Ja s’ha fet pública la nova Encíclica del Papa Francesc, "Laudato si’" (‘Lloat sigueu’). L’Encíclica pren el nom de la invocació de Sant Francesc d’Assís: «Lloat sigueu, Senyor meu», que en el Càntic de les criatures recorda que la terra, la nostra casa comuna, «també és com una germana, amb qui compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços». Nosaltres mateixos «som pols de la terra (cf. Gn 2,7). El nostre cos està constituït dels mateixos elements del planeta, el seu aire és el que ens dóna l’alè i la seva aigua ens vivifica i refà».
«Aquesta germana clama pel mal que li provoquem, a causa de l’ús d’irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella». El seu crit, juntament amb el dels pobres, interpel·la la nostra consciència «a reconèixer els pecats contra la creació». El Papa ens ho recorda tot prenent les paraules del Patriarca Ecumènic Bartomeu de Constantinoble: «Que els éssers humans destrueixin la diversitat biològica […]; contribueixin al canvi climàtic […] contaminin l’aigua, el sòl, l’aire: Tot això és pecat».
I proposa que la resposta adequada a aquesta presa de consciència és aquella que ja sant Joan Pau II anomenava «una conversió ecològica mundial». En aquest sentit, Sant Francesc d’Assís és «l’exemple per excel·lència de l’atenció al que és feble i d’una ecologia integral, viscuda amb joia i autenticitat. […] En ell s’hi descobreix fins a quin punt són inseparables la preocupació per la natura, la justícia envers els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior».
El recorregut de l’encíclica Laudato si’ es desenvolupa al voltant del concepte de l’ecologia integral, com un paradigma capaç d’articular les relacions fonamentals de la persona: amb Déu, amb ella mateixa, amb els altres éssers humans, i amb la creació. L’objectiu és desenvolupar el perfil de l’ecologia integral (Cap. IV), que, en les seves diverses dimensions, comprengui «el lloc específic que l’ésser humà ocupa en aquest món i les seves relacions amb la realitat que l’envolta».
Sobre aquesta base, el Papa Francesc proposa (cap. V) una sèrie de línies de renovació de la política internacional, nacional i local, dels processos de presa de decisió en l’àmbit públic i dels emprenedors privats, de la relació entre la política i l’economia, i de la religió i la ciència, centrat en el diàleg honest i transparent.
Finalment (cap. VI) sobre la base de la convicció que «cada canvi necessita motivacions d’un camí educatiu», s’hi troben implicats tots els àmbits educatius. En primer lloc «l’escola, la família, els mitjans de comunicació, la catequesi». proposa «algunes línies de maduració humana inspirades en el tresor de l’experiència espiritual cristiana». Va al cor de la conversió ecològica a la qual l’Encíclica convida. Les arrels de la crisi cultural s’endinsen en profunditat i no és fàcil de remodelar els hàbits i comportaments. En aquesta línia, l’encíclica acaba amb el text de dues pregàries, la primera per compartir amb els creients d’altres religions, i la segona per als cristians, tot reprenent l’actitud de contemplació orant amb què havia començat.
Al cor del recorregut del ‘Laudato si’ ens trobem amb aquesta pregunta: «Quina classe de món volem transmetre als que vindran després de nosaltres, als nens que estan creixent?». El papa Francesc continua: «Aquesta pregunta no és només sobre el medi ambient de forma aïllada, perquè no es pot plantejar la qüestió de forma parcial», i això porta a qüestionar-nos sobre el sentit de l’existència i sobre els valors a la base de la vida social: «¿Amb quina finalitat hem arribat a aquesta vida? Per quin objectiu treballem i lluitem? Per què aquesta terra ens necessita»: «Si no ens fem aquestes preguntes de fons – diu el Papa – no crec que les nostres preocupacions ecològiques puguin obtenir efectes importants».
El Sant Pare Francesc ha convidat als fidels a acollir amb l’ànim obert l’encíclica sobre la “cura de la casa comuna” que és la creació, i que està en la línia de la Doctrina Social de l’Església. Aquesta casa nostra s’està fent malbé i això ens perjucçdica a tots, especialment als més pobres. “La meva és una crida a la responsabilitat, en base a la tasca que Dios ha donat a l’ésser humà en la creació: ‘cultivar i tenir cura’ del ‘jardí’ on l’ha posat.
Després de la ‘Laudato si’ l’examen de consciència, l’instrument que l’Església sempre ha recomanat per dirigir la pròpia vida a la llum de la relació amb el Senyor, haurà d’incloure una nova dimensió, tenint en compte no només com es viu la comunió amb Déu, amb els altres i amb un mateix, sinó també amb totes les criatures i la natura.
- Encíclica ‘Laudato si’ (català)
- Encíclica ‘Laudato si’ (castellá)
- Notícia del Bisbat (resum de l’Encíclica per capítols)
- Resum de l’Encíclica en 25 frases.
- El Bisbe Joan parla de l’Encíclica (23:18′)
- Taula rodona sobre l’Encíclica (20:12′)
- Resums:
- Videos de la archidiócesis de Granada
- Un acercamiento a la encíclica (4:37′)
- Cap. 1. Lo que le está pasando a nuestra casa (10:01′)
- Cap. 2. El Evangelio de la Creación (8:08′)
- Cap. 3. Raiz humana de la crisis ecológica (4′)
- Cap. 4. Una Ecologia integral (3:21′)
- Cap. 5. Algunas lineas de orientación y acción (3:21′)
- Cap. 6. Educación y espiritualidad ecológica (4:12)
