La parròquia del Carme ha preparat la seva festa patronal amb la Novena a la Mare de Déu. Inspirant-se l’evangeli de sant Lluc, mossens i laiques ens han ajudat a endinsar-nos en el missatge de vida de la Verge Maria. La Coral del Carme, i Jorge i Elena amb el seu grup, han acompanyat musicalment les celebracions que han acabat amb el cant dels Goigs de la Mare de Déu el Carme. La missa ha anat precedida del res del Sant Rosari, dirigit per una persona laica oferint-lo cada dia per una intenció concreta: per la pau; pels malalts; per les ànimes del purgatori; pels ministres de l’Església; per les famílies; per la unió de les esglésies; per la nostra diòcesi; per Europa, per la nostra ciutat i els qui hi vivim…
El darrer dia de la Novena, coincidint amb la vetlla de la festa patronal, s’ha tret en processó a la Mare de Déu del Carme Pelegrina pels carrers del barri.
A continuació, s’indiquen resumidament algunes idees centrals de la predicació de la Novena, normalment enllaçada amb el text complet de l’homilia:
1r dia.- Mn. Xavier Navarro s’ha centrat en “la dificultat de viure la fe”, avui i també en temps d’Ezequiel (Ez 2,2-5), profeta encarregat de ajudar als exiliats a creure i confiar. Jesús, humilment unit als profetes d’Israel diu: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble» (Mc 6,1-6). Sant Pau posa en boca de Déu: «el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses» (2C 12,7-10). “Aquesta és la nostra esperança. Que Maria ens porti als peus de Jesús.”
2n dia.- Mn. Xavier Navarro: Tota religió és relació entre Déu i la humanitat. “Maria, model de comunicació amb Déu” perquè acull la Paraula, li dona vida, la segueix i testifica. Maria és una notícia que ens parla de tot allò que l’home és capaç de fer al ser imatge de Déu.
3r dia.- Mn. Jaume Pedrós: Tota la història de la Salvació és iniciativa de Déu i arrenca de “l’Anunciació de l’àngel a Maria” (Lc 1,26-38). Cal destacar la humilitat de Déu que es va voler fer petit, insignificant, naixent del si de la Verge Maria, assumint la realitat humana amb senzillesa: “És el Senyor qui actua, però busca la nostra resposta.” Déu demana, proposa, convida, no imposa… Maria confia en Déu: «que es compleixin en mi les teves paraules». És el gran model dels cristians.
4t dia.- Brígida Lorenzo: En el context de la Visitació a Elisabeth, “el Càntic de Maria: Magníficat” (Lc 1,46-56) és la resposta de Maria a l’Anunciació, un cant sagrat i una pregària: “És un retrat de Maria, senzill però impressionant, un esclat de l’alegria que ve de Déu i torna a Déu… Anticipa les Benaurances parlant de classes d’ànimes, com lluitar contra les injustícies i ens convida a alegrar-nos de l’obra de Déu a la terra.”
5è dia.- Mn. Víctor Martínez: “La Visitació” (Lc 1,39-45) mostra la finor de Maria, cultivada des del silenci, la pregària i la contemplació: la humilitat: “Tot és obra de Déu, Maria accepta la seva voluntat i la fa vida i do per als altres”; l’esperit de servei i la caritat: “Maria mostra la disponibilitat de la caritat al posar-se en camí anteposant el benestar d’Elisabet al seu propi, es fia de Déu”; i l’atenció i sensibilitat pels detalls i les petites coses.
6è dia.- Roser García: La reflexió “Maria, seguidora de Jesús” parteix de la resposta de Jesús «la meva mare i els meus germans son els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica» (Lc 8, 19-21): “Jesús honora la seva mare, la lloa, la posa com a model…. la família sobrepassa els llaços de sang.” «Com a primera i millor seguidora de Jesús, Maria vol que nosaltres també siguem seguidors del seu fill» (Benet XVI) “en els esdeveniments de la nostra vida i en els germans, especialment en els petits i els pobres, pels quals Jesús mateix demana el nostre amor concret.”
7è dia.- Mn. Casildo Rodríguez: “La Verge Maria i la Creu” (Lc 23,44-56): Maria al peu de la creu va viure les paraules de l’ancià Simeó «una espasa et traspassarà el cor» (Lc 2,35) i és testimoni de virtuts que mostren el veritable amor: la perseverança –va entendre que l’amor és inseparable del dolor; i la fidelitat -compren que la mort des seu fill és redemptora. “Que d’aquest novenari a la nostra patrona, quedin unes ganes d’imitar a la Verge Maria en la perseverança i fidelitat.”
8è dia.- Montse Sánchez: “Maria i la Pentecosta” Quan l’Esperit Sant davalla als reunits pregant en el cenacle de Jerusalem, amb Maria al mig, l’Església naixent rep la força i la confirmació per anunciar el Regne de Déu, animada i guiada pel mateix Esperit. És un moment diferent però complementari al de l’Anunciació: “En Maria resplendeix la llum i la gràcia de Déu. A través d’ella la humanitat ha pogut conèixer el Salvador… mare de l’Esperança, fidel al Senyor, un port segur, el mirall on ens hem de mirar.”
9è dia.- Mn. Xavier Navarro: “Maria, temple del Senyor”. Maria fou constituïda «temple veritable del Déu veritable». L’evangelista Lluc ens diu que Maria per la fe ha acceptat el designi més important: «dir-li sí a Déu». A imatge de Maria, els cristians som, també, com ens diu sant Pau (1Co 3,16-17), temple de Déu -sagrat- habitat per l’Esperit. “Maria ens anuncia que la fe suposa la màxima presència de Déu en l’interior de la persona, amb un horitzó infinit fonamentat en l’amor i el servei.”
