(Bellcaire d’Urgell, 1948 – Barcelona, 204)
El primer cap de setmana de juny vaig rebre la trucada de l’amiga Maria Dolors Milà Mallafré que em deia que el dia 9 de juny se celebraria una missa a l’església parroquial del Carme de Lleida en memòria del recordat Prim Bertran Roigé. Imagino que va notar la meva sorpresa i de seguida em va aclarir que sempre l’havia felicitat pel dia de la seva onomàstica, la qual no cal dir que era poc coneguda, tal com pertoca a un nom tan poc freqüent com el que lluïa amb orgull l’amic desaparegut. Un nom que formava part de la seva singular personalitat. Enguany era la primera vegada que no el podria felicitar des que es van conèixer quan ella era la responsable de l’Institut d’estudis Ilerdencs i en Prim començava una llarga i intensa col·laboració amb l’emblemàtica entitat lleidatana de la qual fou Conseller des de 1980.
La coincidència en la fe dels dos li va suggerir dedicar-li una missa en el dia que havia estat el seu sant; per això em va demanar que en fes difusió i de grat vaig comunicar-ho als amics i companys que sabia estimaven el recordat Prim.
El dolor ben viu per la seva pèrdua no ha evitat que el tràfec de la nostra quotidianitat ens empenyi a l’oblit. Jo mateix vaig oferir-me per redactar una necrològica per aquest Full d’informació, però tot i que fa dies que l’havia començada, restava a l’escriptori de l’ordinador esperant que jo trobés el moment d’enllestir-la. El temps passa ràpid com bé sabem tots i potser una mica més per a aquells que ens dediquem a esbrinar allò que va succeir fa mesos, fa anys, fa segles… Per això, per lluitar contra l’inevitable tempus fugit i l’habitual verba volant no solament cal un constant carpe diem sinó un menys mandrós scripta manent.
Recordem que en plenes festes de Nadal, la nit del 28 al 29 de desembre de 2014, el professor Prim Bertran Roigé va morir a Barcelona. Fou una mort sobtada, d’aquelles que quan t’ho comuniquen et deixen parat i ben trasbalsat. La tarda següent fou intensa de trucades i correus per comunicat tothom la trista nova i a la vegada trobar-nos units en la pèrdua de l’entranyable amic. Tot just acabava de complir 66 anys, que havia nascut el 28 de setembre de 1948. Malgrat el dia senyalat en què va néixer i morir, no es tractava de cap broma, com segur que amb el seu permanent somriure a ell mateix li hauria plagut comentar. L’endemà el funeral a l’església parroquial de Santa Maria de Bellcaire d’Urgell mostrà l’estima i el reconeixement de tants per la seva bonhomia i vàlua professional. L’espai del vell temple setcentista, que fou generosament ampliat a mitjans de la passada centúria, restà insuficient per acollir els que ens atansàrem a acomiadar-lo.
Un currículum elemental diria: Mestre d’Ensenyament Primari per l’escola Normal de Lleida (1966-68). Llicenciat en filosofia i Lletres (Història Medieval), per la Universitat de Barcelona (1969-73). Doctor en Història per la Universitat de Bolonya (1976), Becari del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya (1974-76). Professor d’Història Medieval a l’Estudi General de Lleida, Universitat de Barcelona (1976-1983). Professor Adjunt per concurs-oposició (1982). Professor Titular d’Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història des de1983.
Però tot i ser força important el que acabem de mencionar, caldria afegir molt més: una trajectòria professional impecable com a professor i un gran repertori de publicacions dedicades, la gran majoria, a la temàtica medieval de la qual n’era un destacat especialista. Hauríem d’afegir que en Prim sabia compaginar la història general amb la local, i en aquest sentit la seva aportació sobre el paper que tingueren els comtats i les terres del ponent català marca un abans i un després en la historiografia lleidatana. Tot i que no el podem considerar especialment arqueòleg, clarament influenciat per la personalitat del seu mestre i amic Manuel Riu, va fer interessants treballs a la zona del Montsec: al castell d¡Oroners, al despoblat de Sant Llorenç d’Ares i especialment al temple de Santa Coloma d’Ager, formant equip amb els professors Francesc Fité i Joan Cabestany. La seva estima pel patrimoni i per la gent el va dur a col·laborar amb tothom qui li ho demanava (potser amb una debilitat especial per les terres lleidatanes). A tall d’exemple mencionaré la seva col·laboració amb la Societat Cultura Urgel·litana (i la revista Urgellia) i amb el Grup de recerques de les Terres de Ponent (precisament en l’activitat celebrada el 19 de juliol amb motiu de l’any del Tricentenari vaig tenir la darrera oportunitat de sentir en Prim explicant els seus conveïns com va afectar la Guerra de Successió al seu estimat Bellcaire. També vull mencionar la magnífica conferència realitzada al Monestir de les Avellanes el 18 d’octubre de 2014 per commemorar els 700 anys del comte Ermengol X d’Urgell.
Molts han estat i seran els records envers la seva magnífica persona. Així el passat 20 de maig el departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica li va organitzar un merescut acte d’homenatge a la Universitat de Barcelona. A aquest voldria afegir el modest però sentit escrit que ara publico al Full d’Informació de la Societat Catalana d’Arqueologia.
Prim Bertran fou un gran historiador i un bon home, que estimà especialment la universitat barcelonina i el territori lleidatà, sobretot el vell comtat d’Urgell. In memoriam!
Joan Ramon González
Full Informatiu de la Societat Catalana d’Arqueologia, juliol 2015
HOMENATGE EL 3 DE DESEMBRE DE 2019, EN EL CINQUÈ ANIVERSARI DEL SEU TRASPÀS
