Del 25 de febrer al 12 de juny de 2022 el Museu de Lleida ha presentat l’exposició “Imago Urbis. La Lleida del segle XVI” que mostra la imatge d’una ciutat esplendorosa, viva i activa, que ha tancat el cicle de la ciutat medieval i just abans de la transformació deguda als conflictes bèl·lics internacionals dels segles XVII i XVIII, que portaran la ciutat a un col·lapse del qual no es recuperarà fins gairebé 200 anys després. La Lleida del segle XVI supera els 6.000 habitants, amb una ocupació del sòl urbà molt intensa, i té una important activitat comercial, no només amb els territoris adjacents, sinó també amb Flandes o Itàlia. Amb una destacada zona agrària i industrial, Lleida és la quarta ciutat més poblada de la Corona d’Aragó.
La mostra, comissariada per les conservadores del Museu de Lleida, Esther Balasch i Carmen Berlabé, exposa la reproducció a gran escala d’un important document, conservat a la Biblioteca Nacional d’Àustria: un dibuix de la ciutat de Lleida, realitzat pel flamenc Antoon van den Wijngaerde el 1563, per encàrrec del llavors rei d’Espanya, Felip II, i que dona la idea de la importància de la ciutat en aquell moment.
Al pla s’identifiquen les esglésies de Sant Martí, Sant Llorenç, Sant Joan i Santa Maria Magdalena, centres articuladors de les parròquies que es configuren com a barris. Davant del pont que comunica amb el raval emmurallat de Cappont s’identifica l’església de Sant Joan, la més extensa i que, juntament amb la plaça del Mercat va gaudir de gran relleu en la vida religiosa i civil de la ciutat. Era el primer temple de Sant Joan, d’estil romànic i dedicat a Sant Joan Degollat. A partir del segle XIV es va ampliar i remodelar amb estil gòtic, consagrant-se a Sant Joan Baptista. Dotat d’un nou retaule major, obra de Pere Garcia de Benavarri, durant els segles XVI i XVI Sant Joan va continuar embellint-se. Al Museu de Lleida es conserva el relleu de l’Epifania, de Damià Forment, que va treballar al temple durant la primera meitat del segle XVI.
El prestigi de la parròquia podria explicar la tradició que lliga un sumptuós tern, custodiat en aquesta església, amb el primer papa Borja, Calixte III. Alfons de Borja (1378-1458) va estudiar i posteriorment va exercir la docència a l’Estudi General de Lleida, a més de ser beneficiat de Sant Joan des de 1408. La tradició vol que aquest tern, que per primera vegada s’ha exposat sencer, sigui un regal del papa Calixte III. Està compost per una capa pluvial, dues dalmàtiques, dos collarins, dues estoles, dos maniples, una bossa de corporals i un sobrecalze. Cap document corrobora el suposat llegat. Les característiques físiques i morfològiques les situen en una cronologia molt posterior a la vida del papa.
El llibre “Sant Joan, dos temples parroquials” que la parròquia de Sant Joan ha publicat en la commemoració dels seus aniversaris -850 anys de la primera documentació, 150 anys de l’enderroc del primer temple i 125 del nou-, explica amb tot detall l’entorn històric, urbanístic, religiós i espiritual de la parròquia de Sant Joan així com el seu llegat artístic.
