Mossèn Joan Mora, delegat de pastoral d’Immigració del bisbat de Lleida, ha estat convidat a participar a "En Família", publicació mensual de la Delegació diocesana de Família i Vida. La seva reflexió al voltant de "La família i la immigració" parteix de la difícil problemàtica que pateix el col·lectiu d’immigrants i el treball constant que es fa des de la Delegació d’Immigrants per donar una resposta a la solidesa i perseverança familiar.
A continuació hi ha el text i el butlletí on s’ha publicat.
Fa uns anys que en la jornada mundial de la Immigració se’ns presentava com eslògan: Una sola família humana. Aquest és el desig del Creador i, no dubtaria en afirmar, el desig de tothom, quan parlem en termes universals. Quan penetrem al nostre entorn les dificultats que troben els immigrants en general, les pateixen també les famílies. El món dels immigrants coneix experiències meravelloses i prometedores, i lamentablement, també moltes altres dramàtiques.
Ens costa fer-nos conscients de les dificultats que pateix el col•lectiu immigrant. Partiren del propi país per necessitat greu, amb trencament de llaços familiars i culturals, cosa que determina una gran inseguretat. Sovint són mal interpretats.
Avui no els resulta fàcil trobar feina i, si en tro-ben, sempre és dura i mal pagada; molts perden els papers o no poden accedir-hi per manca de contracte de treball. I s’agreuja la seva delicada situació perquè han d’enviar diners a la seva pròpia fam-lia. I molts, en arribar el vespre han de dormir amuntegats o potser sense llit que asseguri el descans necessari.
Molts cauen en allò que s’anomena “dol migra-tori”: una tristesa depressiva molt difícil de superar, una situació emocional que els bloqueja, que porta enyorança i fa experimentar una gran soledat afectiva.
Tota aquesta problemàtica afecta al nucli familiar. Quants dels homes i dones que van deixar la seva terra, després de molts anys, viuen encara separats amb tot el que provoca de superacions dures que moltes vegades s’amoroseixen amb noves relacions afectives?
L’Església ha de ser pionera en la tasca d’acollir els immigrants en les múltiples situacions de vida i ajudar-los en el seu procés d’incorporació de la pròpia família i d’incorporació a la nova societat. Cultura de la provisionalitat perquè sembla que ja no hi pot haver compromisos definitius… van quedant moltes famílies mono-personals formades per una mare o per un pare i fins hi tot amb fills aquí o allà.
Es cert que ens estem encaminant cap a una societat desfamiliaritzada. Anem descobrint que la soledat no és bona. Allí, no s’hi troba la felicitat. Només es troba en estimar i ser estimats.
Crec necessari i urgent augmentar els lligams entre les famílies. En aquest sentit la comunitat ha de ser una autèntica xarxa de famílies. Hem de proclamar que l’anunci de la família i del matrimoni es una bona noticia. En aquest moment en que sembla que les famílies es van afeblint, nosaltres l’hem de posar en el centre de la nostra atenció. Per això el Papa ha apostat per un Sínode de la Família i ha posat en marxa un corrent de diàleg i d’aportacions. Vol que aquest tema sigui debatut a tots els nivells perquè el problema familiar no sigui tant teòric o doctrinal com real i pastoral.
Desestructuració, malnutrició, desnonaments, pobresa energètica… són reptes materials. Malgrat tot la família es la institució de la qual ens podem refiar més. A Lleida, la Delegació d’Immigrants treballa amb constància per donar una resposta a la solidesa i perseverança familiar.
Mn. Joan Mora
