempre i a tots. Fem de la nostra vida una experiència d’amor.
Hem de donar a la vida un altre estil. Construir una nova civilització: la civilització de l’amor.
Invoquem Maria, la criatura purament humana que més ha sabut estimar.
