Maria del Carme Esquerda ha lliurat la seva ànima a Déu als 89 anys d’edat, l’endemà de la festa de la Mare de Déu del Carme, la seva patrona. La missa exequial s’ha celebrat a la seva estimada parròquia del Carme, on va col·laborar i participar en nombroses activitats. L’ha presidit el seu germà Mons. Joan Esquerda Bifet, concelebrant amb Mn. Jaume Pons i Mn. Joan Ramon Ezquerra, rectors de la parròquia, Mn. Gerard Soler, Mn. Josep Anton Jové, Mn. Jordi Pardell i Mn. Lluis Molet. Lluis Climent ha acompanyat musicalment la cerimònia cantada per la Coral del Carme a la que hi han assistit els nebots, renebots i d’altres familiars de la Maria del Carme, així com nombrosos amics i coneguts que s’han unit en la pregària pel seu etern descans.
Mestra de professió i catequista per vocació. Dues realitats ben engranades -l’escola i la parròquia- perquè formaven part indestriable de la seva vida. El seu servei i apostolat també s’estenien a les activitats de lleure d’estiu, als torns de les colònies Verge Blanca de Llesp, on formava a nenes i joves que encara recorden la Maria del Carme com una monitora o “germana gran” molt divertida i propera.
Mons. Joan no ha volgut fer un panegíric de la seva germana: “el panegíric el fan les persones que assisteixen al funeral i les que no han pogut vindre”. Però les paraules de Benet XVI “no hi ha res més bonic que haver trobat a Crist” i del papa Francesc “reestreneu el vostre encontre amb Crist, deixeu-vos sorprendre” revelaven la seva vida arrelada en Crist i que ella manifestava en els seus ambients: “Quina pedagogia té vostè per explicar l’evangeli als nens?” Ella portava els nens davant del sagrari i els hi deia: “Tot el que us he explicat està aquí”. Al bloc de cartes amb que la van obsequiar els seus alumnes de l’escola quan es va jubilar, un nen escrivia: “Te doy gracias, señorita, porque me has enseñado a hablar con Jesús.” “Ara Jesús se l’ha endut al cel”, ha assegurat Mons. Joan, donant gràcies a Déu «perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.» (Mt 11, 25)
Al final de la cerimònia Anna Maria Carrera ha recordat amb tendresa el testimoni de fe i d’amistat amb Jesús eucaristia, humilitat, senzillesa, bondat i sentit de l’humor de la Maria del Carme, que era “petita de mida però amb un cor molt gran”. Li hem donat el darrer comiat entonant el Virolai amb la certesa que ja gaudeix de la presència de Déu acompanyada de Jesús i Maria.
