La parròquia del Santíssim Salvador de Pardinyes està vivint aquests dies un esdeveniment joiós: la commemoració del cinquantenari de la construcció del seu temple parroquial. Però la parròquia ja estava constituïda anteriorment en un barri en procés de gestació que anava adquirint la seva pròpia identitat i que inicialment era conegut com el barri de Corbins o de l’estació.
La nova parròquia de Sant Andreu, filla de la parròquia de la Mare de Déu del Carme
El creixement de la població amb la conseqüent expansió urbanística de Lleida durant els anys quaranta va ser l’origen de l’Arreglo Parroquial que va promoure el bisbe Juan Villar l’any 1946 per atendre millor les necessitats espirituals dels seus habitants. Així es van crear quatre noves parròquies -Santa Maria Magdalena, Sant Agustí de la Bordeta, Santa Maria de Gardeny i Santa Maria de Butsènit- i es va traslladar la parròquia de Sant Andreu, car el seu temple parroquial havia estat destruït durant la Guerra Civil. La nova demarcació d’aquesta parròquia se segregà de la parròquia de la Mare de Déu del Carme i comprenia el barri de l’estació i la partida de Llívia:
“Desde el cruce de la via del ferrocarril com la margen del río Segre sube por ésta al final del término municipal, cuya divisoria sigue hasta llegar al camino de Corbins por cuyo eje va a encontrar el camino de la «Torre dels Frares» hacia donde desvia hasta encontrarse con el camino viejo de «Los Carros», que pasa junto a la Escuela de Llivia y por cuyo eje va a desembocar en la carretera de Torreserona, que sigue en su eje hasta la línea del ferrocarril, continuando por ésta hasta el punto de partida. Le pertenecen todas las edificaciones y calles que existen y puedan existir en el territorio circunscrito.” […]
“Tenencia parroquial de San Anastasio, Mártir. Filial de la parroquia de San Andrés Apóstol […] Sus límites son: Partida de Llivia, de este término municipal hasta la carretera de Torreserona, camino de los Carros y de la Torre «dels Frares», con prolongación en línea recta desde el principio de la partida al río Segre y de éste al final de dicho término.” (Decret del bisbe Juan Villar, de 30 de novembre de 1946)
Privada encara de temple, la parròquia del Carme continuava tenint cura del regiment de la nova parròquia de Sant Andreu. Allí se celebraven els baptismes, bodes i funerals, però es registraven per separat llibres parroquials. A partir del 17 de gener de 1954 començà a celebrar-se missa al barri els diumenges i dies festius celebrada pel mossèn del Carme en un improvisat altar a la fàbrica de tendals del Sr. Giralt.
El nou temple parroquial de Sant Andreu, apòstol
El 1960 la parròquia de Sant Andreu es va desvincular del Carme, mentre que el nucli de Llívia en continuaria depenent fins 1967. Mossèn Jesús Pelegrí va ser el primer rector. Les misses se celebraven al pati de l’antic col•legi, però ja es començava a construir el nou temple parroquial, en uns terrenys molt propers, al carrer Miquel de Cortiada. A partir del mes de maig de 1964 ja s’hi celebraven les misses, però fins el 21 de novembre de 1965 no es va consagrar l’altar major, dedicat a Sant Andreu, apòstol, i la capella del Santíssim, dedicada a la Sagrada Família.
De l’any 1967 data la Mare de Déu de Banneux, situada a la dreta del presbiteri. Més coneguda com a Mare de Déu dels Pobres, la monumental escultura d’uns tres metres d’alçada, modelada amb pasta de fusta, es va donar a conèixer l’any 1933 amb les seves aparicions a Mariette Beco, a Banneux, prop de Lieja (Bèlgica). Reconegudes les aparicions i miracles el 1949 pel Vaticà, la seva devoció es va difondre ràpidament. Se la representa a partir de la descripció donada per la vident, que és molt coincident amb la iconografia de la Mare de Déu de Lourdes i la Mare de Déu de Fàtima.
Aquesta obra va ser sufragada per Carles Delmàs i Ferreri, propietari de la farmàcia Delmàs de Lleida, aleshores situada al carrer Major. Delmàs era un fervorós devot de la Mare de Déu dels Pobres, i al voltant seu va reunir un grup de fi dels amb els que organitzava visites anuals a Banneux. El propi Delmàs va encarregar l’obra a l’escultor Joan Robles i Mateo (1899-1984). Oriünd de Cartagena i format a Barcelona en la tradició de la imatgeria religiosa artesanal, va establir es seu taller al Palau d’Anglesola, d’on era originària la família de la seva muller, Assumpció Pastó i Martí.
La parròquia del Santíssim Salvador
Amb el “nou arreglo parroquial” del bisbe Ramon Malla, el 18 de juny de 1973, la parròquia de Sant Andreu passaria a anomenar-se parròquia del Santíssim Salvador, tot recordant la dedicació de l’antic raval de Sant Salvador o Vilanova del Bisbe on estava ubicada.
A la vegada, el barri antic recuperaria la parròquia de Sant Andreu, ubicada al nou temple construït al carrer Cavallers. El 3 de desembre del 2000 els feligresos del Santíssim Salvador hi van traslladar solemnement la imatge de sant Andreu des del temple de Pardinyes. Va ser un acte més que simbòlic que agermanava les dues parròquies.
Amb la nova denominació la parròquia va costejar amb els donatius dels feligresos la decoració mural del presbiteri. La seva autora, Carme Benet, va cobrir la superfície de més de 150 metres quadrats amb la representació de l’escena de la Transfiguració de jesús al Tabor, a la part central, integrant, a banda i banda la Mitjana –dreta- i l’Orvepard –esquerra-, dues realitats –natural i associativa- que identifiquen el barri de Pardinyes. Més endavant decoraria l’altar de la capella del Santíssim amb el Sant Sopar.
La inauguració de les pintures l’1 d’agost de 1999, coincidint amb les festes del barri, es va fer com a homenatge als vint-i-cinc anys de Mossèn Joan Jové com a rector de la parròquia, substituint Mn. Francisco Murillo, des de l’octubre de 1972. Des d’aleshores Mn. Jové ha continuat al capdavant de la parròquia del Santíssim Salvador que aquests dies celebra el seu cinquantenari, que coincideix providencialment amb les noces d’or de Mn. Joan Jové.
La parròquia de la Mare de Déu del Carme us desitja Moltes Felicitats i per molts anys!!
A la galeria de fotos hi ha el detall de l’exposició commemorativa del cinquantenari que s’ha pogut visitar durant la primera setmana de setembre a la Sala Rogeli Aragonés, d’Orvepard.
- Galeria de fotos
- Actes commemoratius del cinquantenari
- Notícies del Bisbat
