MN. LUCAS, UN SACERDOT GUINEÀ A LES TERRES DE LLEIDA

L’ordenació sacerdotal de Mn. Lucas F. Evung el passat diumenge 6 de novembre a la Catedral ha estat una nova manifestació d’universalitat de l’Església. D’origen guineà, al llarg dels darrers cinc anys ha anat completant la formació teològica i sacerdotal iniciada a Bata, al Seminari Interdiocesà de Catalunya, i l’any 2008 va ser ordenat diaca.

En la mateixa cerimònia va ser ordenat diaca Manuel de la Varga. Adreçant-se a tots dos el Senyor Bisbe va glossar una homilia bilingüe centrada en la saviesa de la vida, tot actualitzant en les seves vides el missatge de la Paraula de Déu proclamada.

“Encended las lámparas con el aceite de la fe y de la caridad mutua. Velad y aprovechad el momento presente para construir fraternidad. […] Rebeu, doncs, aquest ministeri amb esperit de pobre i amb molt d’agraïment. No és cap dret ni vostre ni meu, és un do per al “servei” (cfr. LG 29).

La celebració va estar solemnitzada pel Petit Cor de la Catedral i la Coral del Carme. També va participar en els cants el Coro Trinidad, acompanyat a l’orgue per Angel Santiago. El nombrós i vistós elenc de dones de color que el formen, ubicades al costat esquerre del transsepte, anaven abillades amb vestits iguals fets amb un disseny en sintonia amb la cerimònia i el color litúrgic del dia.

Un crit de joia va esclatar en ser ordenat prevere Mn. Lucas. El van protagonitzar els seus pares i el nombrós grup de guineans, familiars i amics seus. Acabada la Missa, amb gran emoció Mn. Lucas va tenir paraules d’agraïment per totes les persones que havien contribuït a la seva formació, al seu país i a la nostra terra.

Des de la seva arribada a Lleida Mn. Lucas va estar acollit a la parròquia del Carme, vivint en comunitat amb Mn. Joan Mora i Mn. Joan Ramon Ezquerra. Durant la seva estada al Carme primer com a seminarista i com a diaca, després, es va implicar en el dia a dia de la parròquies de la Unitat Pastoral, especialment amb el col•lectiu d’immigrants. El seu tarannà obert, la seva simpatia i el seu bon fer van deixar una forta empremta en les persones i en la vida parroquial.

Lògicament l’ordenació de Mn. Lucas calia solemnitzar-la d’una manera més íntima al Carme. La Missa del diumenge 20 de novembre a les vuit del vespre fou el moment escollit per a la celebració. Concelebraven amb ell Mn. Joan Mora, Mn. Joan Ramon Ezquerra, Mn. Dismas Ntamushobora i Mn. Martí Sandiumenge. Va solemnitzar l’eucaristia el Cor africà del Carme enriquit amb membres del Coro Trinidad.

Després d’una salutació inicial, Mn. Lucas va adreçar-se a través de l’homilia als nombrosos feligresos que l’acompanyaven. “Sento una gran alegria perquè se celebra una festa molt gran. Per la meva ment fluctuen ara mateix moltes imatges i situacions”, va dir. I afegí que li hagués agradat que hi fossin molts dels seus germans, personificats en Bàrbara, que donarà testimoni de la festa que estava vivint.

“La Paraula de Déu parla del judici final, la carta d’identitat que ens fa veure que com a cristians hem de ser caritatius. Al final de la vida ens examinarem de l’amor. Això ho veiem en l’evangeli amb les obres de misericòrdia. Ens hem d’identificar i sentir amb l’altre. No podem dir que som fills de Déu si no estimem el germà. Només serveis el qui serveix. El proïsme és aquell que no és un mateix. Demanem a la Verge Maria, en l’advocació del Carme, que ens ajudi a entendre quina és la voluntat de Déu en les nostres vides i a practicar l’experiència de servir el germà.”

Abans de l’ofertori es va obsequiar Mn. Lucas, en nom de la parròquia, amb un quadre de la Mare de Déu del Carme i uns purificadors, fets per les senyores del Taller Litúrgic. La Missa la va oferir en sufragi de l’ànima de tres feligresos ja difunts pels quals sentia una gran estimació: la Sra. Trini Piniés, el Sr. Miquel Borrós i la Sra. Àngels Cartanyà.

En acabar la celebració, amb un to molt distès i alegre Mn. Lucas va expressar alguns dels records més vius compartits amb Mn. Joan Mora i Mn. Joan Ramon Ezquerra, pels quals va reconèixer que sentia una gratitud especial, i l’afecte que sentia per tantes i tantes persones de la comunitat.

La festa va continuar amb un pica-pica al Local parroquial.