«Ningú pot salvar-se sol. Recomençar des de la COVID-19 per a traçar junts camins de pau» és el títol del Missatge del papa Francesc per a la 56ena Jornada Mundial de la Pau, que se celebra l’1 de gener de 2023. Porta la data del dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció i la Santa Seu el va fer públic el divendres 16 de desembre.
El Missatge del Papa gira al voltant de dos temes: la pandèmia de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna: hem de «tornar a posar la paraula “junts” al centre. En efecte, és junts, en la fraternitat i la solidaritat, que podem construir la pau, garantitzar la justícia i superar els esdeveniments més dolorosos.»
Debem la institución d’aquesta jornada al papa Pau VI que volia “dedicar als pensaments i als propòsits de la Pau, una celebració particular el primer dia de l’any civil”. El primer missatge d’un Papa per aquesta data va ser el 1968.
Ningú no pot salvar-se sol
Recomençar des de la COVID-19 per a traçar junts camins de pau
«Germans, quant al temps i al moment, no és necessari que els escrigui. Vosaltres sabeu perfectament que el Dia del Senyor vindrà com un lladre en plena nit» (Primera carta de sant Pau als habitants de Tessalònica (5,1-2).
1. Amb aquestes paraules, l’apòstol Pau convidava la comunitat de Tessalònica -mentre esperaven la seva trobada amb el Senyor- a romandre ferms, amb els peus i el cor ben plantats en la terra, amb capacitat d’una mirada atenta a la realitat i als esdeveniments de la història. Per això, encara que els esdeveniments de la nostra existència semblin tan tràgics i ens sentim empesos al túnel fosc i difícil de la injustícia i el sofriment, estem cridats a mantenir el cor obert a l’esperança, confiant en Déu que es fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sosté en la fatiga i, sobretot, orienta el nostre camí. Amb aquest ànim sant Pau exhorta constantment la comunitat a estar vigilant, buscant el bé, la justícia i la veritat: «No ens adormim, llavors, com fan els altres: romanguem desperts i siguem sobris» (5,6). És una invitació a romandre desperts, a no tancar-nos en la por, el dolor o la resignació, a no cedir a la distracció, a no desanimar-nos, sinó a ser com sentinelles capaços de vetllar i distingir les primeres llums de l’alba, especialment en les hores més fosques.
2. La COVID-19 ens va arrossegar enmig de la nit, desestabilitzant la nostra vida ordinària, revolucionant els nostres plans i costums, pertorbant l’aparent tranquil·litat fins i tot de les societats més privilegiades, generant desorientació i sofriment, i causant la mort de tants germans i germanes nostres.
El món sanitari, immers en una voràgine de desafiaments inesperats i en una situació que no estava del tot clara ni tan sols des del punt de vista científic, es va mobilitzar per alleujar el dolor de tants i tractar de posar-hi remei; igual que les autoritats polítiques, que van haver de prendre mesures dràstiques en matèria d’organització i gestió de l’emergència.
Juntament amb les manifestacions físiques, el COVID-19 ha provocat -també amb efectes a llarg termini- un malestar generalitzat que ha calat en els cors de moltes persones i famílies, amb seqüeles a tenir en compte, alimentades per llargs períodes d’aïllament i diverses restriccions de la llibertat.
A més, no podem oblidar com la pandèmia ha tocat la fibra sensible del teixit social i econòmic, posant de relleu contradiccions i desigualtats. Ha amenaçat la seguretat laboral de molts i ha agreujat la solitud cada vegada més estesa en les nostres societats, sobretot la dels més febles i la dels pobres. Pensem, per exemple, en els milions de treballadors informals de moltes parts del món, als quals es va deixar sense ocupació i sense cap suport durant tot el confinament.
Rares vegades els individus i la societat avancen en situacions que generen aquest sentiment de derrota i amargor, perquè això afebleix els esforços dedicats a la pau i provoca conflictes socials, frustració i violència de tota mena. En aquest sentit, la pandèmia sembla haver sacsejat fins i tot les zones més pacífiques del nostre món, fent aflorar innombrables mancances.
3. Transcorreguts tres anys, ha arribat el moment de prendre’ns un temps per qüestionar-nos, aprendre, créixer i deixar-nos transformar de manera personal i comunitària. Un temps privilegiat per a preparar-nos al “dia del Senyor”. Ja he dit diverses vegades que dels moments de crisis mai se surt igual: d’aquests moments en sortim millors o pitjors. Avui estem cridats a preguntar-nos: què hem après d’aquesta situació pandèmica? Quins nous camins hem d’emprendre per alliberar-nos de les cadenes dels nostres vells hàbits, per estar millor preparats, per atrevir-nos amb el que és nou? Quins senyals de vida i esperança podem aprofitar per seguir endavant i intentar fer del nostre món un lloc millor?
Certament, després d’haver palpat la fragilitat que caracteritza la realitat humana i la nostra existència personal, podem dir que la major lliçó que ens deixa en herència la COVID-19 és la consciència que tots ens necessitem; que el nostre tresor més gran, encara que també el més fràgil, és la fraternitat humana, fundada en la nostra filiació divina comuna, i que ningú no pot salvar-se sol. Per tant, és urgent que busquem i promoguem junts els valors universals que tracen el camí d’aquesta fraternitat humana. També hem après que la fe dipositada en el progrés, la tecnologia i els efectes de la globalització no sols ha estat excessiva, sinó que s’ha convertit en una intoxicació individualista i idolàtrica, comprometent la desitjada garantia de justícia, harmonia i pau. En el nostre accelerat món, molt sovint els problemes generalitzats de desequilibri, injustícia, pobresa i marginació alimenten el malestar i els conflictes, i generen violència i fins i tot guerres.
Si, d’una banda, la pandèmia va treure tot això a relluir, per una altra hem aconseguit fer descobriments positius: un beneficiós retorn a la humilitat; una reducció d’unes certes pretensions consumistes; un renovat sentit de la solidaritat que ens anima a sortir del nostre egoisme per a obrir-nos al sofriment dels altres i a les seves necessitats; i també un compromís, en alguns casos veritablement heroic, de tantes persones que s’han lliurat perquè tots poguessin superar millor el drama de l’emergència.
D’aquesta experiència ha sorgit una consciència més forta que convida a tots, pobles i nacions, a tornar a posar la paraula “junts” en el centre. En efecte, és junts, en la fraternitat i la solidaritat, que podem construir la pau, garantir la justícia i superar els esdeveniments més dolorosos. De fet, les respostes més eficaces a la pandèmia han estat aquelles en les quals grups socials, institucions públiques i privades i organitzacions internacionals s’han unit per fer front al desafiament, deixant de costat interessos particulars. Només la pau que neix de l’amor fratern i desinteressat pot ajudar-nos a superar les crisis personals, socials i mundials.
4. Al mateix temps, en el moment en què ens vam atrevir a esperar que el pitjor de la nit de la pandèmia de la COVID-19 havia estat superat, un nou i terrible desastre es va abatre sobre la humanitat. Vam ser testimonis de l’inici d’un altre assot: una nova guerra, en part comparable a la de la COVID-19, però impulsada per decisions humanes reprovables. La guerra a Ucraïna es cobra víctimes innocents i propaga la inseguretat, no sols entre els directament afectats, sinó de forma generalitzada i indiscriminada cap a tothom; també afecta els qui, fins i tot a milers de quilòmetres de distància, sofreixen els seus efectes col·laterals -només cal pensar en l’escassetat de blat i els preus del combustible.
Certament, aquesta no és l’era post-COVID que esperàvem o prevèiem. De fet, aquesta guerra, juntament amb els altres conflictes en tot el planeta, representa una derrota per a la humanitat en el seu conjunt i no sols per a les parts directament implicades.Encara que s’ha trobat una vacuna contra la COVID 19, encara no s’han trobat solucions adequades per a la guerra. Certament, el virus de la guerra és més difícil de vèncer que els que afecten l’organisme, perquè no procedeix de l’exterior, sinó de l’interior del cor humà, corromput pel pecat (cf. Evangeli de Marcos 7,17-23).
5. Què se’ns demana, llavors, que fem? En primer lloc, deixar nos canviar el cor per l’emergència que hem viscut, és a dir, permetre que Déu transformi els nostres criteris habituals d’interpretació del món i de la realitat a través d’aquest moment històric. Ja no podem pensar només a preservar l’espai dels nostres interessos personals o nacionals, sinó que hem de concebre’ns a la llum del bé comú, amb un sentit comunitari, és a dir, com un “nosaltres” obert a la fraternitat universal. No podem buscar només protegir-nos nosaltres mateixos; és hora que tots ens comprometem amb el guariment de la nostra societat i del nostre planeta, creant les bases per a un món més just i pacífic, que s’involucri amb serietat en la cerca d’un bé que sigui veritablement comú.
Per a aconseguir això i viure millor després de l’emergència de la COVID-19, no podem ignorar un fet fonamental: les diverses crisis morals, socials, polítiques i econòmiques que patim estan totes interconnectades, i el que considerem com a problemes autònoms són en realitat els uns la causa o conseqüència dels altres. Així, doncs, estem cridats a afrontar els reptes del nostre món amb responsabilitat i compassió. Hem de reprendre la qüestió de garantir la sanitat pública per a tots; promoure accions de pau per posar fi als conflictes i guerres que continuen generant víctimes i pobresa; cuidar de manera conjunta la nostra casa comuna i aplicar mesures clares i eficaces per a fer front al canvi climàtic; lluitar contra el virus de la desigualtat i garantir l’alimentació i un treball digne per a tots, fent costat als qui ni tan sols tenen un salari mínim i travessen grans dificultats. L’escàndol dels pobles famolencs ens fa mal. Hem de desenvolupar, amb polítiques adequades, l’acolliment i la integració, especialment dels migrants i dels que viuen com descartats en les nostres societats. Només invertint en aquestes situacions, amb un desig altruista inspirat per l’amor infinit i misericordiós de Déu, podrem construir un món nou i ajudar a edificar el Regne de Déu, que és un Regne d’amor, de justícia i de pau.
En compartir aquestes reflexions, espero que en el nou any puguem caminar junts, atresorant el que la història pot ensenyar nos. Expresso els meus millors vots als caps d’estat i de govern, als directors de les organitzacions internacionals i als líders de les diferents religions. A tots els homes i dones de bona voluntat, els desitjo un feliç any, en el qual puguin construir, dia a dia, com a artesans, la pau. Que María Inmaculada, Mare de Jesús i Reina de la Pau, intercedeixi per nosaltres i pel món sencer.
Vaticà, 8 de desembre de 2022
Francesc
