La Novena del Carme són els nou dies d’oració i meditació a la Mare de Déu com a preparació prèvia a la celebració de la Festa del Carme. Té una llarga tradició que està documentada des de mitjans del segle XIX. Darrerament consisteix en el res del Sant Rosari i la celebració de l’Eucaristia amb la predicació al voltant d’un tema que es va desgranant dia a dia i que ajuda a la meditació sobre la figura de Maria.
El tema d’enguany és el Magníficat, el cant i oració de lloança al Senyor que fa Maria quan visita la seva cosina Isabel a Ein Karem (Lc 1,46-55). El nom li ve de la primera frase en llatí, que resa: Magnificat anima mea Dominum. El Magníficat és una veu única de lloança al Senyor, aglutinada en una triple perspectiva: la personal i concreta (Maria); la del grup social (els pobres); i la de poble o nació (Israel).
Al llarg del Novenari tres predicadors -Mn Santiago Mataix, vicari; Mn. Joan Mora, rector, i Mn. Rodrigo López, rector d’Erla (Zaragoza)- van aprofundint dia a dia en el sentit original i actual d’aquest càntic que expressa el misteri que Maria duia en la seva ànima des de l’anunci de la concepció del Fill de Déu. Les celebracions eucarístiques estan solemnitzades per les corals parroquials.
Dia 7, dijous.- La meva ànima magnifica el Senyor que em salva… el seu nom és sant. (Mn. Santiago Mataix)
El Magníficat és un text preciós que ens revela l’espiritualitat dels anawin bíblics, uns fidels que es reconeixien pobres pel seu deseiximent als béns materials i per la seva humiliat del cor. En aquest primer moviment del càntic “La meva ànima magnifica el Senyor que em salva”, Maria s’expressa en primera persona. La seva ànima en oració eleva la seva veu al Senyor que ha entrat en la seva existència fent d’ella la mare del seu Fill. És una lloança, l’acció de gràcies de l’alegria agraïda.
Amb tot el testimoni personal de Maria no és intimista o individualista, doncs Maria és conscient que té una missió que complir per la humanitat, i que la seva vida s’emmarca en la història de la Salvació. D’aquesta manera podrà dir que la misericòrdia del Senyor “arriba als seus fidels de generació en generació.” Amb aquesta lloança al Senyor la Verge dóna veu a totes les criatures redimides després del seu fiat.
Maria és la com a veritable Arca de l’Aliança que ens porta el Fill de Déu. “Abans de concebre el Senyor en el seu cos, ja l’havia concebut en el seu esperit” (Sant Agustí), li havia donat espai en la seva ànima convertint-se en el temple veritable que fa present Déu a la terra.
Que la Mare de Déu del Carme ens acompanyi sempre i sigui l’Estel que ens guiï fins a Déu, el port segur, i puguem com ella Magnificar el Senyor que ens salva i el seu nom és sant. “Si segons la carn Crist té una sola mare, segons la fe totes les ànimes engendren Crist, cada una acull de fet el Verb de Déu”. Aquestes paraules de Sant Ambrós interpreten les de la Mare de Déu i ens conviden a oferir al Senyor una estança en la seva ànima.
Dia 8, divendres.- Ha mirat la petitesa de la seva serventa (Mn. Santiago Mataix)
La virginitat de Maria és la seva entrega a Déu per mitjà de la seva paraula. Ella és el model de disponibilitat, reflexió, acceptació de tota missió. El Senyor avui també s’adreça a nosaltres per a que siguem més feliços. Ella ens diu: “No tingueu por”. Ella vivia per Déu i amb Déu.
La seva cosina Elisabet li diu: “Feliç tu que has cregut”. Aquest és el primer acte per a trobar la felicitat: creure en Déu. Maria és la serventa de Déu. Ella ens porta al Crist Salvador; Ell és el nostre model. La nostra obligació és la de ser fidels. Avui ens unim a l’acció de gràcies de Maria per a unir-nos més a Déu a través d’ella.
Les paraules del Magnificat són el testament espiritual de Maria. L’esperit del Magníficat manifesta el jubileu que curulla el seu cor. Tant de bo sigui aquest el nostre esperit, l’esperit de l’Església, perquè a través de la Mare de Déu del Carme ens protegeixi i ens salvi. I que portant l’escapulari propaguem la seva devoció sentint-nos fills seus molt estimats
Dia 9, dissabte.- El totpoderós obra en mi meravelles. (Mn. Joan Mora)
Continuem amb el Magníficat, aquest himne tant fecund. Tant de bo tots el poséssim als nostres llavis i el féssim nostre. “Maria es trobava en la Bíblia com a casa seva.” Són paraules del papa a l’Encíclica Verbum Domini. Estava tan impregnada de la Paraula de Déu que era la seva font d’expressió.
“El totpoderós obra en mi meravelles”: això és motiu d’alegria. Maria va acollir en la seva vida el poder de Déu, la seva santedat i la seva misericòrdia. Més endavant se entrarà en els humils i el poble d’Israel.
– Totpoderós.- Molts textos expressen aquesta realitat. Maria era molt conscient de ser la mare del Fill de Déu. Se sentia indigna, però descobria que Déu s’havia fixat en ella. De la mateixa manera, amb la força de l’Altíssim –l’Esperit Sant- crearà el Cos Místic de Crist, la comunitat de l’Església. Tota la història de la humanitat és una obra constant de Déu. De la seva creació i de la restauració del que l’home ha destruït.
– Sant.- El nom de Déu l’identifica i, alhora, és una realitat inherent a la seva persona, igual que el nostre propi nom. Maria ho reconeix, i lloa la seva grandesa, la seva santedat, la seva obra. Nosaltres som obra del Senyor, fets a la seva imatge. La nostra bondat és reflex de la del Senyor. La santedat de Déu es manifesta d’una forma més global i concreta en el seu Fill.
– Misericordiós.- Aquesta és potser la prerrogativa més gran del Senyor. De la veu grega Eleison (compadir), i de la veu llatina Misericordiae (cor. actitud bondadosa de compassió). Un sentiment, una actitud afectuosa i efectiva de Déu que es tradueix en l’atenció, permanent i ràpida a la humanitat. S’exemplifica en la figura del Bon Samarità, que amb el seu ajut activa i eficaç transforma la realitat del ferit. Déu té entranyes de misericòrdia, la seva manera d’obrar és plena de bondat, comprensió i compassió. (els prismàtics de Déu).
Tota la comunitat hauríem d’entonar i fer nostre el Magníficat, un riu de gràcia en la nostra vida.
Dia 10, diumenge: Les obres del seu braç són potents. (Mn. Joan Mora)
En una comunitat a poc a poc es van forjant noves devocions. En la nostra parròquia n’hi ha una que m’agrada molt: és la icona de la capella del Santíssim, obsequi de la comunitat ortodoxa a la nostra parròquia amb motiu del Cinquantenari. És una figura de la Déesi que representa la Verge Maria amb l’actitud receptiva d’acollir, lo més gran de Maria. Ella és la millor terra que dóna el màxim de fruit, el 100 x 1. Ella es movia en la Casa de Déu com en la seva pròpia casa, i s’expressava amb trossets de salms que eren invocacions de la seva pròpia vida.
Avui hem escoltat en la paràbola del sembrador les diferents actituds davant la paraula de Déu: la superficialitat, la irreflexió i la inconstància i els nostres desitjos desordenats que ofeguen la nostra vida cristiana i la fan estèril. També la major part de la llavor va caient en terra bona. Tant de bo ho siguem nosaltres, terra bona!
“Les obres del Senyor són potents”. El Senyor rebutja i confon els poderosos i arrogants. Els superbs són l’antítesi de Déu. Si el temor de Déu vol dir procurar agradar Déu en tot, l’arrogància suposa voler resistir-se als seus projectes, rebel•lar-se contra Ell. Quina diferència respecte l’actitud de l’humil! L’actitud superba ja es mostra al Gènesi quan Eva cau a la temptació de “Sereu com deus”. I continua fins als nostres dies quan nosaltres volem dirigir la nostra vida.
Quan una persona, una comunitat s’obre als plans del Déu i a l’acceptació del proïsme es produeix el miracle de la unió (conversió dels musulmans del Líban). Déu s’amaga al cor del nostre proïsme (seguint el consell de l’arcàngel Sant Miquel per trobar un espai de solitud segur). La imitació de la humilitat de Maria ha d’esdevenir un estímul fecund per a que brolli una nova humanitat de fraternitat.
Dia 11, dilluns.- Dispersa el homes de cor altiu i els rics se’n tornen sense res (Mn. Santiago Mataix)
A més d’obrar en Maria, Déu també obra en els pobres i humils. El Magníficat és el primer dels quatre himnes que narren infància de Jesús. D’una forma suau Maria expressa la pròpia lloança a Déu convidant-nos a tots nosaltres a unir-nos a ella. Vegem ara els pobres socorrits en detriment dels rics i poderosos.
L’obra de Déu es completa en el context de l’atenció als pobres, que són engrandits, mentre que als rics els despulla de béns. Aquesta actuació de Déu ja es remunta al temps d’Abraham i arriba a la seva plenitud amb Maria. Les obres poderoses i derrocar els poderosos dels seus trons fa al•lusió a l’obra de Déu al posar fi a l’esclavatge d’Egipte; els obsequis als pobres, al poble d’Israel que rep el manà quan passa pel desert; i els miracles d’Elies i Eliseu a l’acollir al seu servent es refereixen al fet d’haver-lo tornat del seu exili. El que Déu ha realitzat des de temps antics a Israel ho realitza en Maria. Avui també nosaltres per intercessió de Maria resem el Magnificat perquè conté el missatge de què els desprotegits i els indefensos són els que compten per a Déu.
També avui, en la festivitat de Sant Benet, patró d’Europa, recordem les paraules “no anteposar res a l’amor de Crist”, molt relacionades amb l’evangeli que hem escoltat. Nosaltres també, com a batejats, estem cridats a fer-ho, a servir la nostra societat. I per damunt de tot estem cridats a ser sants, a ser humils, senzills, que és la base de tot apostolat.
Dia 12, dimarts.- I exalça els humils i omple de béns els pobres (Mn. Joan Mora)
Després de mostrar que és el centre de la fixació del Senyor, Maria s’uneix al grup de persones que, com ella, tenen temor de Déu: Un grup d’humils, reduït, però amb una gran influència en el poble d’Israel: “la resta del poble d’Israel”. Aquesta predilecció de Déu pels humils es fa present en tota la Bíblia. A l’evangeli Jesús ho expressa dient “Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells“ (Lluc 18,15-17). Aquesta és l’actitud dels humils.
“Senyor, el meu cor no és ambiciós / ni són altius els meus ulls; / visc sense pretensions de grandeses / o de coses massa altes per a mi. / Jo em mantinc en pau, / tinc l’ànima serena. / Com un nen a la falda de la mare, / així se sent la meva ànima” (Salm 131)… esperant els teus dons. No tinc pretensions; tot ho espero de tu. Aquest salm defineix l’actitud del just. L’himne d’Anna canta l’alegria de sentir-se mare a la seva vellesa, després d’oferir el seu fill Samuel, que renovarà el Regne d’Israel amb els justos. Déu coneix i pot transformar la realitat del món. Déu pot intervenir i transmutar moltes realitats quan troba un cor que confia en ell. Santa Teresina ho va entendre molt bé i va iniciar dins de l’Església el caminet espiritual.
Per tant, qui són els pobres? Els qui posen tota la confiança en el Senyor i els que no necessiten res més. Nosaltres hauríem de voler ser com els d’aquest grup que confien en Déu. Al Magníficat queden reflectides les actituds dels fidels, dels superbs i dels humils. La humilitat es troba en la intimitat conscient de la persona, en la seva interioritat, sempre en la línia de Déu. És la veritat (Santa Teresa de Jesús), el fonament de la vida cristiana, la base de totes les altres virtuts. La persona humil és ensalçada sincerament, sense procurar-ho.
El mateix Jesús es va fer present al món en un espai pobre, la cova de Betlem, i va prendre possessió d’una petita realitat a la casa de Natzaret, on va viure fins als trenta anys. Però la revolució que va iniciar s’estengué per tot el món. Maria, en diàleg amb la seva senzillesa contarà la historia més gran, on també nosaltres som protagonistes. “Apreneu de mi que sóc benèvol i humil de cor” (Mt 11,29). Jesús ens demana la nostra col•laboració, que omple de sentit la nostra vida. “T’enalteixo, Pare… perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos" (Mt 11,25)
Dia 13, dimecres.- Ha protegit a Israel el seu Servent, com ho ha havia promès als nostres Pares (Mn. Rodrigo López)
De totes les advocacions marianes la Verge del Carme és, potser, la que més s’acosta al Magníficat. El Magníficat és el cant de l’Església, de goig, d’alegria. Aquest és el gran repte que tenim els cristians. Maria és mare del goig, de l’alegria, de la trobada amb Isabel i dels altres misteris de goig. El goig de l’Anunciació s’uneix al de la Visitació: “Beneïda sou Vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.”
El misteri de Maria ve acompanyat del seu fiat, el goig de la Salvació de tot un poble. És el si de la humanitat que rebrà la promesa plena de la Salvació. Per això s’anomena la nova Eva. Si per una dona va arribar el pecat al món, per una altra dona va arribar la salvació, la nova Eva. Del primer home, Adam, s’arriba a Jesús, de la primera dona s’arriba a la seva mare.
Els nens ens donen una llum que normalment ens falta als adults. Des de la senzillesa es copsa molt més intensament el sentit del misteri. Déu se’ns dóna, però mentre nosaltres no el sentim no podem comunicar-lo als altres. Moltes d’aquestes lliçons les he rebut de Gabriel un nen down que va voler ser escolà:
– “la Virgen del Pilar es más poderosa que la tuya” –la de Guadalupe, com a bon mexicà que sóc: Gabriel, en canvi, sempre s’havia sentit acompanyat de la Mare de Déu del Pilar, i la sentia “seva”.
– “Ellos me quieren y yo los quiero; por què tu no los quieres?: en donar la pau afectuosament als feligresos.
– “Yo no he besado a Cristo; el me ha besado a mi”: en posar la galta a l’altar al començar la Missa, després d’haver-lo fet conscient que l’altar només pot besar-lo el sacerdot.
Així mateix ho va fer Maria: rebre Jesús, sentir-lo plena de goig i donar-lo als altres. Aquest és el veritable sentit del cant del Magníficat i de la resposta d’Isabel “Beneïda sou Vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús” incorporada a la salutació de l’arcàngel Gabriel. Amb el temps vaig descubrir que el nom del meu escolà –Gabriel- era providencial.
Dia 14, dijous.- S’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre (Mn. Rodrigo López).
Avui hem escoltat en la lectura el nom del profeta Abraham, el pare de la fe dels cristians, jueus i musulmans. L’home que confià en Déu: “la teva descendència será tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.”
El cant de Maria, la seva paraula, el seu sí, és el sí de la humanitat, del goig de l’encontre. Ella ha recordat el sí d’Abraham i la seva descendència i enalteix la història de l’encontre de Déu amb la humanitat. Una història que sempre és actual.
Vaig entrar al seminari als 11 anys i feia de sagristà. Recordo que tenia molt present el rètol que figurava a la sagristia: “Sacerdote de Cristo, celebra esta eucaristia como si fuera la primera misa, la única misa, la última misa”. I sovint em preguntava: “¿Cuando celebraré mi “única” misa?” Ja com a sacerdot això és encara el que procuro dia a dia, perquè la missa no té ni passat ni futur; sempre és actual. Sant Francesc d’Assís deia als seus frares: “Aneu a predicar l’evangeli i, si cal, feu-ho amb la veu”. Qui estima, creu i espera, no necessita parlar; totes les seves accions són una única expressió de la seva fe.
El meu escolà Gabriel volia ser sacerdot. I a fi de treure-li la il•lusió li vaig dir: “Per a ser mossèn s’ha d’estudiar molt”. “però si tot el que dius ho llegeixes i jo ja sé llegir! Aquesta és una nova mostra de la saviesa dels senzills. Martín Descalzo deia: •Yo me imagino que el juicio final será muy senzillo. Dios me pondrà el Martín que fui junto al Martín que seré y me preguntarà ¿qué has perdido o qué has ganado?
Maria exclama a Isabel plena de goig, perquè l’alegria no es pot amagar. Un cant de la meva terra diu “Una madre no se cansa de esperar”. Una mare, Maria, l’Església. Per això a maria l’anomenem Mare de l’esperança, Mare del Bell Amor, Maria del Carme, far de llum que ens guia al port de la salvació. Quan estimem de veritat estimem el misteri, el fem vida i el compartim amb els demés.
La resposta de Gabriel em va fer entendre que calia veure, escoltar i transmetre l’evangeli diari que es viu en cada home i dona a fi d’expressar la vida que compartim. El ministeri sacerdotal és una carícia de Déu. Com a capellà hospitalari m’he adonat que el malalt és una escola de la llum Ho recordo especialment en el cas de la mare que estant greument malalta no volia alliberar-se del sofriment per l’estimació que tenia als seus tres fills adolescents. Només va acollir la mort quan els fills i el marit li van dir de cor: “Mare, estic bé, i vull que tu estiguis bé”. I la nena de 8 anys, Anita, que just va poder fer la Primera Comunió abans de morir, en confessió va dir al mossèn que callava el seu patiment per evitar el patiment de la seva mare. Així la nena corresponia a l’amor rebut de la seva mare.
Amor amb amor es paga. Avui nosaltres ens presentem a la Verge del Carmel: “Teu és el nostre cor, Mare”.
Dia 15, divendres.- El seu amor és sant i s’estén de generació en generació (Mn. Rodrigo López).
Oració a la Mare de Déu: “Queremos amar como tu amas, servir como tu sirves, te suplicamos nos acompañes siempre…”
‘Gràcies’ és la paraula que sempre es converteix en tasca inacabada. Les mares ho saben bé. Els fills pensen que ho fan perquè els hi pertoca per la seva condició de mare. Però a la mare també li agrada que els fills agraeixin el que fan per ells: un bon menjar, esperar-los fins que tornen… Sovint els fills oblidem la paraula gràcies perquè pensem que la mare sempre està per a donar.
‘Gràcies Mare’. Avui ho diem a la Mare de Déu del Carme en el dia de la seva festa. Gràcies perquè ens has donat el Fill, perquè has dit SI a l’Àngel en l’Anunciació. Beneïda sigues en l’Anunciació i en la Visitació. En la intimitat a Maria li diem ‘Mamà’, una expressió molt semblant a ‘Abbá’ (Pare), amb la que Jesús s’adreçava a Déu.
Al llarg de la meva estada al Seminari es van succeir tres Sants Pares: Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II. Del breu pontificat de Joan Pau I, el Papa del somriure, recordo aquesta expressió: ‘Estimats germans, Déu és més mare que pare.’ Davant l’escàndol que va suscitar aquest comentari entre els teòlegs, ell va dir: ‘Els que tenen mare ho entenen, ells saben que és l’amor de Déu.’ Ahir el senyor Bisbe ens recordava que al peu de la creu, amb sant Joan, hi havia Maria –dempeus- dient: ‘Fill meu, aquí estic, perquè sóc la teva mare’. Maria vol demostrar que és més fort l’amor que el dolor.
Santo Tomás de Aquino, el Doctor Angélico feu una doble petició a Jesús: ’veure la Gloria’, i ‘saber de què estan fetes les mares perquè sempre aguanten, perdonen, estimen’. I Jesús li va respondre: ‘estan fetes d’un trosset del cor de la meva Mare’.
La història de la parròquia del Carme mostra com la Mare de Déu del Carme, com l’au fènix, ha ressorgit quatre vegades de les cendres perquè ha volgut quedar-se amb vosaltres. Per això tots li hem de dir: ‘Gràcies, Mare’.
Les mares sempre se senten orgulloses dels seus fills. La meva mare també; sempre que tenia l’oportunitat m’acompanyava a les conferències que jo impartia i deia: ‘Aquest que parla és el meu fill’. Les mares parlen dels seus fills perquè els estimen. Maria, la Mare de Déu també parla del seu fill Jesucrist que ens dóna el pa de vida eterna.
Agraeixo a Mossèn Joan que m’hagi convidat a estar amb vosaltres durant aquests dies de les festes de la Mare de Déu del Carme. A l’Amèrica Llatina d’un bon noi en diuen ‘¡Qué chico a toda madre!’ Pot sonar pejoratiu, però transmet la realitat de què tot el què és bo es mama a casa, de la mare. Els temples dedicats a Maria són espais de goig i d’alegria.
“Dulce Madre, no te alejes, tu vista de mi no apartes.
Ven conmigo a todas partes y nunca solo me dejes.
Ya que me proteges tanto como verdadera Madre,
Haz que me bendiga el Padre, el Hijo y el Espíritu Santo.”
- Programa
- Processó del Carme
- Festa del Carme
- Novenaris del Carme
- Escapulari del Carme
- Imposició de l’Escapulari
