Josep Barahona ha lliurat la seva ànima a Déu als 95 anys d’edat la vigília de Reis. El fèretre amb les seves despulles mortals ha entrat a espatlles dels seus nets a la parròquia del Carme i han estat rebuts per la seva esposa Maria Viñes, els seus fills i familiars, acompanyats per nombrosos amics i coneguts del finat. La missa exequial ha estat concelebrada per Mn. Jaume Pons i Mn. Joan Ramon Ezquerra.
Mn. Jaume ha reflexionat sobre la seva vida cristiana convidant-nos a pensar que “ha fet un camí tan llarg seguint Jesús i escoltant la seva veu, tastant ja la felicitat en aquesta terra i endevinar com ha de ser la felicitat del cel, ja definitiva, havent arribat al cim.” Amb referència a l’evangeli proclamat de l’Epifania, el rector ha indicat que els mags van posar-se en camí buscant la veritat, buscant Déu, donant sentit a la seva vida. “La figura de Josep Barahona és llum i ens fa veure que la vida té sentit. Va passar pel món fent el bé, donant-se i estimant en la vida de cada dia. Que feliç se sentia pensant en els fills, nets i besnets!”, ha dit animant a aprendre del seu exemple per poder experimentar ser fills de Déu.
Al final de la cerimònia una neta de Josep Barahona ha fet una emotiva recordança del seu avi:
“Querido Avi:
Creo que hablo en nombre de todas las persones que han tenido la gran suerte de poder conocerte que somos unos afortunades porque hayas podido estar en nuestras vides, como marido, padre, abuelo, bisabuelo o amigo.
Pienso en ti y me vienen muchas palabras a la cabeza, entre ellas, bondad, cariño, paciencia y sabiduría. Has estado siempre por y para todos, ayudando, enseñando, y queriendo a todas esas personas que conocías.
Has luchado por seguir hasta aquí hasta el último momento, por no tener que irte, ya que eso significaba soltar la mano de la avita cosa que no has hecho nunca., habéis sido para todos nosotros ejemplo de amor verdadero, cariño y respeto. Pero nos quedamos tranquilo sabiendo que la vas a seguir cuidando y queriendo igual desde el cielo.
Gracias por recogernos en la estación de tren siempre que llegábamos u por dejarnos de vuelta, fuese a la hora que fuese ahí estabas tú, de pie, esperando nuestra llegada, con los brazos abiertos.
Perdona si tardé mucho en volver a Lé4rida a veros, perdona si no tuve suficiente tiempo para vosotros. Ahora tengo la certeza de que cada segundo a tu lado se queda aquí, conmigo para siempre. Has sido siempre un ejemplo a seguir, y ojalá llegue a ser al menos la mitad de lo buena persona que has sido tú.
Avi, ha llegado el momento de despedirnos. El pasado 25 de diciembre tuvimos la suerte de poder darte la última mirada, la última sonrisa, el último abrazo, el último beso, y el último paseo por la Rambla de Ferran. A partir de ahora no estarás físicamente con nosotros, pero sé que estás en el cielo cuidándonos igual que lo has hecho toda la vida.
Señor, se va contigo un ángel de la guarda para todos nosotros, sé que ya lo sabes, que suerte que ya podáis estar juntos abrazándonos y guiándonos desde arriba. Hoy el cielo va a brillar más que nunca, porqué tu ya estás ahí, avi.
Solo puedo decir una última cosa en nombre de todos tus nietos: “Quina sort d’avi”.
Un beso al cielo por ti, avi, gracias, te quiero.”
Josep Barahona i Canela va néixer el 29 d’abril de 1927 a Balaguer. Després de viure a Lleida els anys de la Guerra Civil, l’estiu de 1939 es traslladà a Isona. Mentre estudiava el batxillerat treballava com a ajudant del secretari de l’ajuntament en tot el procés de reconstrucció dels habitatges afectats per la guerra. Juntament amb un aparellador feia plànols de les cases destruïdes, mesurava les que havien de ser expropiades i omplia els registres corresponents.
Eren diferents ocupacions que d’una manera diligent, intensiva i esforçada, malgrat la seva joventut, servien a l’organisme Regiones Devastadas, creat el 1938 per a reconstruir i reparar els danys ocasionats per la guerra. Josep Barahona hi va treballar d’una manera continuada —els darrers anys, ja establert a Lleida— fins al desembre de 1956, quan esdevindria Ministerio de la Vivenda. Allí s’ocupà de l’exercici de diferents responsabilitats: en l’Oficina Tècnica (redacció de projectes i pressupostos) i en el Control i l’Administració general de l’entitat. Aquesta dedicació sempre il·lusionada ha estat meritòria. Tot i que mai va rebre el reconeixement del seu treball, ell estava molt satisfet del servei esmerçat.
Gràcies a l’esforç de Josep Barahona de recollir, classificar i conservar tota la informació de Regiones Devastadas, i a l’interès particular que ha tingut per la parròquia del Carme com a feligrès actiu dels anys de joventut vinculat a la parròquia, avui podem saber detalladament totes les vicissituds que hi van haver al voltant de la reconstrucció del temple del Carme a través del seu treball per a la Miscel·lània del Carme en la commemoració del Cinquantenari del temple nou. Igualment valuosa ha estat la seva aportació en un altre treball escrit amb la seva neta Alexa Trilla Trilla Barahona sobre la reconstrucció del temple de Sant Joan per Regiones Devastadas després que fos saquejat i cremat durant la Guerra Civil per a la Miscel·lània dels Aniversaris de la parròquia.
Entre moltes altres dedicacions, la parròquia del Carme també ha d’agrair a Josep Barahona el gran diorama recreant el Naixement de Jesús a Betlem i que cada any construïa, mentre va poder, quan s’acostava el temps de Nadal a la capella del creuer on ara hi ha l’orgue. Tot un exemple de la seva creativitat artística, del seu detallisme, de la seva constància i perseverança i, sobretot, del seu amor per Jesús.
