L’Any Jubilar començarà el 24 de desembre de 2024 i acabarà el 6 de gener de 2026
El Papa demana acabar amb les armes i la pena de mort.
El papa Francesc ha convocat oficialment aquest 9 de maig el Jubileu que se celebrarà l’any 2025. Una convocatòria que, com mana la tradició, ha fet oficial llegint la butlla papal Spes non confundit a la basílica de Sant Pere del Vaticà. En el seu text de convocatòria, el Papa ha demanat que el Jubileu ofereixi “signes tangibles d’esperança” i que, durant l’any sant, els governs apliquin mesures per “abolir la pena de mort” i “acabar amb les armes”.
Spes non confundit o el que és el mateix: “L’esperança no pot defraudar”. Així és com el Papa ha titulat una butlla papal pel Jubileu 2025 centrada específicament en l’esperança i dedicada als presos, els malalts, a la gent gran els pobres i els joves. Per a Francesc, l’esperança és “el bàlsam a estendre sobres les ferides d’una humanitat sotmesa a una prova nova i difícil”. Ha parlat de “poblacions oprimides per la brutalitat de la violència” i afectades per un creixement exponencial de la pobresa.
Què és un Jubileu?
Un Jubileu o any sant, en la tradició de l’Església catòlica, és el nom d’un any particular que se celebra cada 25 anys. Es proposa com una oportunitat per “restablir la bona relació amb Déu, amb les persones i la creació i comporta el perdó dels deutes”. En aquest sentit, la participació del Jubileu comporta l’obtenció de la indulgència plenària. Durant el Jubileu es proposen un munt de cerimònies i actes culturals per celebrar aquest any sant.
Orígens. El terme «jubileu» té dues arrels, una hebrea i una altra llatina. La paraula hebrea que apareix a la Bíblia és yobel, que fa referència al corn del marrà utilitzat com a instrument sonor que servia per anunciar un any excepcional dedicat a Déu. Aquest any es denominava yobel, és a dir, jubileu, perquè s’iniciava amb el so del yobel o banya. Però existeix també una paraula llatina, iubilum (derivada del verb iubilare), que referia els crits d’alegria dels pastors i que va acabar per significar alegria, goig o lloança. Quan sant Jeroni va traduir la Bíblia de l’hebreu al llatí entre els anys 391 i 406, va traduir el terme hebreu yobel pel terme llatí iubilaeus, amb el que va quedar incorporat el matís d’alegria al significat original que tenia la paraula en l’antic Israel, com a any excepcional de perdó o remissió.
Aquesta festa se celebra cada any, però adquireix un significat especial quan coincideix amb l’inici de l’any jubilar. Sobre això trobem una primera idea a la Bíblia: s’havia de convocar cada cinquanta anys perquè era l’any “extra”, calia viure’l cada «set vegades set anys» (Lv 25,8). Encara que era difícil de realitzar, es proposava com l’ocasió per a restablir la relació correcta amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava el perdó dels deutes, la restitució dels terrenys alienats i el repòs de la terra.
Citant el profeta Isaïes, l’evangeli segons sant Lluc descriu d’aquesta mateixa manera la missió de Jesús: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19; cf. Is 61,1-2). Aquestes paraules de Jesús es van convertir també en accions d’alliberament i de conversió en les seves trobades i relacions quotidianes.
El papa Bonifaci VIII, l’any 1300, va convocar el primer Jubileu, anomenat també “Any Sant”, perquè és un temps en el qual s’experimenta que la santedat de Déu ens transforma. Amb el temps, la freqüència ha anat canviant: al principi era cada cent anys; el 1343 Climent VI ho va reduir a cinquanta anys i el 1470 Pau II ho va reduir a vint-i-cinc anys. També hi ha moments “extraordinaris”: per exemple, el 1933, Pius XI va voler commemorar l’aniversari de la Redempció, i el 2015 el papa Francesc va convocar l’Any de la Misericòrdia. També ha estat diferent la manera de celebrar aquest any: en l’origen coincidia amb les visites a les basíliques romanes de Sant Pere i Sant Pau, per tant, amb el pelegrinatge, posteriorment es van afegir altres símbols, com la Porta Santa. En participar de l’Any Sant s’obté la indulgència plenària.
Plana web del Jubileu
https://www.upcarmesantjoan.com/jubileu-2025/La Conferència Episcopal Tarraconense ha creat una pàgina web dedicada al Jubileu 2025, que també podeu trobar a l’apartat “Bisbat” de la web del Bisbat de Lleida. S’hi pot trobar tota la informació sobre aquest any particular convocat pel papa Francesc, com la butlla papal, la carta del Sant Pare, l’himne o la pregària. També podeu consultar l’apartat dedicat al Jubileu 2025 de la nostra web de la UP El Carme-Sant Joan.
- Foto: Vatican Media
- Butlla del Jubileu “Spes non confundit”
- Jubileo 2025: estas son las fechas de apertura y cierre de las Puertas Santas en Roma anunciadas por el Papa | ZENIT – Espanol
- Notícia del Bisbat
BUTLLA DEL JUBILEU “Spes not confundit” Resum de Mons. Joan Esquerda Bifet
1. «Spes non confundit», «la esperanza no defrauda» (Rm 5,5)… Que pueda ser para todos un momento de encuentro vivo y personal con el Señor Jesús, «puerta» de salvación (cf. Jn 10,7.9); con Él, a quien la Iglesia tiene la misión de anunciar siempre, en todas partes y a todos como «nuestra esperanza» (1 Tm 1,1)
Una Palabra de esperanza
3. La esperanza efectivamente nace del amor y se funda en el amor que brota del Corazón de Jesús traspasado en la cruz…
Un camino de esperanza
5. la vida cristiana es un camino … Ponerse en camino… los peregrinos de esperanza… un verdadero camino de conversión.
Signos de esperanza
9. Mirar el futuro con esperanza también equivale a tener una visión de la vida llena de entusiasmo para compartir con los demás…
10. En el Año jubilar estamos llamados a ser signos tangibles de esperanza para tantos hermanos y hermanas que viven en condiciones de penuria…
Llamamientos a la esperanza
17. El Año jubilar podrá ser una oportunidad significativa para dar concreción a esta forma sinodal, que la comunidad cristiana advierte hoy como expresión cada vez más necesaria para corresponder mejor a la urgencia de la evangelización: que todos los bautizados, cada uno con su propio carisma y ministerio, sean corresponsables, para que por la multiplicidad de signos de esperanza testimonien la presencia de Dios en el mundo.
Anclados en la esperanza
18. La esperanza, junto con la fe y la caridad, forman el tríptico de las “virtudes teologales”, que expresan la esencia de la vida cristiana…
21. Perdonar no cambia el pasado, no puede modificar lo que ya sucedió; y, sin embargo, el perdón puede permitir que cambie el futuro y se viva de una manera diferente, sin rencor, sin ira ni venganza. El futuro iluminado por el perdón hace posible que el pasado se lea con otros ojos, más serenos, aunque estén aún surcados por las lágrimas…
24. La esperanza encuentra en la Madre de Dios su testimonio más alto… Al pie de la cruz, mientras veía a Jesús inocente sufrir y morir, aun atravesada por un dolor desgarrador, repetía su ‘sí’, sin perder la esperanza y la confianza en el Señor.
25. Dejémonos atraer desde ahora por la esperanza y permitamos que a través de nosotros sea contagiosa para cuantos la desean.
