L’aula Magna de l’IEI va acollir el passat 26 de gener la conferència ‘La Paraula, font de consol i esperança’ a càrrec de Mar Pérez i Josep Pifarré dintre dels actes de la VI Setmana Bíblica.
Mar Pérez va relatar l’encontre de Jesús amb la dona de les hemorràgies. Va recordar com la dona va confiar en Jesús, "en aquell home a qui tanta gent seguia". Va relatar com la protagonista va veure com Jesús curava a un endimoniat "però des de fora del temple perquè tenia prohibit l’accés per impura". A continuació, va explicar l’episodi en què Jesús toca un leprós. "Ella pensava que era impossible que Jesús es fixés en una pobra dona, exclosa i malalta". Pérez va relatar el fragment de l’Evangeli del paralític curat per la fe en confiar en Jesús. Finalment, Mar Pérez va contar el moment en què la dona de les hemorràgies toca el mantell de Jesús i a l’instant es va guarir. "Llavors, Jesús es va girar i va preguntar qui li havia tocat la roba. La dona de les hemorràgies va contestar a Jesús i ell li va dir la teva fe és la que t’ha curat", va dir.
Mar Pérez va continuar actualitzant el text bíblic. "La dona de les hemorràgies és una persona vulnerable, com les persones vulnerables que han patit més la pandèmia". "Com ella la malaltia viscuda en solitud només pot generar desesperança", va dir. Pérez va preguntar "¿Qui és el meu germà?". "L’altre és el refugiat, el que pateix racisme, el que pateix precarietat laboral", va cloure.
La ponent va destacar que ‘l’Església ha de ser un hospital de campanya, un lloc on es curin les ferides i s’ofereixi un espai d’escolta a qualsevol persona". "Viure en la incertesa com li passa a la dona de les hemorràgies ens fa ser encara més fràgils". Va destacar que "Déu necessita les nostres mans per a fer d’aquest món el Regne de Déu". "La resurrecció és un camí que sempre ens ha resultat difícil, però és un camí que ens obre a l’esperança", va recalcar.
"La dona de les hemorràgies va confiar plenament en Jesús, es va atrevir a tocar-lo i saltar-se les lleis tan estrictes de puresa del seu poble", va afirmar Mar Pérez. "Primer cal trobar en la paraula de Déu el consol per acompanyar-nos els uns als altres, cal mirar la Creu, així i tot, també cal anar una mica més enllà per albirar en l’horitzó l’esperança del ressuscitat", va dir per cloure la seva intervenció.
Josep Pifarré va recalcar que "allò que des de la ciència, des de la medicina, considerem que pot ser terapèutic des de la Paraula, s’apropa molt al missatge de Crist". Pifarré va destacar que "els éssers humans som éssers socials" i "un dels problemes de la Covid és la pèrdua de relacions socials", "També són éssers interdependents, tots necessitem els altres, tant en la infantesa com el moment de malaltia o gent gran", va explicar.
"Les necessitats de les persones van més enllà de les necessitats biològiques", va dir. Pifarré va destacar que "el patiment físic i el psicològic, a vegades van junts, però altres vegades, no". Davant d’això les persones "ens preguntem quin sentit té el patiment".
Pifarré va reflexionar sobre que "espera la societat de nosaltres" interpel·lant als assistents sobre " les qualitats d’un bon metge". "Una enquesta recent revela que un bon metge és aquell que escolta, que respecta, que es preocupa pels pacients, que és honest, que és pacient", va afirmar. "Si només tenim coneixements i només tenim habilitats serem uns bons tècnics, però no serem uns bons professionals", va afirmar.
El doctor Pifarré va destacar que "els metges que reben més demandes no són els que tècnicament ho fan pitjor sinó els que tenien menys empatia, no saben escoltar o no se saben posar en la pell del pacient". Pifarré va reiterar la importància de "cuidar". "En una situació de malaltia cal acompanyar, intentar que aquesta persona no sé senti sola".
Pifarré va reflexionar sobre el fals dilema entre curar i cuidar. "Jo preferiria un metge que em curi, així i tot, també que em doni la mà i em cuidi, i si un metge no fa això potser sí que em curarà, tanmateix no serà un bon metge".
"Què fa més mal, el dolor provocat pel destí o el mal causat per un altre?", es va preguntar Pifarré. A continuació, va destacar la importància del perdó, i la reconciliació, com a eina terapèutica. "És una eina que a la nostra cultura no utilitzem massa, això no obstant, si mirem al nou testament ho trobarem moltes vegades", va explicar.
Per cloure, va destacar que "l’ésser humà és un ésser social, que el patiment és intrínsec a la nostra espècie i que hem d’aprendre a conviure amb ell". "Moltes vegades en lloc de curar el que podem fer és guarir, acompanyar, escoltar", va dir. "Curar alguna vegada, alleujar sovint i consolar, acompanyar i confortar sempre", va cloure.
