LES ORACIONS A MARIA, MARE DE LA MISERICÒRDIA
7. Recordeu-vos. Formulari 41
Per avui, hem escollit una altra oració, que tots heu resat molts vegades, en castellà: el ‘Acordaos’.
És l’oració de sant Bernat. Un dels sants més importants de la història de l’Església, als segles XI-XII. És tradicional la devoció tendra i sincera de sant Bernat a
“Mira l’Estrella, invoca Maria!
"Oh tu que et sents lluny de la terra ferma, arrossegat per les onades d’aquest món, enmig de les borrasques i de les tempestes, no apartis els ulls de la llum d’aquesta Estrella, invoca Maria!.
"Si s’aixequen els vents de les temptacions, si ensopegues en les tribulacions, mira l’Estrella, crida a Maria.
"Si ets agitat per les ones de la supèrbia, mira l’Estrella, crida a Maria.
"Si la ira, o l’avarícia, o la impuresa impel·leixen violentament la petita nau de la teva ànima, mira a Maria.
"Si, torbat per la memòria dels teus pecats, comences a estar sumit en la tristesa, en els abismes de la desesperació, pensa en Maria.
"En els perills, en les angoixes, en els dubtes, pensa en Maria, invoca Maria. No s’aparti de la boca, no s’aparti del teu cor.
"No et perdràs si la segueixes, no desesperaràs si la pregues, no et perdràs si en Ella penses. Si Ella et dóna la mà, no cauràs; si et protegeix, res hauràs de témer, no et cansaràs; si és la teva guia; arribaràs feliçment a port, si Ella t’empara.”
Doncs bé, Sant Bernat té aquesta oració que breument comentarem. És una oració que manifesta una total confiança en Maria,
“mai no s’ha sentit a dir
que ningú que hagi implorat la vostra assistència
i reclamat el vostre auxili hagi estat abandonat de Vós”.
Com pot abandonar una mare el seu fill? Doncs, ni que alguna ho fes, Maria mai.
I el motiu de la confiança no són els nostres mèrits, les nostres virtuts…, sinó la nostra necessitat, els nostres defectes, els nostres pecats, que fan que
i encara que gemint sota el pes dels meus pecats,
m’atreveixo a comparèixer
davant la vostra presència sobirana.
Deixem-nos portar per una confiança absoluta.
Jesús no pot negar-li res. A les noces de Canà… Maria va avançar l’hora de Jesús. Ens l’ha donat per mare. I Jesús es plega a la mare.
A Maria se l’anomena mitjancera de totes les gràcies. En el Cos místic de Crist, Crist n’és el cap. A Maria se la considera com el “coll”. Totes les gràcies que ens vénen de Crist, passen per Maria.
Se l’anomena també intercessora. A Jesús li agrada que tot el que li demanem a ell, ho fem passar per Maria.
Siguem “astuts” en el bon sentit: Maria ens guia a Jesús. Ella ens prepara el camí, “ens arregla el vestit”. Si hi arribem per Maria, Jesús el tenim guanyat.
Resem la pregària moltes vegades: ‘Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria…’
