Va formalitzar al maig el ministeri de catequista amb el Motu Proprio Antiquum ministerium
Aquest mes de desembre, ha aprovat i publicat una Editio typica amb el Ritu d’Institució de Catequistes. Es tracta d’un text bàsic que després serà traduït i adaptat per les diferents conferències episcopals del món. “Rep aquest signe de la nostra fe, càtedra de la veritat i la caritat de Crist, i anuncia’l amb la vida, els costums i la paraula”. Aquesta és la fórmula del nou ritu per a instituir catequistes que es podrà fer servir a partir de l’1 de gener. Unes paraules que pronunciarà el bisbe de cada diòcesi –o algú que actuï en el seu nom– per reconèixer de forma estable i oficial el ministeri de la catequesi en dones i homes laics.
Es tracta d’un ritual que se celebra una sola vegada, que es podrà fer durant una missa o una celebració de la Paraula i que ja té un esquema precís: comença amb una exhortació, es convida a la pregària, es llegeix el text de benedicció i es lliura un crucifix als catequistes.
El director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears, Joan Àguila, recorda que el ministeri de catequista és un ministeri laïcal que exigeix “un discerniment, una formació i una vocació molt específica”. I ho diferencia de l’enviament que fan les diòcesis als equips de catequistes a inici de curs. Com a ministeri, aclareix, no està pensat “per a una persona que aparegui del no-res”, sinó per a “una persona ben integrada a la comunitat parroquial i amb un itinerari consolidat de servei que l’avali”.
Es distingeixen dues tipologies principals del ministeri: els catequistes amb la tasca específica de la catequesi, i els que dirigeixen la pregària de la comunitat, assisteixen malalts, celebren funerals, formen altres catequistes, coordinen iniciatives pastorals i ajuden els pobres. Pel que fa als acompanyants de la iniciació de nens i adults, tampoc han de ser necessàriament instituïts al ministeri específic, sinó que han de rebre al començament de cada any catequètic “un mandat eclesial públic amb el qual se’ls confia aquesta funció indispensable”.
