El proper diumenge 11 de febrer de 2024 l’Església celebra la Jornada Mundial del Malalt. Aquesta Jornada la va instituir el papa sant Joan Pau II l’any 1992 i se celebra en la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes i s’inclou dins la Campanya del Malalt que s’inicia el mateix dia 11 de febrer per a concloure el Diumenge IV de Pasqua, que serà el dia 5 de maig, amb la Pasqua del Malalt.
A l’edició de febrer d’El Vídeo del Papa, el Sant Pare comparteix la seva intenció de pregària que s’emmarca en aquesta Jornada. Francesc constata que “hi ha dues paraules que, quan alguns parlen de malalties terminals, les confonen: incurable i in-cuidable. I no són el mateix”. “Curar si és possible, tenir cura sempre”. “Fins i tot quan hi ha poques possibilitats de curació, tots els malalts tenen dret a “l’acompanyament mèdic, psicològic, espiritual, i humà” afirma el Pontífex.
El missatge del papa Francesc per a la 32a Jornada del Malalt està inspirat en la cita bíblica del Gènesis «No és bo que l’home estigui sol» (Gn 2,18) i està centrat en la cura dels malalts tenint cura de les relacions. A continuació presentem un resum del missatge que annexem en català i castellà:
Cuidar els malalts vol dir tenir cura de totes les seves relacions: amb Déu, amb els altres —familiars, amics, agents sanitaris—, amb la creació, amb ells mateixos.
“Estem creats per a estar junts, no sols. I precisament perquè aquest projecte de comunió està tan profundament inscrit en el cor humà, l’experiència de l’abandonament i de la solitud ens espanta i ens és dolorosa i fins i tot inhumana. Ho és encara més en moments de fragilitat, incertesa i inseguretat, sovint provocats per l’aparició de qualsevol malaltia greu … per la guerra, la més terrible de les malalties socials.
Tanmateix, fins i tot en els països que gaudeixen de pau i de més recursos, l’etapa de la vellesa i de la malaltia sovint es viu en solitud i, a vegades, fins i tot en l’abandonament. Aquesta trista realitat és sobretot conseqüència de la cultura de l’individualisme, que esdevé una cultura de l’exclusió, en la qual «les persones no es consideren un valor primari que cal respectar i emparar, especialment si són pobres o discapacitades, si “encara no són útils” —com els no nascuts—, o si “ja no serveixen” — com els vells» (Enc. Fratelli tutti, 18).
Paral·lelament, l’abandonament dels fràgils i la seva solitud també es veu afavorit per la reducció de l’atenció únicament als serveis sanitaris, sense que vagi acompanyat, com seria una actuació intel·ligent, d’una “aliança terapèutica” entre metge, pacient i familiar. Aquest aïllament ens fa perdre el sentit de l’existència, ens treu l’alegria de l’amor i ens fa experimentar una sensació opressiva de solitud en totes les etapes crucials de la vida.
Germans i germanes, la primera cura que necessitem en la malaltia és una proximitat plena de compassió i de tendresa. Per això, cuidar els malalts vol dir, en primer lloc, tenir cura de totes les seves relacions: amb Déu, amb els altres —familiars, amics, agents sanitaris—, amb la creació, amb ells mateixos. És possible? Sí, és possible i tots som cridats a treballar dur perquè això passi. Fixem-nos en la imatge del bon samarità (cf. Lc 10,25-37), en la seva capacitat per aturar-se i fer-se proïsme, en la tendresa amb què alleuja les ferides del seu germà que pateix.
Els cristians som especialment cridats a adoptar la mirada compassiva de Jesús … amb l’amor mutu que Crist Senyor ens dona en la pregària, especialment en l’eucaristia, guarim les ferides de la solitud i de l’aïllament … i fem créixer la cultura de la tendresa i de la compassió. Els malalts, els fràgils, els pobres estan en el cor de l’Església i també han de ser el centre de les nostres atencions humanes i de la nostra pastoral. No ho oblidem! I confiem-nos a Maria Santíssima, salut dels malalts, perquè intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a ser artesans de proximitat i de relacions fraternals.”
Francesc Roma, Sant Joan del Laterà, 10 de gener de 2024
