Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

22 setembre 2012
Categoria/es: General

L’ENVIAMENT DELS AGENTS DE PASTORAL

L’enviament que Monsenyor Joan Piris, Bisbe de Lleida, fa als catequistes i educadors cristians en iniciar-se el curs s’ha estès enguany a tots els agents de pastoral. L’acte ha tingut lloc a l’Acadèmia Mariana el dijous 13 de setembre amb una nombrosa participació des cristians de la nostra diòcesi que ens sentim interpel•lats a donar una resposta compromesa i responsable a la nostra condició de batejats.

Aquest ha estat també el marc de la presentació de la nova carta pastoral del Senyor Bisbe, la quarta, coincidint amb el quart any de la seva presa de possessió com a Pastor de la nostra diòcesi, el 21 de setembre de 2008. “La necessària qualitat espiritual” és el títol del missatge, que pretén donar un pas més en el caminar de la nostra Església diocesana, cercant l’equilibri entre acció i contemplació. “Les nostres necessitats pastorals requereixen una qualitat espiritual que els doni veritable valor evangèlic, un suplement d’amor”, va dir, fent una crida a la coherència evangèlica que ajudi a escurçar la distància entre el dir i el fer: “en les coses necessàries, unitat; en allò dubtós, llibertat; i en tot caritat.”

La Carta consta de quatre capítols. En el primer presenta els tres esdeveniments eclesials, coincidents i complementaris: el 50è aniversari del concili Vaticà II, l’Any de la fe –coincident amb els vint anys de la publicació del Catecisme de l’església catòlica, i la celebració del Sínode dels bisbes sobre la Nova Evangelització-, i el 150è aniversari de la fundació de l’Acadèmia Mariana –Maria, més que una devoció, continua sent el gran referent en el camí de la fe.

El segon capítol se centra en el concili ecumènic Vaticà II (1962-65)- que va suposar una nova manera d’entendre l’Església, definida com a poble de Déu enmig del món- i la seva actualitat. Les quatre constitucions –Dei Verbum i Sacrosanctum Concilium; Lumen Gentium i Gaudium Spes-, que són el seu cor; els nou decrets que donen llum sobre situacions molt particulars, com l’ecumenisme; i les declaracions sobre problemes comuns, com són la llibertat religiosa i el diàleg interreligiós. La recepció del Concili: els partidaris de la reforma i els de la ruptura, segons les diferents interpretacions de l’esperit dels documents conciliars. Joan XXIII havia precisat com la nostra tasca no és només guardar aquest tresor, sinó també manifestar-lo adequadament. Refermant-se en l’esperit de diàleg del Vaticà II, el concili provincial Tarraconense (1995) va oferir Jesucrist a la societat com a company de camí. Evangelitzar sense voluntat de controlar la gent i acceptar la pluralitat de l’Església, optant per unes estructures eclesials que siguin mediació oberta.

El capítol III presenta el cos central del Missatge: la qualitat espiritual com una prioritat en la nova evangelització. No n’hi ha prou en qüestionar coses; hem de qüestionar-nos nosaltres mateixos i procurar la nostra trobada amb Jesús, que és el nucli de la fe, i així poder oferir la nostra experiència de fe. Hem de procurar una formació que dugui a un equilibri entre vida interior i relació amb el món. Atès que la comunitat fa present Jesús de manera real, és tasca prioritària madurar la pròpia fe en la comunitat amb un servei callat però visible.

El capítol quart proposa algunes “mediacions” per a créixer en qualitat espiritual. Com a batejats tots estem cridats a la santedat de vida. El baptisme, més que la vocació, és el que ens crida a la plenitud de vida cristiana, donant primacia la pregària i entenent el martiri com a testimoni de vida. Després d’enumerar una àmplia relació de prioritats, el Senyor Bisbe va recalcar que el cor de la nostra fe ha de ser la nostra qualitat espiritual i fidelitat evangèlica. I va recordar les quatre àrees on s’aglutinen els diferents serveis del nostre bisbat –litúrgia i espiritualitat, formació, evangelització i xarxa d’entitats cristianes- que estaven representades pels seus coordinadors.

Finalment, tota l’Assemblea dempeus vam ser enviats en missió pel nostre Bisbe i Pastor. Unes llavors mostraven simbòlicament la noble tasca a la que hem de servir com a sembradors de la Paraula de Déu en el nostre món: “Jesús ens crida i nosaltres seguim”.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn