LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

Hem començat, aquest diumenge passat diumenge, la segona setmana d’advent. I avui celebrem la festa de la Immaculada. Són dues celebracions molt vinculades.

Vinculades, en primer lloc, perquè Maria va ser la primera i la que millor va preparar la vinguda de Jesús: pensem en la seva oració, recolliment, atenció a fer la voluntat de Déu. L’existència de Maria anuncia el compliment de la promesa: la vinguda del Messies, esperat per tots els segles…

Ella és una de les figures centrals de l’Advent (junt amb Isaïes i Joan): ells l’anuncien, de lluny i de prop.. Maria el fa present. Mirar Maria és mirar el Nadal, mirar Jesús, esperar.

Hi ha un fort contrast entre les dues lectures, primera i tercera, d’avui:

• la primera parla d’Eva: mare dels vivents, però portadora de pecat, de desordre…
• la segona parla de Maria: mare dels autèntics vivents, portadora de la Gràcia, Jesús.

    Eva vol ser com Déu -l’orgull-, vol fer-se centre i reina, i es converteix en esclava del pecat… i causa el desastre de la humanitat: mort, dolor, guerra. De tot això no n’és Déu, la causa, és l’home amb el seu orgull insensat.

    Maria es reconeix la serventa de Déu, la petita, l’esclava… i es converteix en mare, en lliure, en reina, en portadora de salvació.

    Quan l’home no reconeix Déu, se centra en sí, esclavitza tothom, i s’esclavitza ell mateix: portador de desastre.

    Quan l’home es reconeix criatura, està en la veritat, la veritat el fa lliure i obté la salvació.

Aquest és el contrast, aquesta és la lliçó.

Contemplem Maria
      Ella és el símbol de la humanitat redimida.
      Ella és el model on tots estem cridats a arribar.
      Ella és la serventa de Déu, la primera deixeble de Jesús, la primera cristiana.
      Ella és membre de la nostra Església, membre eminent, però membre.
      Ella és la Mare, que vetlla, que ens esperona, que ens aixeca, que ens espera.
      Ella ens ensenya a esperar.

   Escoltem el que deia un sant, el sant Rector d’Ars, Joan Maria Vianney:

“Déu podria haver fet un món distint de com és ara. Però mai hagués pogut fer una criatura més santa, més formosa, més perfecta que santa Maria de Natzaret: la plena de gràcia, la Immaculada”.

     Contemplem, invoquem, imitem.
    Tinguem sempre com a objectiu primer, com ella, el fer la voluntat de Déu.

• Lectures de la Missa