La imatge de la Mare de Déu de l’Arcada que es conserva i es venera a l’església parroquial de Sant Pere de Lleida, és una talla de fusta policromada i daurada de 74 cm d’alçada. Segons explica Jordi Curcó a “Fets, costums i llegendes”, l’any 1959 l’associació de veïns del carrer Major i plaça Paeria, va declarar la “Verge de l’Arcada” patrona de l’entitat i del carrer
Original del segle XVI, aquesta “Imagen anterior a la invasión sarracena” fou “restaurada por José Balcells y Sendil, escultor. Barcelona Abril, 1.888”, segons consta en un pergamí enganxat al darrera. Devia estar molt malmesa ja que, segons Curcó, “des de temps immemorials havia estat a l’exterior, en diferents ubicacions”, i ni que fos a recer de “nínxols i fornícules”, hauria patit llargament les variacions i inclemències del clima. En aquestes condicions, la fusta del suport, degut a la seva higroscopicitat, sofriria moviments considerables produint-se escletxes i fissures que afectarien, de forma considerable, els estrats superiors, l’estuc de preparació, també molt higroscòpic, i la policromia i daurats. Nombrosos claus que s’hi clavaren per reforçar i lligar el suport, ho confirmen. També estava afectada per una important infecció d’insectes xilòfags que juntament amb les humitats, debilitarien i descompondrien la fusta, principalment en la base, comprometent la seva estabilitat, per la qual cosa se li afegí la peanya.
La intervenció a que fou sotmesa la imatge fou molt exhaustiva: s’estucà pràcticament tota la imatge -en alguns llocs amb gruixos considerables- i es repintà sobre les restes de policromia original, desvirtuant la volumetria i l’estètica originals, com queda palès en diferents trets de la imatge que no corresponen a la tipologia de la seva època.
Després de 122 anys, la imatge necessitava una altra intervenció i la inquietud de mossèn Joan Mora aconseguí que aquesta es restaurés en el Taller de Restauració del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Aquesta restauració ha consistit en:
- Eliminació mecànica de deposicions orgàniques.
- Desinfecció preventiva.
- Eliminació de les gotes de cera amb mitjans físics.
- Fixació de la preparació i la policromia.
- Eliminació de l’òxid dels claus i de l’argolla de la part posterior i aplicació de desinhibidor del rovell.
- Enganxat de la mà dreta del Nen que estava solta.
- Estucat d’algunes llacunes per igualar alguns desnivells i com a consolidació de la preparació i policromia.
- Farciment de les escletxes.
- La pàtina que ha adquirit la imatge té zones molt ennegrides, per la qual cosa s’han igualat amb el to general de la resta de policromia i daurat amb mitjans fisicoquímics.
- S’han retocat, amb criteri il•lusionista, les zones estucades de la cara, la resta amb tintes neutres i una veladura en el vestit del Nen per igualar el color.
- Com a protecció final, i com a consolidant se li ha aplicat una resina sintètica.
Mariàngels Torres, J. Lluís Sarrate
Tardor de 2010.
