JOAN PAU II, SANT DE TOTHOM

El papa Joan Pau II ja ha estat proclamat Beat pel seu successor Benet XVI. Ha estat el dia 1 de maig, el segon diumenge de Pasqua, el dia de la Divina Misericòrdia, festa que el mateix havia instituït i en la vigília de la qual va morir. “Santo subito” fou el clam unànime i popular en assabentar-se el món catòlic de la notícia de la seva mort. Potser llavors res feia pensar que fos elevat tan aviat als altars. Tal vegada, però, l’aclamació popular i el precedent de la beatificació prematura de la Mare Teresa de Calcuta pel mateix Joan Pau II ho haurien propiciat.

Amb tot, sí era senzill de preveure que el dia de la beatificació de Joan Pau II Roma seria el centre del món. El seu carisma, l’abast de l’impacte del seu magisteri i el testimoni de misericòrdia que donà continua captivant al món. “La seva fe ferma i generosa”, en paraules de Benet XVI en la celebració de l’eucaristia de beatificació.

El bisbat de Lleida també s’hi ha fet present. El nostre bisbe Monsenyor Joan Piris ha presidit la peregrinació organitzada Mn. Joan Ramon Ezquerra, delegat de Peregrinacions i santuaris. També hi han participat altres tres sacerdots –Mn. Jesús Mateu, Mn. Jaume Melcior i Mn. Santiago Mataix- Mn. Julián Manzano, diaca, i dotze laics.

Viure la beatificació de Joan Pau II a Roma ha suposat sentir de nou el ressò del seu missatge i compartir la universalitat de la fe, la profunda estimació per Jesús i Maria que ell sentia i que tan bé va saber transmetre’ns. Aquestes percepcions que ja dúiem particularment ens van fer entrar en sintonia amb la transcendència de l’esdeveniment durant la Vetlla de Pregària al Circ Màxim dissabte al vespre. La presència del papa a les pantalles, la seva veu, els testimonis que el recordaven, la munió de persones que omplien plenament aquest espai gegantí… van ser una magnífica preparació per a tots els que ens hi havíem aplegat.

L’allau humà que hi havia a Roma es feia visible també pels seus carrers al llarg de tota la nit. Quan diumenge ens adreçàvem de bon matí al Vaticà, els carrers i places d’un ampli perímetre concèntric a la basílica estaven ja “ocupats”. A part del senyor Bisbe i dels sacerdots que van accedir a la plaça de Sant Pere, la resta ens vam situar a la plaça del Risorgimento, un dels espais que disposava d’una gran pantalla des d’on es podia seguir la retransmissió en directe de l’eucaristia de la beatificació. Tots els carrers eren un escenari multicolor de banderes i distintius dels diferents grups procedents de tot el món que s’havien fet presents a la ciutat eterna. Constantment s’hi anirien incorporant moltíssimes persones més, ampliant la massiva presència de devots del nou beat. Tot amb una atmosfera de silenci, de pregària i de convivència admirable. També el temps es posava a to amb l’ocasió i la pluja del dia anterior havia donat pas a un cel tapat però seré a primeres hores del diumenge i, progressivament, el dia s’aniria fent més i més lluminós.

El dia següent es va celebrar a la mateixa plaça de Sant Pere la missa d’Acció de Gràcies per la Beatificació. El senyor Bisbe i els mossens van concelebrar una eucaristia més íntima a l’església de San Giovanni dei Fiorentini. El rector d’aquest temple en què hi van intervenir els millors artistes del barroc, i que acull la tomba de Borromini, ens va donar la benvinguda. Es tracta del Rev. Luigi Vetturi, amic del nostre bisbe des del temps en què compaginaven els seus estudis de Teologia a Roma actuant com a vicaris (1964-68) de San Martino I papa, una nova parròquia sorgida de l’esperit del concili Vaticà II en la zona de Sant Joan del Laterà.

Tot el grup hem tingut també l’oportunitat de fer un ampli recorregut de visites per tota la ciutat, més de les que ja estaven programades: San Pietro in Vincoli –amb el Moisès de Miquel Angel-; l’avinguda dels Fòrums Imperials, el Coliseu, l’Arc de Constantí, el teatre Marcelo, el Panteó; les tres grans basíliques –Santa Maria la Major, Sant Joan del Laterà i Sant Plau Extramurs-; la piazza d’Espanya, la Fontana di Trevi, Piazza Navona.

Cal ressaltar especialment la visita, el darrer dia, de la Basílica del Vaticà. Després d’assistir a una missa a la capella de Sant Josep, concelebrada pels sacerdots que ens acompanyaven, vam venerar la tomba del ja Beat Joan Pau II, i la del Beat Joan XXIII. També vam fer un recorregut per l’interior de la basílica i les grutes vaticanes, on es conserva la tomba de Sant Pere i altres papes; les Galeries Vaticanes i la Capella Sixtina.

Les llargues passejades per la ciutat eterna, majorment en autocar, ens han permès conèixer i gaudir d’altres espais d’aquesta extensa ciutat d’uns tres milions d’habitants, travessada pel riu Tiber i clapejada per grans espais oberts amb una intensa i variada vegetació, sobretot pins pinyoners d’esvelta i distingida silueta. De tot el que hem vist ens ha quedat una imatge ben nítida de la capital de la cristiandat, acollidora i espiritual, vinculada per sempre més a les “sandàlies del pescador”.

Tot això ha estat acompanyat del bon servei i la delicada atenció que Kariba-Gamón a través d’Àngels ens han dispensat en tot moment. A més de tot aquest bagatge, per al grup ha estat un doll de gràcia haver “viscut" una experiència eclesial universal d’una transcendència incommensurable, i la riquesa personal compartida de tots els que hi hem participat. Esperem sembrar moltes d’aquestes vivències espirituals que hem anat recollint.

Donem gràcies a Déu pel Beat Joan Pau II, papa, i preguem perquè amb la seva intercessió l’Església vegi ressorgir una nova primavera de la pau i l’estimació que ell va procurar per a tota la humanitat.