L’acte ideat per la boliviana Dolly Flores s’ha celebrat a l’Espai Mossèn Joan de la parròquia del Carme al commemorar-se el 6è aniversari de la seva mort. Ha comptat amb l’assistència dels familiars de Mossèn Joan, el sacerdot de l’Església ortodoxa P. Daniel Simon, col·lectius d’immigrants de diferents països i feligresos de la parròquia del Carme. cal agrair la participació de Cosme García i Raquel Contreras, que han enregistrat l’acte i l’han publicat al Facebook.
La primera part de l’homenatge s’ha centrat en el visionat d’uns fragments d’una entrevista d’investigació realitzada a Mossèn Joan l’any 2018 per la veneçolana Teresa Torres González per al seu treball de Màster de la UdL “Visiones de nuestras costumbres culturales, identitarias y religiosas”, especialment marianes. “Qui millor que el Padre Joan que ens va entendre no només com a mossèn, sinó com a ésser humà … sempre des del seu cor per ajudar-nos en les nostres necessitats espirituals i també materials, en qualsevol hora i moment”. Teresa ha dit que va rebre l’ajuda de Mossèn Joan i ara ha volgut compartir el seu treball, sentint-se honorada de “participar en aquesta tarda commemorativa de Mossèn Joan, que mai se n’ha anat i sempre ens acompanyarà”.
Escoltar de viva veu la reflexió de Mossèn Joan sobre les tradicions culturals i religioses dels immigrants a Lleida i les diferents activitats que va promoure a fi d’aglutinar el col·lectiu, a través de les excursions, la borsa de treball, els Reis i d’altres celebracions… ens ha fet reviure amb emoció els records inesborrables de la seva empremta. “En ell sempre vam trobar una persona que ens va escoltar i orientar, i amb qui vam compartir moments sempre alegres perquè vivia amb molta intensitat les celebracions”, va destacar Dolly.
A continuació, l’hondurenya Yanira, que ha participat en l’organització de l’acte, ha recordat que “Mossèn Joan era un home guiat per l’esperit i sempre el teníem en els moments més difícils. Físicament el trobem a faltar perquè cada alegria està gravada al nostre cor i ens va fer sentir part de la parròquia del Carme”. També ha presentat la projecció d’un dels vídeos de la celebració de l’aniversari de Mossèn Joan, que sempre era molt esperada i viscuda.
Josep Felip, advocat i feligrès de la parròquia del Carme, “també immigrant però d’una altra manera”, ha dit que Mossèn Joan era “la bondat, la veritat, bellesa, alegria, sempre reconfortant … abans que tot sacerdot i bona persona”. I ha recordat una reflexió que li havia fet sobre la Resurrecció: “és com un reflex al mirall on veus la teva imatge i la dels teus éssers estimats, perquè que cada dia ressusciten en tu”. I ha afegit: “és un fet inqüestionable que Mossèn Joan està viu, perquè tots nosaltres algun dia quan ens mirem al mirall veiem la seva imatge.”
El P. Daniel Simón ha agraït la invitació a participar formant part de la família i dels amics del Padre Joan, “una persona providencial, humil, lliurat als altres, afanyós de cercar solucions, estimava tots els immigrants i sempre tenia paraules boniques per a tots.” Ha ressaltat dues característiques del Padre Juan, la humilitat, que és una característica divina, i l’entrega”. Ha recordat les paraules del seu padrí de Romania quan Mossèn Joan va morir: “Va ser un àngel de la guarda, que va baixar del Pont de Suert dos anys abans de la vostra arribada, i dos anys abans del seu traspàs vàreu marxar de la parròquia del Carme”. També s’ha referit al gran recolzament que sempre va rebre de Mossèn Joan per ajudar a la seva Església, i que al final de la litúrgia dels difunts el recorden eternament “perquè el record serà etern si Déu el recorda”. Per això ha animat a recollir tots els testimonis que tenim de Mossèn Joan, una persona única, com un llegat que perduri en el temps i a recordar-lo el dia del seu naixement al cel.
Les intervencions s’han alternat amb diferents balls dels hondurenys, que han posat alegria i color després de la intensa emoció amb que hem reviscut tants records compartits, així com el cant-pregària preferit de Mossèn Joan “Cuántas veces siendo niño te recé”, interpretat per Yanira i Dolly i tots els presents. Després ha arribat el moment del berenar preparat amb les aportacions de tots, amb animosa música de fons i la veu de la boliviana María. Ha estat un moment per al retrobament i salutació afectuosa de la comunitat que Mossèn Joan va unir i que anhela continuar fent camí conjuntament tot obrint una nova etapa.
La missa oficiada per Mossèn Xavier s’ha celebrat en sufragi per l’ànima de Mossèn Joan “que va practicar la misericòrdia i la compassió” i hem pregat perquè des del cel continuï vetllant per la nostra parròquia i pel col·lectiu d’immigrants als que tant va estimar i servir. Era diumenge i festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, coincidint amb el dia i la data de la mort de Mossèn Joan. La processó d’ofrenes ha tingut un simbolisme especial al recordar-ho, juntament amb les flors, les llavors de la sembra generosa feta al llarg de la seva vida mortal i el pa compartit de l’Eucaristia.
Als cants animats amb la música i veu d’Elena, Jorge, Xavier, Brayan i Guadalupe s’hi han sumat, al final de la celebració, la camerunesa Anette amb les seves filles Montse i Paulina interpretant “La gloria de Dios”. Tal com resa la “Oración por el Padre Juan” hem donat gràcies per tot el que hem rebut de Mossèn Joan, que va ajudar-nos a descobrir la bondat de Déu i el cel a la terra.
