LES ORACIONS A MARIA, MARE DE LA MISERICÒRDIA
5. Sia vostra gran puresa. Formulari 10
Penso que tots utilitzeu algun cop alguna de les oracions que aquests dies anem comentant adreçades a
L’oració que avui ens toca és la que teniu projectada. El tema és la puresa de Maria; una virtut, la puresa, que brilla de forma molt especial en ella. Puresa en el cos. I puresa en l’ànima.
El seu cos va ser sempre i únicament per a Déu. Parlem de
· Ella havia fet, d’acord amb Josep, aquesta promesa: guardar sempre la seva virginitat. Volia ser tota per a Déu.
· Tots recordem que quan l’àngel Gabriel li anuncia que Déu l’ha escollit per mare de Jesús, Maria, abans de dir Sí, pregunta: Com pot ser això, si jo no tinc marit?
· L’àngel, en nom de Déu li aclareix: L’Esperit Sant vindrà sobre teu, et cobrirà amb la seva ombra; per això el que naixerà de tu serà anomenat Fill de Déu.
· Les dones d’Israel coneixien les promeses de Déu sobre la vinguda del Messies; per això, cap dona es volia quedar sense marit, per tenir la possibilitat de ser mares del Messies.
· Maria, en canvi, va voler oferir-li a Déu la puresa del seu cos, la seva virginitat.
· Va plaure tant a Déu aquesta ofrena generosa, que li va concedir les dues coses: ser mare, continuant essent verge. Només Maria.
Quan parlem de la puresa del cos, no ens referim únicament a les persones que han consagrat a Déu la seva virginitat, i tenen així en Maria un model preciós i únic. Parlem de tothom.
· Tots estem cridats a viure la puresa del cos, cadascú en el seu estat de vida; els nois i noies joves, i no tan joves, les persones casades, les persones vídues.
· Cadascú en el seu estat, per tots amb plenitud. La puresa del cos, és una virtut per a tots.
· Lamentablement és, avui, una virtut poc practicada, fins i tot menyspreada. Les conseqüències d’aquest menyspreu de la puresa són molt greus, a tot nivell: violències, malalties, degradacions inimaginables…
· En canvi, quan es viu amb plenitud –repeteixo, cadascú en el seu estat de vida- la puresa porta alegria i pau a les famílies, seguretat, honestedat en tots els aspectes; és font de generositat, d’amor autèntic, etc., etc.
· Què bonic és que li demanem a Maria aquesta puresa del cos; puresa que suposa, sempre, però avui especialment,
· força de voluntat, vigilància en apartar tot allò que la pot macular,
· humilitat en confessar qualsevol caiguda, amor al treball i pregària constant. Per això li demanem a
Però, germans i germanes, no està tot en la puresa del cos.
Maria és també model de puresa de l’ànima, tant necessària en tot estat de vida –i aquí no hi ha diferències-. La puresa de l’ànima és per a tots igual. Puresa de l’ànima que vol dir:
· Generositat amb tot el que Déu ens demana.
· Promptitud en optar sempre per al bé.
· Rectitud d’intenció, no buscant mai que ens alabin, l’aplaudiment dels altres.
· Buscar sempre l’últim lloc, fer-nos servents dels altres…
· I aquí podríem posar-ho totes les virtuts.
· La puresa de l’ànima és la santedat, a la que tots i totes estem cridats.
Maria és l’anima pura, model de tota virtut. Mirem sempre Maria.
Ens serà sempre estímul, ajut i força per seguir endavant, per aixecar-nos de qualsevol caiguda, per reconduir qualsevol desviació.
Sia vostra gran puresa alabada eternament.
Puig que Déu Omnipotent es complau en tal bellesa. Quan Déu mira Maria… (parlem humanament) s’oblida de la maldat del món, ens perdona sempre. Déu, en Maria, hi veu sempre el reflex, el rostre exacte del seu Fill Jesús… i es mou a tendresa envers nosaltres.
Mirem també nosaltres Maria. Deia un jove que, mirant Maria, se li esfumaven els mals pensaments. I ha de ser així. No pot ser d’altra manera.
Oferim-li, doncs, com diu la pregària l’ànima, la vida i el cor:
Ella ens mira amb ulls plens d’amor. I no ens deixarà mai de la vida.
