Viure l’Any de la Pregària en preparació al Jubileu 2025
El papa Francesc va proclamar el 2024 l’Any de la Pregària com a preparació per al Jubileu de l’esperança de l’any 2025: “un any dedicat a redescobrir el gran valor i l’absoluta necessitat de la pregària en la vida personal, en la vida de l’Església i al món … per a preparar-nos a viure bé aquest esdeveniment de gràcia i experimentar la força de l’esperança de Déu”. “Una gran simfonia de pregària en què els cors es puguin obrir per rebre l’abundància de la gràcia, fent del Parenostre, la pregària que Jesús ens va ensenyar, el programa de vida de cadascun dels seus deixebles.”
Inspirant-se en el magisteri del papa Francesc, el Dicasteri per a l’Evangelització ha elaborat el subsidi “Ensenya’ns a pregar” (Lc 11,1). Es tracta d’un material per acompanyar les comunitats cristianes i els fidels en el camí de preparació al Jubileu del 2025 oferint “reflexions, indicacions i consells sobre com viure més plenament el diàleg amb el Senyor, en relació amb els altres”.
Anirem publicant resumidament aquestes orientacions que ens ofereix el papa Francesc per ajudar-nos a preparar i viure plenament el Jubileu 2025:
Introducció
La celebració d’un Any Sant, que troba el seu origen més remot en la tradició hebraica del jubileu (iobel) com a temps de perdó i reconciliació, representa, a partir de l’any 1300, una ocasió especial per meditar sobre el gran do de la misericòrdia divina que sempre ens espera i sobre la importància de la conversió interior, necessaris per poder viure els dons espirituals atorgats als pelegrins durant l’Any Sant, renovant la relació que uneix els batejats, com germans i germanes en Crist, i amb tota la humanitat així que estimada per Déu.
El Jubileu involucrarà no només la ciutat de Roma, sinó que s’estendrà com un anunci de la misericòrdia de Déu al món sencer, convertint-se, així, en una gran ocasió d’evangelització. Com a cristians, estem convidats a donar testimoni d’autèntics “Peregrins d’esperança” que caminen cap al Senyor, que obre els braços del seu perdó, braços de misericòrdia estesos també cap als germans, que encara esperen que els sigui portat el anunci de l´Evangeli.
Aquest subsidi, inspirat en el Magisteri del Papa Francesc, vol ser un instrument per acompanyar els fidels en aquest temps en vista de l’obertura de la Porta Santa: la invitació és a intensificar l’oració com a diàleg personal amb Déu, una invitació que ens ha de conduir a reflexionar sobre la nostra fe, sobre el nostre compromís en el món d’avui, en els diversos àmbits on estem cridats a viure, de manera que es pugui alimentar una passió renovada per l’Evangelització.
1.- L’ensenyament del papa Francesc sobre la pregària
Respir de la vida espiritual en diàleg cor a cor entre Déu i l’home
El Papa Francesc, a través de les seves reflexions –sobretot en el cicle de «Catequesi sobre l’oració», realitzat entre el 6 de maig del 2020 i el 26 de juny del 2021– recorda que l’oració és un diàleg íntim amb el Creador, un diàleg que parteix del cor humà per assolir el «Cor» de Déu i la seva misericòrdia capaç de transformar la nostra vida, ampliant, amb la senzillesa, la riquesa del magisteri de l’Església.
La pregària hauria de ser per al cristià «el respir de la vida» espiritual, capaç de no interrompre’s mai «ni tan sols quan dormim». Viscuda així, la vida de pregària no es presenta com una alternativa al treball o als altres compromisos que estem cridats a desenvolupar durant el dia, sinó més aviat com allò que acompanya cada acció de la vida, «també en els moments on no és explícita».
Pregar amb un cor pur oferint la pròpia vida
En aquest diàleg, el fidel no només parla a Déu sinó que també aprèn a escoltar-lo, trobant les respostes i la direcció a la llum de la seva presència silenciosa. L’oració esdevé així, el pont entre el cel i la terra, un lloc de trobada on el cor de l’home i el cor de Déu es troben en un diàleg d’amor incessant.
El Papa Francesc ens motiva a trobar moments de pregària en totes les circumstàncies de la vida, ja siguin alegries o bé desafiaments. La pregària ens permet descobrir quant ens estima Déu, i això ens dona l’esperança i la força per viure la jornada de manera que els problemes no siguin obstacles per a la nostra felicitat sinó crides de Déu, ocasions per al nostre encontre amb Ell.
En la pregària la misericòrdia divina es manifesta de manera profunda i personal, perquè hi descobrim que cada necessitat humana és, en el fons, una crida contínua a la misericòrdia del Pare: de fet, només amb la pregària humil es pot obtenir la misericòrdia. Cal un cor pur perquè la pregària sigui vital i mostri la nostra necessitat a Déu, tal com ho feia el publicà al Temple.
L’oració no és una vareta màgica!, no és una fórmula rígida que, si es repeteix, et permet aconseguir allò que demanes. En la pregària és Déu qui ens ha de convertir, no som nosaltres els qui hem de convertir Déu. Cal oferir la pròpia vida, fins i tot la nostra misèria! Només així podrem experimentar la compassió de Déu que, com un Pare, ve a trobar els seus fills ple d’amor misericordiós.
