Festa de sant Jaume
Celebrem avui la festa d’un sant, sant Jaume, apòstol, un dels predilectes de Jesús, que segons la tradició va evangelitzar Espanya, i n’és el Patró.
Quan pensem en els sants, ens pot fer bé una reflexió: Quins són els trets característics dels sants?
· És cert que cada un dels sants és diferent, en història, edat, país, vida i mort. Cosa que és una riquesa: això ja ens diu que tots i en qualsevol circumstància podem ser sants, com ells.
· Però, al mateix temps, hi ha uns trets característics, que, d’una manera o altra, apareixen en tots els sants, i que, per tant, ens indiquen el “camí” de la santedat. Parlem-ne.
Debilitat de la seva naturalesa
· No hi ha gent que tenen “fusta” de sants i altres no. Més aviat tots tenim una “fusta” ben rústica, ben pobra, ben defectuosa. Si mirem sant Jaume, el veiem ambiciós, vol ser dels primers, amb un caràcter violent, fort; covard davant la mort de Jesús. Com els altres apòstols, té por i fuig.
· Però, avui, a la primera lectura, veiem Jaume i els altres apòstols, davant dels jutges d’Israel, amb una actitud diferent, valenta. Saben que, si prediquen en nom de Jesús (els ho havien prohibit severament), s’hi juguen la vida. I, no obstant, proclamen: “Cal obeir Déu, abans que els homes”. I acaba la lectura dient que Herodes va fer matar Jaume.
· Què ha passat, doncs? ¿No era de naturalesa dèbil i defectuosa? Sí, però… en tots els sants, hi ha un altre tret característic, diríem detonant.
Un amor intens a Jesús
· Han conegut Jesús, s’han sentit estimats per Jesús. Han passat estones amb ell. S’han sentit compresos i perdonats per ell. Jesús els ha fet els seus amics, els ha valorat, els ha enviat en el seu nom a escampar l’Evangeli.
· Han vist, sobretot,
· L’han vist ressuscitat. I aquest Jesús els ha enviat la seva força, l’Esperit Sant. Han quedat transformats. I aquells homes covards, ignorants, etc., etc…, ara són feliços de veure’s ultratjats, assotats per la seva fidelitat a Jesús.
Un amor intens als germans
· És la lliçó de l’evangeli d’avui. Davant els apòstols, preocupats per l’ambició dels primers llocs, Jesús, sense reptar-los, els proposa una altra manera de viure, que és la seva: fer-se servidors els uns dels altres, servidors de tots.
· És un canvi total d’actitud. És una proposta de Jesús, proposta acompanyada del seu exemple. Els sants, tots els sants, cadascun a la seva manera, han acceptat la proposta; la seva vida ha quedat transformada, i al seu entorn han nascut moltes flors.
En la vida de qualsevol sant, no hi ha més misteri.
· Una naturalesa defectuosa, dèbil (Sant Pau dirà a la segona lectura que portem un tresor… en vasos de terrissa) però un amor intens a Jesús –primer ha estat el seu amor a nosaltres- que transforma la persona fins a límits insospitables. Un amor intens a Jesús que forçosament ha esclatat en un amor intens als germans.
· Aquesta és la història “resumida” de tots i cadascun dels sants.
· Aquesta pot ser la nostra història: malgrat els nostres defectes i pecats, si sentim sobre nosaltres aquest amor de Jesús i li som fidels també amb un amor intens, al nostre voltant naixeran moltes flors.
