Rosa Fabregat Solé, mestra de música jubilada, directora de la Coral del Carme i gran col·laboradora de la parròquia del Carme, del Santuari de Sant Antoni de Pàdua, la Catedral, Sant Pere i l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Estimava molt Jesús, la Verge Maria i l’Església, a la que es dedicava en cos i ànima. Col·laborava amb Jericó, atenia materialment a persones necessitades i ajudava a nens amb dificultats a reeixir en els seus estudis.
En els darrers anys de la seva vida se li va desvetllar la inspiració i és l’autora de nombrosos poemaris de temàtica espiritual. Amb els seus poemes i cançons ha col·laborat repetidament amb les Cases Regionals -especialment la Casa de Cantabria-, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Providencialment ha lliurat la seva ànima a Déu el dia de la Festa de la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església.
La Missa exequial per la seva ànima ha tingut lloc a la parròquia del Carme concelebrada pels seus rectors amb Mn. Gerard Soler, Mn. Jaume Pedrós, Mn. Adrián Burca i Mn. Lucas Evung. La Coral del Carme acompanyada a l’orgue per Lluis Climent ha tingut cura de les intervencions musicals. Un cor de veus unit en la seva estima i dolor pel traspàs de la que ha estat la seva directora en els darrers deu anys. La celebració ha comptat amb la participació dels familiars de la Rosa i de molts feligresos que hi han assistit, tot respectant les restriccions imposades per la fase 1 del desconfinament en què ens trobem.
El fèretre amb les despulles mortals de la Rosa s’ha situat al peu de l’altar i de la Mare de Déu del Carme. Uns poms de roses blanques i vermelles alenaven fragància i presència simbòlica de la finada. Fent al·lusió a un dels seus poemes, Mn. Jaume Pons ha elevat l’esguard a Maria “un estel que sempre ens porta llum i consol” a qui preguem ”pregueu per nosaltres pecadors ara i en l’hora de la nostra mort”. I ha recordat que “per Maria no som pecadors, sinó fills de Déu”. Per això, tot glossant alguns “ara” de la vida de la Rosa que “ha passat molts moments de sofriment”, ha expressat la confiança en Déu, que ja l’haurà acollit a la Glòria: “Ell ens ha destinat a la vida eterna; enmig de la tristesa sentim la pau i el consol de Déu”.
Un dels seus nebots ha llegit el darrer poema que la Rosa havia dictat al seu germà, mentre estava hospitalitzada i amb la mà paralitzada, pocs dies abans d’apagar-se la seva vida:
Senyor, Jesús,
esteu en la Creu
tot just dins del lloc
del qui presideix.
Petit ciri encès
de Calze esplendent
Corona del Regne,
compassiva i tendra.
I, per a l’Esperit,
de l’Amor encès
fent Rotllana
amb la fe viva
de l’Amor de Déu.
Abans de l’aspersió del fèretre i del cant final, Mn. Joan Ramon Ezquerra ha recordat amb afecte a la Rosa per la seva dedicació total a la parròquia, l’amor a la família, la humilitat… Déu veu el cor de les persones. La Rosa ha estat extraordinàriament generosa i servicial, transparent com un vidre i innocent com un infant, sobreposant-se i procurant menystenir les seves dificultats.
Descansa en pau, Rosa, i gaudeix de la glòria del cel! La parròquia del Carme, a la que tant has servit i estimat, sempre et recordarà amb gratitud. “Al Paradís t’acompanyin els àngels que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs i et facin entrar en la ciutat santa de Jerusalem. Que el cor dels àngels t’aculli, i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.”
Aquí hi posem un petit record fotogràfic de la Rosa en alguns dels molts moments compartits amb tots nosaltres:
