Fa dos anys que el teníem planejat aquest viatge, però la mort de Mn Joan Mora ens havia deixat sense alè per anar-hi orfes. Però la vida continua i, com aquest any el pont de l’11 de setembre ha estat llarg, hem pogut emprendre camí cap a Caravaca -el nostre objectiu- encara que visitant el què hem trobat davant, darrera i als costats: ho hem visitat tot.
Hem sortit el dissabte dia 8 i, cançoner en mà, anem cantant i passant pàgines tal com passen quilòmetres fins que arribem a Múrcia.
Són les festes, per això la gent pul·lula pels carrers vestida de festa i patejats pel bon temps. Tenim l’Eucaristia de vigília, concelebrada amb el prior de la confraria de la Mare de Déu de la Fuensanta la patrona, tota engalanada, donant-nos la benvinguda el dia abans de la seva festa. És guapa, acollidora, molt estimada pels murcians que pregaven amb devoció tot mirant a la Mare. Ens vam sentir acollits i sorpresos de tant veneració i amor.
Al sortir, la foto de rigor i a l’autocar que ens portarà a l’hotel, a la platja de Sant Pedro de Pinatar a pocs quilòmetres de la capital.
Un nou dia per visitar Cartagena passant per Sant Javier. Els seu turos ens sorprenen i més les fortaleses que els coronen. La badia als peus, dóna color i pau. Veiem les restes romanes tot passejant per la ciutat bonica i endreçada i, tornem a fer camí ja que volem veure i conèixer la Mànega del Mar Menor, fenomen de les pujades de l’aigua del mar i que podrem admirar bé des de dalt del Far que ens fa aturar i allargar la vista mar en dins i alhora admirar la placidesa del llac.
Arribem a l’Església del Carme, ja al poble prop de la platja i podrem compartir l’Eucaristia junt amb la comunitat de ben a prop de l’hotel on ens allotgem.
Avui és el dia esperat; anem cap a Caravaca de la Creu una de les cinc ciutats santes del Cristianisme. És allà dalt ens diuen, senyalant-nos un castell dalt d’un turó. He de confessar que em va sorprendre. M’imaginava una basílica en un gran recinte, lloc de peregrinacions. I no, aquesta mena de castell on s’alberga la Basílica-Santuari que al 1944 fou declarat Monument Històric-Artístic Nacional. Rodona, petita, molt adornada i cuidada amb moltes llums. Allí preguem per tots nosaltres i els que no ens han pogut acompanyar. Mn Joan Ramon Ezquerra que tant carinyo i esforç ha posat en aquest viatge perquè tot anés a la perfecció, també va poder concelebrar amb el Pare guardià del Santuari i, al finalitzar, vam passar a besar la Vera Creu. Des de1998 és a perpetuo, any jubilar i per nosaltres, els fidels de la parròquia del Carme, ha estat un jubilo poder-ho conèixer.
Objectiu complert: hem estat a Caravaca! Baixem amb el trenet que ens duu al bell mig del poble per admirar la històrica plaça de Bous i dinar en uns grans menjadors on son acollits els peregrins. Retornem a l’hotel Pinatar on avui sí caldrà fer la maleta perquè demà tornem a Lleida.
De camí, a prop de Castelló de la Plana, veiem la Basílica de la Mare de Déu de Lledó. És la patrona de la ciutat i està enclavada al camp, silenciosa, tranquil.la, esperant la visita dels fidels. Allí serà el primer dia on celebrarem l’Eucaristia en família. Després de cantar el Virolai continuem fent ruta fins a l’hora de dinar.
La resta de camí, entre alguna adormideta i moltes cançonetes, ens porta, en una hora bona, a la nostra ciutat. Contents de la ruta de les Marededéus i sobretot donant gràcies a Déu pel bon viatge i conèixer la Creu de Caravaca, ens acomiadem i fins la propera si Déu vol.
Francesca Agustí
