Francesc ha reflexionat davant 184 ambaixadors sobre els camins a favor de la humanitat: De la pau a la intel·ligència artificial, el Papa desglossa els grans desafiaments mundials en el discurs al cos diplomàtic
La pau, les guerres modernes, el negoci de les armes, les migracions o la crisi climàtica han sigut alguns dels temes que més han preocupat al papa Francesc al llarg dels seus gairebé onze anys de pontiticat. Sobre tots ells ha tornat a reflexionar aquest dilluns 8 de gener en el seu tradicional discurs al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu.
Després d’informar els ambaixadors de 184 països sobre els darrers avenços en l’administració diplomàtica mitjançant nomenaments i ratificacions d’acords, el pontífex ha exposat els principals desafiaments del món actual i els possibles camins a favor del bé comú i la humanitat.
“Hi ha una paraula que ressona particularment en les dues principals festes cristianes. La sentim en el cant dels àngels que anuncien el naixement del Salvador i la sentim en la veu de Jesús ressuscitat: és la paraula pau”, ha dit Francesc, recordant així que la pau és, en primer lloc, un do de Déu i, al mateix temps, responsabilitat dels diplomàtics.
Tercera guerra mundial a trossos
En un moment històric en què el món és travessat per un creixent nombre de conflictes que, units, conformen una guerra global a la qual Francesc s’ha referit en reiterades ocasions com la “tercera guerra mundial a trossos”, el pontífex ha posat sobre la taula el conflicte que des de fa més de set dècades es viu a Terra Santa i que, durant els darrers tres mesos, ha assolit un grau de brutalitat sense precedents.
En aquest context, Bergoglio ha condemnat un cop més els atemptats de Hamàs perpetrats el passat 7 d’octubre, així com “altres formes de terrorisme i extremisme”. “No és aquesta la manera com es poden resoldre les controvèrsies entre els pobles, encara més, les fan més difícils, causant patiment a tots”, ha assenyalat el Papa.
Francesc també ha fet notar que les “guerres modernes” jo no només es desenvolupen als camps de batalla delimitats, ni afecten només els soldats, sinó que colpegen indiscriminadament la població civil. Com a “prova evident”, ha citat els conflictes d’Ucraïna i Gaza, on les morts de civils es compten per milers. Així, el Papa ha recordat que “les violacions greus del dret internacional humanitari són crims de guerra”, i que per prevenir-los és necessari un compromís més gran per part de la comunitat internacional.
Disponibilitat excessiva d’armes
Durant el discurs, el Papa ha tornat a denunciar la “disponibilitat excessiva” d’armes, i ha advertit que es podrien salvar moltes vides si els recursos que es destinen a la producció d’armaments fossin destinats a un fòrum mundial per “eliminar la fam d’una vegada per totes la fam i promoure el desenvolupament sostenible.
“Entre les amenaces causades per aquests instruments de mort, no puc deixar d’esmentar la que provoquen els arsenals nuclears i el desenvolupament d’artefactes cada cop més sofisticats i destructius“, ha afirmat Francesc, abans de reiterar un cop més la “immoralitat de fabricar i posseir armes nuclears”. En aquest punt concret, el pontífex ha advocat per la represa de negociacions, especialment en el cas de l’acord nuclear amb l’Iran.
A més de destacar conflictes en diverses regions del món com ara Ucraïna, el Líban, Síria o Myanmar, Francesc ha mostrat inquietud per la situació que es viu a Nicaragua, on l’Església catòlica pateix des de fa mesos un setge implacable per part del règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo. El Papa argentí ha instat a abordar el problema a partir d’un diàleg diplomàtic respectuós.
Crisi climàtica i migracions
Sobre els desastres naturals i la crisi climàtica, Francesc ha assenyalat la responsabilitat humana en fenòmens com la desforestació de la selva amazònica. També ha fet referència a la cimera del clima de les Nacions Unides (COP28), celebrada recentment a Dubai. En la mateixa línia del que ja va dir en el missatge que va adreçar als participants de la trobada, ha destacat la importància de revitalitzar el multilateralisme per abordar la crisi climàtica global.
Francesc ha tingut, així mateix, paraules per aquelles persones que, fugint de les guerres, la pobresa i els impactes climàtics provocats per l’explotació dels recursos de la terra, es veuen obligades cada any a abandonar casa seva per buscar un futur de pau i seguretat. “En el seu viatge —ha dit el Papa– posen en risc les seves vides en rutes perilloses, com al desert del Sàhara, a la selva del Darién, a la frontera entre Colòmbia i Panamà; a Centreamèrica, al nord de Mèxic, frontera amb els Estats Units i, sobretot, al mar Mediterrani”.
De la maternitat subrogada a les noves tecnologies
En un altre punt, Francesc ha mostrat la seva preocupació per la protecció de la vida humana, condemnant la pràctica de la maternitat subrogada i fent una crida a la prohibició universal d’aquesta pràctica. “Considero deplorable la pràctica de l’anomenada maternitat subrogada, que ofèn greument la dignitat de la dona i del nen; i es basa en l’explotació de la situació de necessitat material de la mare. Un fill sempre és un do i mai l’objecte d’un contracte”, ha assegurat Bergoglio.
Altres preocupacions expressades pel Papa han sigut la discriminació religiosa, especialment l’augment de l’antisemitisme al món, i la persecució contra els cristians, que és la religió més perseguida a més països del món, com constata l’Informe de llibertat religiosa 2023 d’Ajuda a l’Església Necessitada. En aquest context, Francesc ha reivindicat la importància del diàleg interreligiós i la protecció d’aquest dret fonamental que és la llibertat religiosa.
Per completar aquest discurs, Francesc ha remarcat la rellevància de l’educació i el desafiament de les noves tecnologies, remarcant-ne les oportunitats i els riscos i advocant pel seu ús ètic. Abans de tancar el parlament agraint a les autoritats italianes per preparar la ciutat de Roma per al pròxim Jubileu, el Papa ha ressaltat la necessitat de reflexionar sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial i ha apostat per la protecció del patrimoni genètic humà.
