Novena de la Mare de Déu del Carme – Predicació de Mn. Víctor Martínez
En aquest fragment de l’Evangeli, trobem en Maria algunes de les actituds fonamentals dels cristians: La humilitat, l’esperit de servei i la caritat; i l’atenció i sensibilitat pels detalls i les petites coses.
Maria en tot moment es mostra humil, malgrat la seva cosina Elisabet la saluda amb una gran lloança, tot exalçant-la, Maria respon amb el càntic del Magníficat, en el que ella lloa Déu dient que Ell ha fet meravelles en ella. Maria no es penja cap medalla ni s’adjudica cap mèrit: tot és do de Déu, obra seva. Nosaltres podem aprendre a reconèixer el nostre lloc en la vida de fe: és Déu qui actua a través nostre, nosaltres no podem res sense Ell, Maria ens ho recorda. Hauríem de prendre consciència que tot el que fem, és perquè Déu ho fa a través nostre, el que implica per la nostra part la docilitat, i el posar-nos al servei de la voluntat de Déu i no pas fer el que volem o ens agrada, o el que ens fa sentir més còmodes. Maria accepta la voluntat de Déu i la fa vida i do per als altres.
Maria ens demostra una sensibilitat molt gran quan, al sentir l’anunci de l’àngel, es queda amb el detall de que la seva cosina està embarassada de sis mesos. No es reconforta i enorgulleix de ser escollida per Déu per portar al món el Messies, sinó que detecta una necessita en la seva parenta i es fa servei. Posa pel davant la necessitat d’Elisabet abans que la pròpia seguretat i comoditat. Maria empren un camí d’una setmana a peu fins a les muntanyes del voltant de Jerusalem, estan ella embarassada, encara que de poc. Es quedarà tres mesos com a mínim a mb la seva cosina i retornarà cap a Natzaret amb l’embaràs prou avançat (4 mesos aproximadament).
Nosaltres podem aprendre de Maria aquesta sensibilitat pels detalls, ja que sovint només ens fixem en les coses grosses i notòries. Cal estar atents als altres, la seva expressió, la seva cara, les seves actituds, per poder detectar necessitats i fer-nos-hi presents. El mateix farà Maria a les noces de Canà, quan detecta que s’acaba el vi. Hem d’estar més atents als detalls, ja que sovint perdem oportunitats d’aprendre, créixer, ajudar.
Aquesta atenció als petits detalls és també una actitud que neix de la caritat, de cercar sempre el bé de l’altre abans que el propi. Maria es descentra, posa al mig les necessitats de l’altre, per això està atenta per poder oferir la seva ajuda. Això fa que sigui dòcil a acceptar l’anunci de l’àngel i acceptar la voluntat de Déu. Tots hem rebut dons i capacitats per posar-les al servei dels altres, per ajudar, per construir el Regne de Déu a la terra.
Maria és l’exemple d’aquestes actituds cristianes, que també trobem en Jesús. Cal estar atents al que passa al nostre voltant, als qui tenim a prop, per aprofitar qualsevol moment per donar testimoni de l’Amor de Déu als altres. En la Visitació Maria es fa servei, i essent la Mare del Salvador, es fa serventa, davant la lloança rebuda, ella dona gràcies a Déu i li atorga a Ell el mèrit de tot plegat. Viu la vida com a do de Déu, i com a do per als altres.
