NOVENA A LA MARE DE DÉU DEL CARME: MARE DE L?ESPERANÇA, PREGUEU PER NOSALTRES

La parròquia del Carme ha seguit la tradicional Novena a la Mare de Déu, preparada i predicada per Mossèn Jaume, que enguany ha estat marcada per unes circumstàncies excepcionals: la pandèmia de la Covid 19 i la situació de reconfinament de Lleida i del Segrià. “Unes circumstàncies que ens mouen a elevar l’esguard per veure Maria, senyal d’esperança i de consol, dedicant la Novena a la nova invocació proposada pel Sant Pare com a lletania del Rosari: "Mare de l’Esperança, pregueu per nosaltres”.

Seguint la paraula de Déu proclamada, Mossèn Jaume ha citat el fragment que s’aplica a la Verge Maria i fonamenta aquesta nova invocació: «En mi trobareu la gracia de tot camí i tota veritat; en mi trobareu tota esperança.» (Sir 24,18). També s’ha referit a l’extraordinari miracle de les Noces de Canà que Jesús va fer per intercessió de la seva Mare avançant la seva hora. En la situació actual, Maria també vetlla i diu a Jesús «No tenen vi» (Jn 2,1), i a nosaltres «Feu tot el que ell us digui.» (Jn 2,5).

També ha fet memòria de la venerable Mare Esperança que, enfortida per l’Esperit Sant, donava pau i esperança i va fer un gran bé a moltes noies que anaven errades. Amb les paraules del Papa Francesc “el que necessitem és esperança per tirar endavant i superar les dificultats”, el nostre rector ens ha animat a aprofundir en aquesta virtut que enforteix en les proves i llençar l’àncora de l’esperança al cor Déu, tal com Maria sempre va fer i mai no va defallir: “Mare de l’esperança, pregueu per nosaltres.”

Abans de la Missa, Mossèn Joan Ramon ha dirigit el res del Sant Rosari. Com a novetat, la Novena ha estat retransmesa via streaming a fi de facilitar el seu seguiment per part de les persones que en l’actual situació no poden vindre a l’església. Hi ha hagut un bon seguiment presencial i virtual.

A continuació indiquem el lema i algunes idees destacades per Mossèn Jaume els altres dies de la Novena:

2n dia: “Mare amable”. El Sant Pare diu que els trets que avui dia fan més falta són la mansuetud i la humilitat, a l’estil de Jesús. La Verge Maria té pau al cor; per això sap que Déu està realitzant el seu projecte… El seu cor està posat en Déu, sense ressentiment ni venjança. Quina seguretat i pau té la persona que té posat el cor en Déu Una persona així és forta per a respondre i estimar a qui ens l’estima. Aquesta va ser la forma d’estimar de Jesús: «venç el mal amb el bé» (Rm 12,21). Maria ens ensenya “la dolça violència de l’amor”, que deia Sant Pau VI. Els més devots de Maria són els que han passat proves molt dures amb una fe i una confiança molt gran. Santa Maria Goretti va perdonar al seu agressor, que deia “dono gràcies a Déu per haver-me trobat aquesta noia que m’ha parlat de Crist”. Ningú no ha estimat tant com la Verge Maria. Mare amable, doneu-nos un cor mans i humil semblant al vostre Fill.

3r dia: “Causa de la nostra alegria”. Maria porta l’alegria a Elisabet i aquesta la proclama «Feliç tu que has cregut!» (Lc 1,39). Maria rep l’alegria de Déu i la comunica. L’alegria travessa tot l’evangeli des del Naixement de Jesús que els àngels anuncien als pastors fins a la Resurrecció. Entre aquests dos extrems hi ha la Passió i la Mort de Jesús. Però Jesús a l’Últim Sopar, malgrat la traïció de Judes i l’anunci de les negacions de Pere diu als seus apòstols: «Vull que tingueu una alegria plena com la que tinc jo ara» (cf Jn 13,17). Com és possible? Maria ens dona la resposta. La primera paraula que introdueix el Nou Testament és «Alegra’t» (Lc 1,28) i aquesta paraula travessa tots la història fins arribar a nosaltres. El Papa Francesc diu que un sant «il·lumina els altres amb esperit positiu i esperançat.» Exhortació apostòlica Gaudete et Exsultate, 122). L’espasa de dolor mai va poder tallar l’alegria de Maria, perquè estava fonamentada en Déu. Els tres pastorets de Fàtima després de cada aparició sentien una gran alegria i la comunicaven, malgrat que van patir molt i oferien la seva vida per als pecadors. En ells es repetia l’experiència de Maria.

4t dia: “Reina dels apòstols”. Apòstol és el que anuncia Jesús. Maria ho va ser abans del naixement de Jesús. La Visitació de Maria a santa Elisabet és el paradigma de l’apostolat: la salutació afectuosa i l’actitud de servei santifica Joan i l’omple de goig. Els apòstols necessiten la valentia de l’Esperit Sant per anunciar Jesús. Reunits pregant, després de la seva mort, tots demanen l’Esperit Sant però és Maria que prega amb molta fe i rep l’Esperit Sant. Ser cristià i ser apòstol és el mateix; pel baptisme, els cristians estem cridats a ser apòstols. El servei senzill dóna un fruit immens. Amb la generositat del nen que va donar pans i peixos, Jesús va fer el miracle. L’evangeli està ple d’exemples de paraules senzilles plenes d’amor, com les del centurió «Jo no sóc digne…». Aquestes persones sempre seran apòstols. Tots nosaltres també tenim una tasca evangelitzadora. Que Maria, reina dels apòstols, ens ajudi a descobrir-la. (1ª part de la Missa)

5è dia: “Mare de l’Església”. Al cor de la Novena del Carme, el lema del dia ha estat Maria, Mare de l’Església, coincidint amb la Missa funeral per pregar pels nostres difunts durant aquests mesos de confinament per la pandèmia. En la paràbola del sembrador es destaca la manera irracional de sembrar que té el sembrador… perquè Jesús diu que no para de sembrar sigui quin sigui el terreny. El cor de Déu és tan bo que espera el nostre fruit, perquè vol que tothom se salvi. Nosaltres creiem en la remissió dels pecats i la vida eterna. Entre el naixement a la vida eterna pel baptisme i l’arribada a la plenitud transcorre la nostra vida de pelegrins. Som Església que fa camí transitant per aquesta vida. Maria és Mare de l’Església, consol dels oprimits, refugi dels pecadors, mare que prega per nosaltres… ara i en tots els moments de la nostra vida. El dolor ens uneix i molt més ens uneix l’amor. Som família, som Església. Tots hem lamentat que molts malalts han patit i mort sols. Però la nostra fe ens diu que ningú mor sol. Maria no ha deixat sol cap dels seus fills. Maria ens estima i acompanya ara i en l’hora de la nostra mort i per tota l’eternitat.

6è dia: “Vas espiritual”. «L’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament», diu sant Pau. (Rm 8, 19). En aquests moments de dificultat també la humanitat espera la reacció d’un cristià amb una alegria i fe ferma. Invoquem Maria “Vas espiritual” perquè s’ha deixat formar per l’Esperit Sant i està plena de l’Esperit Sant. La vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols la va aconseguir Maria i l’aconsegueix també per a nosaltres. Maria era terrenal però plenament espiritual. Vivia en aquesta terra però la seva ànima estava moguda per l’esperit. Ens cal resar i necessitem que Maria ens ajudi a fer-ho. Resar no és dir a Déu que l’estimem, sinó deixar-nos estimar per Déu. Déu ha omplert de gràcia a Maria; deixem-nos omplir del seu amor, que plogui la gràcia de l’amor sobre nosaltres. Hem de tenir com Maria una disposició total: Senyor, aquí estic, vull fer la teva voluntat. Aprenguem i fem, com Maria, a guardar i meditar-ho tot en el nostre cor, sobretot quan no comprenguem. Una de les formes més eminents d’oració és el silenci i l’espera confiada. Que en aquests moments de confinament sapiguem viure amb serenitat, confiança i esperança sense perdre l’alegria.

7è dia: “Salut dels malalts”. Una invocació del rosari ben oportuna en la situació en què ens trobem de la pandèmia. El Rosari acaba amb una pregària demanant Déu perpètua salut d’ànima i cos. I això ens fa pensar en una pandèmia molt pitjor que hi ha al món, tot i que no en som conscients: la pandèmia del pecat. Fem avui un viatge imaginari a Lourdes, lloc de destí d’una peregrinació anual de la parròquia que enguany no s’ha pogut fer. Al santuari sembla que tot el món implora Maria “salut dels malalts”. Amb el seu somriure, Maria consola, pacifica els malalts. Jesús va curar molts malalts, no a tots. Però tots els que estaven amb bona disposició recuperaven la salut espiritual: “els teus pecats estan perdonats”. Despertem i fem-nos conscients que estem malalts de l’esperit. Preguem pels malalts i donem gràcies per ells. Molts malalts accepten la seva malaltia i uneixen el seu sofriment al de Crist. Així fan avançar el Regne de Déu.

8è dia: “Consol dels migrants”. El Papa Francesc ha introduït aquesta nova invocació de les lletanies del Rosari, tan oportuna a la parròquia del Carme on tants immigrants s’han sentit acollits i han demanat ajuda i consol a la Mare de Déu. Tots l’Església ha de demanar solidàriament a Maria el consol per a tantes persones que es desplacen pel món. Maria, Josep i Jesús van ser una família de migrants, refugiats. Fugiren a Egipte fugint d’una mort segura. Cada immigrant pot entendre de les dificultats que van patir. Hi ha molt sofriment en cada vida dels immigrants. El bisbe vietnamita Van Thuan parlava de Jesús com a immigrant, tot i que en un altre sentit: Jesús havia deixat la seva pàtria -el cel, la Santíssima Trinitat- no per buscar una vida millor, sinó per amor a nosaltres. Ens ha donat la única llei de la seva pàtria -l’amor- per a que siguem feliços. Aprendrem i voldrem complir la llei d’aquest “immigrant”? Si ho fem ens adonarem que tots ens necessitem i tenim alguna cosa per donar, junts construirem un món millor i que tots som emigrants vers la pàtria celestial. Maria, consol dels immigrants, pregueu per tots nosaltres.

9è dia: “Mare de la misericòrdia”. Una nova invocació de les lletanies del Rosari. Misericòrdia vol dir ser sensible a la pobresa dels altres. La reina Ester (Est, 14) no dubta a intercedir pel seu poble arriscant la seva vida. Maria, a les Noces de Canà no arrisca la vida però arrenca el miracle de Jesús. Maria al peu de la creu ofereix la seva vida i s’uneix a la pregària de Jesús pels qui l’estan matant: Maria està morint en vida. Maria supera molt Ester, que simbolitza Maria a l’Antic Testament. El vitrall del Sagrat Cor de l’església de Sant Joan representa a Maria amb dos cors, el de Jesús i el de Maria. El cor de Jesús ja era sagrat; era un cor diví però humà que no hauria pogut viure sense el batec de la mare. La unió entre tots dos creix i, al peu de la creu, estaven molt més units que quan Maria portava Jesús al seu ventre. Jesús a més del seu perdó ens confia a la seva Mare que ens ajuda a recuperar-nos, a refer nostre cor. “Mai s’ha sentit a dir que algú hagi acudit a vós i s’hagi vist abandonat… encara que gemint sobre el pes dels meus pecats m’atreveixo a comparèixer davant la vostra presència.” Mirem a Maria i diguem-li: Mare de Misericòrdia, pregueu per nosaltres.

Enllaços de les Misses: