El darrer divendres d’octubre l’Auditori Enric Granados ha esclatat en festa solidària amb el Festival folklòric musical. Han estat dotze actuacions estel•lars amb una presentadora de luxe, Gina Raymat, a l’escenari presidit per la Mare de Déu del Carme, les que han donat el format d’alta qualitat a un acte solidari amb JERICÓ, el Centre de solidaritat de la parròquia del Carme.
Al hall de l’Auditori, quatre maniquís abillats amb els vestits típics d’Àfrica, Romania, Llatinoamèrica i Catalunya han donat la benvinguda al nombrós públic internacional que ha assistit al Festival aportant, a més de la seva presència, donatius d’aliments per al Centre Jericó. La gran participació de persones de procedències tan diverses en l’organització del festival multiètnic ha despertat l’entusiasme per la manifestació d’integració i germanor que JERICÓ expressa, i que ha quedat simbolitzada per la ballada de sardanes dels immigrants al final de l’espectacle.
L’acte s’ha acabat amb unes paraules de Mn. Joan expressant sentiments d’agraïment i d’esperança: “Moments difícils son el que estem vivint… però són moments d’esperança. En la foscor d’aquesta nit esclata un sol nou, el de la generositat. Jericó, pels qui som avui aquí, ja no es una paraula buida. Es una petita font de solidaritat que s’uneix a d’altres fonts de la ciutat de Lleida […] que engrossen el riu que sadollarà les mancances tant de bo de moltes persones necessitades, especialment les menys afavorides. Cal mirar el rostre des altres com a persones. Per a nosaltres el cristians, com a germans; cal habituar-nos a veure en ells, el rostre polifacètic del Crist. […] Bona nit a tothom… Nit de JERICÓ, Nit d’esperança, Nit en la que esclata el sol de la generositat.”
A continuació, tots els assistents dempeus hem interpretat a una sola veu el cant de l’alegria, com a símbol del que JERICÓ és i desitja:
JERICÓ ens mou a ser
germans i solidaris;
l’alba s’acosta
d’una humanitat novella.
JERICÓ desperta generositat. Davant la crisi que estem vivint, JERICÓ dóna mostra de la solidaritat fraterna que beu de les fonts de la riquesa humana i cristiana de l’eixam de voluntaris que la fan possible. El sol de l’esperança de JERICÓ il•lumina avui amb més força el firmament de la nostra societat.
Gràcies, JERICÓ. Gràcies a tots!!
Paraules de Mn. Joan al final del Festival folklòric musical
Moments difícils son el que estem vivint… però són moments d’esperança. En la foscor d’aquesta nit esclata un sol nou, el de la generositat.
Jericó, pels qui som avui aquí, ja no es una paraula buida. Es una petita font de solidaritat que s’uneix a d’altres fonts de la ciutat de Lleida: de l’Administració, de Càritas, altres esglésies i grups religiosos que engrossen el riu que sadollarà les mancances tant de bo de moltes persones necessitades, especialment les menys afavorides. Cal mirar el rostre des altres com a persones. Per a nosaltres el cristians, com a germans; cal habituar-nos a veure en ells, el rostre polifacètic del Crist.
Gràcies a les autoritats, especialment al Sr. Josep Presseguer, regidor de polítiques socials. Gracies, a vosaltres els espectadors, que feu possible JERICÓ i que aquesta nit heu primat aquest acte a d’altres ocupacions; gràcies a tots els participants de l’escenari: els nens i nenes de la parròquia; els grups de la nostra terra; al grup musical Aluspear, al quintet Ponent Brass; als cantautors Xavier Buirà i Xavier Baró i el guitarrista Carles Herraiz. Una felicitació a la Casa d’Andalusia. Un aplaudiment afectuòs a les quatre intervencions de Llatinoamèrica: El baile andino del Ecuador, La Marinera Norteña del Perú, i el Mariacchi Beto, ”El gavilán”. África ha estado muy bien representada por nuestro coro africano, i Rumanía por el coro de la parroquia católica rumana. El broche de oro, la Sardana de Riudaneres, muestra del Taller de sardanas del grupo de inmigrantes de la parroquia, dirigidos por Pepita Elvira. Un buen ejemplo de integración. Muchos de vosotros os vais consolidando en vuestra especialidad en los bajos de nuestra parroquia.
Bona nit a tothom… Nit de JERICÓ, Nit d’esperança, Nit en la que esclata el sol de la generositat.
Un aplaudiment per la Gina Raymat, la “nostra “ presentadora, que tan meravellosament ha motivat el nostre festival solidari.