“Obtinguem la força per preservar el bé, buscant el Bé que no defrauda. Afanyem-nos a créixer en un camí de confiança recíproca, entre les persones, entre els pobles i les nacions. Afanyem-nos a superar els conflictes i les divisions, i a obrir els nostres cors a qui més ho necessita. A recórrer camins de pau i de fraternitat”.
Aquestes van ser algunes de les paraules del papa Francesc en el seu missatge de Pasqua i la tradicional benedicció Urbi et Orbi des del balcó central de la basílica de Sant Pere. Després d’una setmana intensa i de presidir, poques hores abans, la llarga Vetlla Pasqual de dissabte, diumenge al matí el pontífex va celebrar la missa i, al migdia, va sortir al balcó de la plaça de Sant Pere per adreçar-se als de fidels amb el seu missatge anual del Diumenge de Resurrecció.
En una plaça en què hi havia aplegades més de 50.000 persones, el pontífex, convalescent encara de la bronquitis per la qual va ingressar a l’hospital ara fa dues setmanes, va desitjar a tothom, “amb alegria al cor”, una feliç Pasqua. “Que sigui per a cadascun de vosaltres, estimats germans i germanes –en particular per als malalts i els pobres, per als ancians i els que estan travessant moments de prova i dificultat–, un pas de la tribulació a la consolació”, va dir el papa, recordant que “no estem sols, Jesús, el Vivent, és amb nosaltres per sempre”.
Després d’expressar l’alegria pels “signes concrets d’esperança” que arriben des de tants països, “començant per aquells que ofereixen assistència i acollida als qui fugen de la guerra i la pobresa”, el papa va tenir un record especial per aquells països del món que a hores d’ara viuen situacions marcades pel patiment.
Missatge del Papa
Estimats germans i germanes: Crist ha ressuscitat!
Avui proclamem que Ell, el Senyor de la nostra vida, és «la resurrecció i la vida» del món (cf. Jn 11, 25). És Pasqua, que significa “pas”, perquè en Jesús es va realitzar el pas decisiu de la humanitat: de la mort a la vida, del pecat a la gràcia, de la por a la confiança, de la desolació a la comunió. En Ell, Senyor del temps i de la història, voldria dir-vos a tots, amb alegria al cor: bona Pasqua!
Que sigui per a cadascun de vosaltres, estimats germans i germanes —en particular per als malalts i els pobres, per als ancians i els qui estan travessant moments de prova i dificultat—, un pas de la tribulació a la consolació. No estem sols, Jesús, el Vivent, està amb nosaltres per sempre. Que l’Església i el món se n’alegrin, perquè avui la nostra esperança no s’estavella ja contra el mur de la mort; el Senyor ens ha obert un pont cap a la vida. Sí, germans i germanes, a Pasqua el destí del món va canviar; i avui, que coincideix a més amb la data més probable de la resurrecció de Crist, podem alegrar-nos de celebrar, per pura gràcia, el dia més important i bonic de la història.
Crist ha ressuscitat, de debò ha ressuscitat, com es proclama a les Esglésies d’Orient: Christòs anesti! Aquest veritablement ens diu que l’esperança no és una il·lusió, és veritat! I que, a partir de la Pasqua, el camí de la humanitat, marcat per l’esperança, avança veloç. Ens ho mostren amb el seu exemple els primers testimonis de la Resurrecció. Els Evangelis descriuen la pressa amb què el dia de Pasqua «van córrer a anunciar-ho als deixebles» (Mt 28, 8). I, després que Maria Magdalena «va corrents a trobar Simó Pere» (Jn 20, 2), Joan i el mateix Pere “corrien tots dos junts” (cf. v. 4) per arribar al lloc on Jesús hi havia estat sepultat. I després, la tarda de Pasqua, havent trobat al Ressuscitat en el camí d’Emmaús, dos deixebles “van partir sense demora” (cf. Lc 24, 33) i es van afanyar per recórrer molts quilòmetres en pujada i a les fosques, moguts per l’alegria incontenible de la Pasqua que cremava als seus cors (cf. v. 32). És la mateixa alegria per la qual Pere, veient Jesús ressuscitat a la vora del llac de Galilea, no va poder quedar-se a la barca amb els altres, sinó que es va llençar a l’aigua immediatament per nedar ràpidament cap a Ell (cf. Jn 21, 7). En definitiva, a Pasqua el caminar s’accelera i esdevé una carrera, perquè la humanitat veu la meta del seu camí, el sentit del seu destí, Jesucrist, i està cridada a anar de pressa cap a Ell, esperança del món.
Afanyem-nos també nosaltres a créixer en un camí de confiança recíproca: confiança entre les persones, entre els pobles i les nacions. Deixem-nos sorprendre pel joiós anunci de la Pasqua, per la llum que il·lumina les tenebres i les fosques que planen tantes vegades sobre el món.
Afanyem-nos a superar els conflictes i les divisions, i a obrir els nostres cors a qui més ho necessita. Afanyem-nos a recórrer senders de pau i de fraternitat. Alegrem-nos pels signes concrets d’esperança que ens arriben de tants països, començant per aquells que ofereixen assistència i acollida als qui fugen de la guerra i de la pobresa.
Però, al llarg del camí, encara hi ha moltes pedres d’entrebanc, que fan ardu i fatigós afanyar-nos cap al Ressuscitat. A Ell adrecem la nostra súplica: ajuda’ns a córrer cap a Tu! Ajuda’ns a obrir els nostres cors!
Ajuda l’estimat poble ucraïnès en el camí cap a la pau i infon la llum pasqual sobre el poble rus. Conforta els ferits i tots els que han perdut els seus éssers estimats a causa de la guerra, i fes que els presoners puguin tornar sans i estalvis amb les seves famílies. Obre els cors de tota la comunitat internacional perquè s’esforci per posar fi a aquesta guerra i a tots els conflictes que sagnen al món, començant per Síria, que encara espera la pau. Sosté quants han estat afectats pel violent terratrèmol a Turquia i a la mateixa Síria. Preguem per tots els qui han perdut familiars i amics, i es van quedar sense casa; que puguin rebre consol de Déu i ajuda de la família de les nacions.
En aquest dia et confiem, Senyor, la ciutat de Jerusalem, primer testimoni de la teva Resurrecció. Expresso la meva profunda preocupació pels atacs d’aquests darrers dies, que amenacen el desitjat clima de confiança i respecte recíproc, necessari per reprendre el diàleg entre israelians i palestins, de manera que la pau regni a la Ciutat Santa i a tota la regió.
Ajuda, Senyor, el Líban, encara a la recerca d’estabilitat i unitat, perquè superi les divisions i tots els ciutadans treballin junts pel bé comú del país.
No t’oblidis de l’estimat poble de Tunísia, en particular dels joves i d’aquells que pateixen a causa dels problemes socials i econòmics, perquè no perdin l’esperança i col·laborin en la construcció d’un futur de pau i fraternitat.
Dirigeix la teva mirada sobre Haití, que està patint des de fa diversos anys una greu crisi sociopolítica i humanitària, i sosté l’esforç dels actors polítics i de la comunitat internacional a la recerca d’una solució definitiva als nombrosos problemes que afligeixen aquesta població tan atribolada.
Consolida els processos de pau i reconciliació empresos a Etiòpia i a Sudan del Sud, i fes que cessi la violència a la República Democràtica del Congo.
Sosté, Senyor, les comunitats cristianes que avui celebren la Pasqua en circumstàncies particulars, com a Nicaragua i a Eritrea, i recorda’t de tots aquells a qui se’ls impedeix professar lliurement i públicament la seva fe. Concedeix consol a les víctimes del terrorisme internacional, especialment a Burkina Faso, Mali, Moçambic i Nigèria.
Ajuda a Myanmar a recórrer camins de pau i il·lumina els cors dels responsables perquè els martiritzats Rohinyà trobin justícia.
Conforta els refugiats, els deportats, els presoners polítics i els migrants, especialment els més vulnerables, així com a tots aquells que pateixen a causa de la fam, la pobresa i els nefastos efectes del narcotràfic, el tràfic de persones i tota forma d’esclavitud. Inspira, Senyor, els responsables de les nacions, perquè cap home o dona sigui discriminat i trepitjat en la seva dignitat; perquè al ple respecte dels drets humans i de la democràcia se sanen aquestes ferides socials, es busqui sempre i només el bé comú dels ciutadans, es garanteixi la seguretat i les condicions necessàries per al diàleg i la convivència pacífica.
Germans, germanes, trobem també nosaltres el gust del camí, accelerem el batec de l’esperança, assaborim la bellesa del cel. Obtinguem avui la força per perseverar en el bé, cap a la trobada del Bé que no defrauda. I si, com va escriure un Pare antic, «el més gran pecat és no creure en la força de la Resurrecció» (Sant Isaac de Nínive, Sermons ascètics, I, 5), avui creiem i «sabem que Crist veritablement va ressuscitar» (Seqüència de Pasqua). Creiem en Tu, Senyor Jesús, creiem que amb tu l’esperança reneix i el camí segueix. Vós, Senyor de la vida, alentiu-nos en el nostre caminar i repetiu-nos, com als deixebles la tarda de Pasqua: «Pau a vosaltres!» (Jn 20, 19.21).
