Gairebé dos mesos després de celebrar les noces d’or sacerdotals el P. Ferran R. Gavilán ha tancat els ulls al món per a obrir-los a la vida de Déu per sempre més, als 75 anys d’edat. El seu traspàs ha estat silenciós i gairebé inesperat malgrat el seu delicat estat de salut.
Nascut a La Carolina (Jaén el 1940 ingressà a l’Orde de sant Francesc d’Assís i va ser ordenat sacerdot a l’església de Sant Francesc de Berga l’any 1965. Tenia una llarga experiència en música vocal i instrumental, exercida en diversos santuaris de la Custòdia de Terra Santa, especialment com a organista de l’església del Sant Seculcre de Jerusalem.
La Missa Exequial ha tingut lloc al Santuari dels Franciscans, on el P. Ferran hi feia vida conventual des de l’any 2007. Ha presidit l’eucaristia el P. Francesc Vilà, Guardià del santuari, concelebrant amb el P. Ramon Domènech, vicari dels franciscans de Catalunyai company de promoció del P. Ferran, el P. Francesc Gamissans, el P. Jordi Grau, els mercedaris P. Joaquín Pina i P. Joaquín Millán, altres sacerdots i Fra Genís Sánchez. Mossèn Adrià Burca ha concelebrat en representació de la parròquia del Carme, en absència de Mossèn Joan Mora i Mossèn Joan Ramon Ezquerra per estar fent exercicis espirituals els mateixos dies.
La Coral del Carme dirigida per Rosa Fabregat i a l’orgue del mestre Lluis Climent ha acompanyat musicalment les exèquies fúnebres de qui havia estat director d’aquesta agrupació musical durant dos anys, des de la seva arribada a Lleida fins que va caure malalt.
El P. Joaquim Recasens ha tingut cura de glossar un record tendre, emotiu i agraït al P. Ferran, a qui havia conegut quan era estudiant en l’antic Col·legi Sant Antoni de Pàdua, i amb qui havia compartit els seus darrers anys de vida com a Guardià del Santuari. “El Fernando ha estat pianista i organista, i ha mort el dia de Santa Tecla”, ha dit exalçant la seva condició de músic. També s’ha referit a la tendresa amb els nens, i l’emoció i el plor en els moments de tristesa que sovint li sobrevenien. També s’ha referit les vetlles de pregària que organitzava al Col·legi dels franciscans mentre esperava ser traslladat a la Custòdia de Terra Santa, i de la forta empremta que hi va deixar: “A la residència m’hi sentia ‘a casa’; allí vaig començar a viure la Custòdia com a pròpia. Lloat siguis Senyor que has reservat al cel un lloc per al P. Ferran.”
