Avui 29 de juliol, coincidint amb aquest temps tant convuls que estem vivint i patint per la emergència sanitària de la pandèmia de
Certament que el món de la hostaleria de la nostra confinada ciutat, amb els establiments tancats i la majoria dels seus treballadors amb ERTOS, no està en aquests moments per a celebracions, sinó abocat a la lluita per la seva supervivència. Tot i això, o potser també per tot plegat, he cregut que fora bo fer memòria històrica de la festa que el Gremi d’Hostaleria de Lleida celebrava tal dia com avui, per festejar la seva patrona i també explicar el perquè Sant Marta fou triada com a intercessora i protectora dels hostalers i cambrers.
Marta, nom procedent de l’arameu que significa “la senyora” o “la mestressa”, és anomenada també Marta de Betania ja que era germana de Llàtzer i Maria de Betania, poble situat a la vora del riu Jordà identificat avui amb la ciutat d’Al-Eizariya (Lloc de Llàtzer), governada per Jerusalem a Cisjordània (Israel). És patrona dels hostalers i cambrers, perquè segons els evangelis allotjà, preparà el menjar i el serví a Jesús i els seus deixebles a casa seva.
Segons la “Llegenda Àuria”, Marta i els seus dos germans van fugir de Jerusalem després de la mort de Jesús. S’embarcaren en una barca sense vela, ni rems, ni timó i, després d’un viatge miraculós, arribaren a la Provença francesa, a un lloc d’Occitània anomenat actualment “Saintes-Maries-de-la-Mer”. Marta es va instal·lar a Tarascó, on diuen que hi havia un drac anomenat
I a Lleida, a l’església de Sant Joan hi trobem la única imatge -de bona traça artística i bellament policromada- que hi ha a casa nostra d’aquesta Santa. La trobem ubicada en una capella lateral de la nau dreta del temple, on va ser col·locada l’any 1945, ara fa 75 anys, sufragada pel Gremi d’Hostaleria de Lleida i Província que cada 29 de juliol celebrava en aquesta església una Missa en honor a la seva Patrona. El meu pare Miquel Curcó, cambrer aleshores del l’Hotel Palace o “Palas” pels lleidatans, va ser un dels molts cambrers de la ciutat i també de la província que van col·laborar amb una petita aportació econòmica mitjançant una subscripció popular que gestionava el Gremi, a fi i efecte de poder sufragar entre tots els cambres lleidatans l’adquisició de la imatge, que havia estat encomanada a un taller d’art religiós d’Olot. Així m’ho va explicar un dia ell mateix, davant la imatge de la patrona dels cambrers -també d’ell- a Sant Joan: “Jo vaig pagar un bocinet d’aquesta santa”, em digué amb emoció i certa enyorança d’un temps passat, tan orgullós que se sentia ell de la seva professió de cambrer!
Si entreu a Sant Joan a veure-la aquesta Santa Marta de Lleida, us adonareu que porta als seus peus un petit drac, en una clara referència simbòlica i iconogràfica a la llegenda de
Amb la que està caient, perquè no demanar a Santa Marta Hostalera la seva intercessió per aquest castigat gremi de l’Hostaleria de la qual n’és Patrona i a la que anys enrere tant festejaven i homenatjaven?. Segurament que a
Historiador i periodista
