El P. Francesc Vilà i Virgili ha lliurat la seva ànima a Déu al convent de Sant Antoni dels PP. Franciscans de Barcelona. La missa exequial s’ha celebrat la vigília de Nadal a l’església-santuari de Sant Antoni de Pàdua, del carrer Santaló, de Barcelona.
El Pare Francesc Vilà va ser el Superior -Guardià- de la Comunitat de Pares Franciscans al Santuari de sant Antoni de Pàdua, a Lleida (carrer Vila Antònia, 12). Allí hi va residir, els darrers anys ja malalt, fins l’agost del 2022 en que la comunitat franciscana de Lleida van haver de tancar el santuari convent i marxar a d’altres destinacions. El P. Francesc Vilà a Barcelona.
La parròquia del Carme recorda i agraeix el seu tarannà senzill i proper, sempre obert a col·laborar. Transcrivim unes lletres que va escriure per la revista de l’any 1997 on explica la seva missió, que ell va procurar complir fidelment. Al cel sigui.
“Començo aquesta aportació amb unes paraules del Concili Provincial Tarraconense, número 6, sobre la vida religiosa: “El Concili agraeix a Déu el do de la vida religiosa, que enriqueix evangèlicament les nostres Esglésies amb la seva presència i activitats”. La nostra missió, com a religiosos franciscans, és la de mantenir-nos fidels en el seguiment radical de Crist, amb el carisma específic de la pròpia vocació, com una manera peculiar de contribuir a la santificació de la pròpia Església i a l’evangelització del món. La nostra vida comunitària i fraterna ha de ser un SIGNE VISIBLE de la comunió eclesial i nosaltres, amb les nostres carències i limitacions, anem fent camí perquè això sigui una realitat. El nostre estar en la parròquia el podríem concretar com a presència. Som franciscans i el nostre tarannà, que hem heretat del mateix Francesc d’Assis, és la senzillesa, l’alegria, el ser servicials, acollidors, oberts a tothom, portadors de pau i d’esperança i fraterns amb tots…; aquest voldríem que fos el nostre servei per a tots vosaltres. Una concretitació d’aquest estar, que voldríem esmentar, perquè fos més conegut i apreciat, és l’obra del Pa dels Pobres, una institució social antoniana del nostre Santuari. És una obra ben peculiar i gaudeix d’una organització molt sàvia i eficient que no necessita cap organigrama sofisticat per tal d’arribar als seus destinataris. Tot neix de la generositat anònima, però constant dels fidels que, d’una manera callada, dipositen la seva aportació a la Caixeta del Sant. Els resultats son sorprenents i, en comptabilitzar-los, t’assabentes del gran nombre de persones agraïdes i solidàries que, sense cap ostentació, estan fent una obra social excel·lent i efectiva, ja que la seva ajuda arriba de seguida als destinataris, que són les persones o famílies necessitades. Sant Antoni té cura especial dels qui no es poden encabir en cap altra ajuda organitzada pels serveis socials de les institucions públiques, i ho fa d’una forma immediata, silenciosa, gràcies a la generositat de molts. A lloança i glòria de Crist. Amén.”
