El Diari La Mañana d’aquest diumenge ha publicat un reportatge de Diego Aránega sobre la Fundació Jericó i la seva obra benèfica a favor de les persones desprotegides de Lleida, a través de l’Hostal Jericó en la Illa de la Solidaritat: un plat, un llit i acompanyament. El transcrivim a continuació en català:
La Fundació Jericó dóna allotjament cada nit a 90 ‘sense sostre’ i ofereix menú diacri a unes 140 persones al carrer Tallada.
Un plat, un llit i acompanyament. Aquesta es la màxima que s’aplica a la Fundació Jericó. Organització que gestiona la pensió i el menjador social del carrer Tallada de Lleida i que atén persones sense sostre i en risc d’exclusió social. D’alguna manera, fa la funció d’alberg municipal, encara que la Paeria només col·labora amb un conveni per a finançar 15 places d’allotjament (llit i esmorzar). La Fundació Jericó, que neix d’un grup de voluntaris de la parròquia del Carme de Lleida, porta un any en funcionament.
Allí mengen cada dia unes 140 persones (en dos torns) i dormen unes 90 (a l’hivern, durant l’Operació Iglú, unes 140). Gràcies a la dedicació dels treballadors, voluntaris i els mateixos usuaris, l’equipament funciona de forma modèlica. “Els conflictes són ocasionals i, en general, els solucionen els mateixos usuaris.”, segons explica Jaume Josa, secretari de l’entitat.
Aquest diari ha visitat les instal·lacions la setmana passada i ha constatat la seva bona organització: a l’hostal (antiga pensió Àlex) es procedia a la neteja de les habitacions, mentre que al carrer la gent feia cua de manera ordenada per a entrar al menjador (antic restaurant Sant Jaume). De menú: crema de carabassó, paella i fruita. Res que envejar a un restaurant normal. “Aquí ens cuiden de meravella”, explicà un usuari, que afegia que “darrerament he tingut mala sort perquè porto molt temps sense treballar, de manera que menjar aquí és una gran ajuda”.
Un jove que realitza a l’hostal treballs per a la comunitat per conduir amb excés de velocitat, també es mostrà satisfet per participar en la neteja de l’alberg (encara que sigui per obligació): “Prefereixo ajudar a questa gent que no té on dormir que netejar pel carrer”, afirmà satisfet.
Es tracta, en definitiva, d’una “illa de la solidaritat”, segons li agrada definir-la a mossèn Joan Mora, rector de la parròquia del Carme. “No es tracta només de donar un plat de menjar i un llit pera passar la nit, sinó que també intentem ajudar-los de manera integral perquè l’objectiu és intentar recuperar a aquestes persones per a la societat”, afirmà el sacerdot.
Segons Montserrat Segon, presidenta de la Fundació Jericó, tots els serveis es financen amb donatius dels fidels, sobretot de la parròquia del Carme, però també d’altres comunitats. També reben un ajut de la Paeria per la quinzena de places concertades de l’alberg i, a més, han sol·licitat acollir-se a subvencions, però encara no els hi ha aprovat.
“Volem que els usuaris s’integrin en la societat”
“Aquél que quiere estar sin arrimo de maestro y guia serà como el árbol que està solo y sin dueño y que no llegarà a la sazón”, deia sant Joan de la Creu en referència al concepte “acompanyament”, que en la tradició cristiana significa “facilitar la maduració humana”.
Mossèn Joan Mora es refereix repetidament a “l’acompanyament” i, de fet, “l’illa de la solidaritat” de la Fundació Jericó se sustenta sobre tres bases: el menjador social, l’alberg i la zona d’acompanyament, que s’inaugurà fa només un parell de mesos i acull diferents serveis per a intentar recuperar als usuaris “com a persones normals”.
En concret, en aquesta zona hi ha sales de reunions, espais lúdics, serveis d’atenció mèdica i psicològica, una sala de conferències i una capella. Curiosament, es tracta d’una capella que igual serveix per a cristians com per a musulmans. És a dir, que un catòlic o un ortodox poden resar a la vegada i al mateix espai en què un musulmà ho pot fer mirant a la Meca.
Metges i psicòlegs
Bona part dels voluntaris de la Fundació Jericó són professionals que faciliten l’acompanyament”, és a dir, metges, psicòlegs, treballadors socials, etc. Tot i que aquesta zona és nova i encara no funciona a ple rendiment, mossèn Joan Mora té molt clar que cal potenciar-la per a que moltes de les persones que reben atenció diària a la fundació, deixin de fer-ho i puguin, si és possible, integrar-se ne la societat.
Les noves instal·lacions del carrer Tallada també compten amb un servei de bugaderia i lavabos. Per ara, a la Fundació Jericó treballen 4 persones, encara que la major part de les activitats les realitzen un centenar de voluntaris de tot tipus: des de gent que ajuda a la cuina o en la neteja a metges o infermers.
“Alguns no venen per no perdre el seu lloc a l’entrada d’un banc”
Encara que la Fundació Jericó és un lloc obert i hospitalari, sempre hi ha persones que no volen saber res de les seves atencions. N’hi ha, explicaven, que “no venen per no perdre el seu lloc a l’entrada d’un caixer i un altre lloc” També hi ha persones que passen la nit al porxo de l’entrada de l’hostal i que ni tan sols es preocupen per demanar un llit. “És terrible, però hi ha gent que viu absolutament al marge de la societat,” van comentar.
Una desena de nens menja gràcies al servei de beneficència
Una desena de nens menja a diari dels aliments que es distribueixen des de la Fundació Jericó. Per a que no tinguin que anar a les instal·lacions, l’entitat els lliura els aliments en tuppers, de manera que puguin menjar en un ambient més familiar. La idea dels promotors de la fundació és que cap persona o família que ho necessiti es quedi sense atenció. La crisi econòmica ha fet que moltes persones considerades normals vagin al menjador, segons han explicat.
Diego Aránega
