Amb gran tristesa, però també amb una profunda gratitud al Senyor, us adreço aquestes paraules en nom de tota la diòcesi de Lleida davant la mort del Sant Pare, el Papa Francesc, aquest dilluns 21 d’abril de 2025, als 88 anys, a la Ciutat del Vaticà. Des del primer moment del seu pontificat, el 13 de març de 2013, el Papa Francesc ha estat un signe viu de misericòrdia, proximitat i renovació per a tota l’Església i per al món.
Jorge Mario Bergoglio, el primer papa llatinoamericà i el primer de la Companyia de Jesús, ens ha deixat un llegat inesborrable. La seva manera de ser, humil, senzilla i profundament evangèlica, ha tocat el cor de creients i no creients d’arreu del món. El seu somriure, la seva paraula clara, la seva denúncia profètica de les injustícies i la seva voluntat ferma de posar els pobres al centre del camí cristià han estat una llum enmig de les tenebres del nostre temps.
El Papa Francesc ha encarnat l’Evangeli amb gestos quotidians i valents. Ha obert portes que feia temps que estaven tancades, ha fet de l’acollida una bandera i ha promogut una Església “en sortida”, capaç de sortir de les seves pròpies seguretats per arribar a les perifèries, tant geogràfiques com existencials. El seu anhel de renovació no ha estat un projecte teòric, sinó una crida constant a la conversió personal i comunitària, amb una atenció especial a la sinodalitat, al diàleg i a la inclusió.
Entre els grans llegats que ens deixa, destaca el Sínode sobre la Sinodalitat, que ha marcat un camí obert cap a una Església més participativa, escoltadora i corresponsable. Aquesta iniciativa, que encara continua donant fruits, ha implicat milers de fidels de tots els continents en una reflexió conjunta sobre com caminar junts com a Poble de Déu. La sinodalitat no ha estat per ell una moda o una estructura nova, sinó una manera profunda de viure l’Evangeli, des de l’escolta de l’Esperit i dels germans.
També cal destacar la seva aposta per una espiritualitat centrada en l’alegria de l’Evangeli, tal com ja expressava en la seva primera Exhortació Apostòlica, “Evangelii Gaudium”. Aquesta alegria ha estat el fil conductor de molts dels seus escrits i gestos, així com l’eix central de l’Any Sant que ell mateix havia convocat per al 2025: el Jubileu d’Esperança. Amb aquest jubileu, el Papa Francesc volia convidar tota la humanitat a aixecar la mirada amb confiança, malgrat les crisis globals, i a redescobrir l’esperança cristiana com a força transformadora del món. Sembla especialment significatiu que el Papa ens hagi deixat justament durant aquest Any Sant.
En aquest moment de dol, elevem la nostra pregària pel repòs etern del Papa, donant gràcies a Déu per la seva vida i el seu ministeri. Que la seva ànima reposi en la pau del Senyor que tant va estimar i anunciar. I que la seva memòria segueixi inspirant-nos a ser una Església humil, propera, missionera i sinodal, tal com ell somiava.
Des del Bisbat de Lleida, ens unim a tota l’Església universal en aquest moment històric. Convido tots els fidels a participar en les celebracions litúrgiques que oferirem en sufragi del Papa Francesc, i a continuar pregant pel nou camí que el Senyor obrirà per a la seva Església.
En Crist, nostra esperança,
Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida
