Ac 3,13-19; slm 4; 1Jn 2,1-5; Lc 24,35-48
1. El David és un indigent de Pamplona que ronda pels carrers de Lleida abans de marxar cap a Galícia. Alguns dies ha dormit a les escales de la parròquia, altres no ho sé. Divendres em va contar que, mentre dormia, li van robar la motxilla amb les seves pertinences. Li va doldre molt que algú la hi robés tenint en compte que ell és un indigent que no guarda coses de valor a la motxilla. Però li va doldre més encara que li robessin una cosa que duia a la bossa: un llibre que anava per la meitat i que jo conec bé: «El regreso del hijo pródigo», de Henri Nouwen. Quina sorpresa això que em va dir, perquè és un llibre que ha ajudat a la comunitat cristiana en general a fer una relectura de «la paràbola de les paràboles» (Lc 15,11-32). I és que Déu perdona el fill pròdig, el fill expulsat, el fill dolent, el fill que no vol saber res de la família, el fill que s’enriqueix, el fill que demana l’herència, el fill que desobeeix, el fill lleig, el fill desgraciat. Déu és així, i no d’una altra manera. Aquesta és la bona notícia de la paràbola i de la resurrecció de Jesús. Al David li vaig preparar un entrepà de pernil, unes oblees de tonyina i una fruita per sopar. Li vaig donar un sac de dormir per a passar la nit. Poca cosa, allò que tenia entre mans. El que David no va saber, és que ell és l’àngel que em va anunciar de nou la necessitat de perdó que té el nostre món. Jo, en primer lloc. L’Esperit del ressuscitat és enmig dels homes per anunciar a tothom que el perdó és «un anunci pendent d’encarnació» en cadascú de nosaltres. Hi ha àngels que ens ho fan saber, no ho dubteu.
2. En el revers del perdó hi ha una història d’innocents i de culpables. D’innocents que són reconeguts com a tals, i de culpables que reconeixen la seva culpabilitat. L’Esperit de la resurrecció és l’Esperit que defensa els innocents i acusa els culpables. Ho és perquè Déu vindica el seu Fill, l’aixeca i li dona una nova vida. Émile Zolà, l’escriptor francès, no va voler ser còmplice de la presó perpètua d’un militar jueu i va escriure un article titulat «J’accuse…». Quanta injustícia hi ha en el nostre món pendent de ser acusada per cadascú de nosaltres! Déu, ressuscitant Jesús, acusa a aquells que l’han jutjat, torturat i crucificat. Alguns pensaran que «Déu no arriba a temps» perquè Déu «no evita la mort de Jesús» ni de molts innocents que perden la seva vida en les guerres. Suportant l’argument en contra, el cristià confessa que Déu actua fent justícia a partir d’uns testimonis, homes i dones fràgils, despullats de tot honor, poder i riquesa, i que proclamen en veu alta aquesta veritat: «El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. (…) Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nosaltres en som testimonis» (Ac 3,13-15).
3. De quina manera introduïm en la vida «la justícia de Déu», tenint en compte que aquesta justícia consisteix en perdonar «allò que no es pot perdonar»? La nostra Humanitat no para de matar, d’assassinar, de torturar. No ho podem suportar, però els interessos polítics, estratègics i econòmics continuen essent més importants per als estats que la sacralitat de la vida humana. Els mateixos testimonis de la resurrecció afirmen: «Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes» (Ac 3,19). El perdó és el contingut de la resurrecció, i el perdó demana «ser cregut i encarnat». Algú l’ha de viure. Algú l’ha d’exercir. El perdó «és un acte». No es tracta de dir «crec en el perdó dels pecats» i ubicar-nos al marge d’aquest credo. Si no has perdonat mai, no has estimat. Si no t’han fet mal i no has perdonat, no saps estimar ni coneixes l’Evangeli del Senyor. El perdó d’allò que no es pot perdonar és «el inici del nou món» que Déu ha inaugurat i l’Església predica, practica, celebra, recorda, comparteix. El David, un indigent, ha estat per a mi l’àngel que m’ha anunciat l’Evangeli del Crist. Nosaltres podem ser àngels per a «un món que no sap» de la resurrecció del Senyor.
Mn. Xavier Navarro
